La frase:

" Si no existís la novetat continua que és escriure, em moriria simbòlicament tots els dies" - Clarice Lispector

dissabte, 17 de novembre del 2012

Muerte de una heroína roja - Qiu Xiaolong



Llegeixo un altra novel·la negra per imperatiu del Club de Lectura, però vist el resultat, no em sap greu.

Aquesta novel·la, escrita per Qiu Xiaolong,  està ambientada a la Xina posterior als fets de la plaça de Tian'anment (1989), en plena efervescència pels canvis introduïts per Deng Xiaoping, el gran reformador.

La trama policial és força senzilla però al estar entroncada amb una trama política immersa en les lluites pel poder entre els reformistes i els conservadors, la historia es potència notablement, al mostrar-nos una Xina complexa i en plena transformació tan social com econòmicament.

Estilísticament el relat és molt simple, molt fàcil de llegir i sense floritures formals, tot i que introdueix fragments dispersos de poemes xinesos de l’època clàssica.

El més interessant és la descripció de l’ambient i “modus vivendi” dels xinesos en l’actualitat així com el transfons polític que condiciona la vida de la població.

La lectura d’aquesta novel·la confirma les impressions descobertes amb la lectura de l’obra “Cisnes salvajes”, comentada fa pocs dies en aquest mateix bloc, de l’escriptora Jung Chang, sobre la vida de tres  generacions de dones de la seva família seguint la turbulenta historia del país des de finals del segle XIX fins a l’actualitat.

De fet “Muerte de una heroína roja”sembla una continuació d’aquella obra i, en certa manera i salvant les distàncies, la complementa, mostrant un món per nosaltres exòtic i diferent.

ValoracióX X X +

Recomanable per a tots els públics i especialment pels amants de les literatures orientals occidentalitzades.

Contraindicada si odiem la cuina xinesa (és un dir...).

Editoria Almuzara (2006)  = 490 pag.

dissabte, 10 de novembre del 2012

La veu del violí - Andrea Camilleri



De tant en tant cal llegir alguna cosa lleugera i res millor que una novel·la negra.

“La veu del violí”, és una novel·la concisa, previsible i esquemàtica, sense complicacions formals ni complexos esquemes estructurals.

Amb aquesta novel·la Andra Camilleri ens ofereix el quart relat del comissari Montalbano, personatge intuïtiu i amant de la bona cuina, creat per Camilleri en honor del seu amic i company de la bona taula i el bon menjar, Manuel Vazquez Montalban, mort ja fa 9 anys i creador del detectiu i així mateix, bon gourmet, Pepe Carvalho.

El relat gira, com no podia ser d’altra manera, al voltant d’un homicidi que el comissari haurà d’investigar a fons, tot i topar amb l’oposició dels seus superiors.

Camilleri es un escriptor de fàcil i entenedora lectura, que ens presenta el relat subdividit en petits apartats que ens permeten seguir la trama en diferents escenaris, talment com si es tractes d’un guió televisiu, que ens deixa entreveure que l’antiga professió de l’escriptor era la de guionista.

En general el mòbil d’un assassinat oscil·la entre la passió i l’ambició, generalment econòmica, del seu executor.
  
En el nostre cas per saber quin és el veritable mòbil de l’homicidi d’aquesta novel·la us caldrà llegir-la...

Valoració:   X  X  X

Recomanable pels amants de la novel·la negra.

Contraindicada si preferim novel·les obertes, lluny del tema criminal.

Edicions 62: 215 pag.