
“L’edifici
Iaqubian” és la seva primera novel·la. Està ambientada a l’entorn dels
habitants d’un edifici, vingut a menys, de la ciutat de El Caire.
Es tracta d’una
novel·la coral, a l’estil de la cèlebre “El carreró dels miracles”, del Premi
Nobel Naguib Mahfuz.
A l’edifici hi
viuen diverses famílies i, al terrat, en petites habitacions, estan instal·lats
els pobres de solemnitat.
A traves dels
diversos habitants de l’edifici, el doctor Aswani ens mostra les dificultats
per sobreviure dels pobres, els problemes dels homosexuals, l’influencia de
l’islamisme radical, la psicologia àrab, la corrupció del poder, el menyspreu i
la utilització de la dona com objecte sexual, etc.
La prosa de l’autor
és d’una simplicitat i claredat meridiana, directa i concisa, que va al nucli
del que vol exposar sense arabescos (mai tan ben dit) i floritures.
És una prosa que
ens mostra un món sobre el qual tenim, nosaltres, els occidentals, idees
preconcebudes i, bàsicament, carregades de prejudicis.
Aquesta novel·la ha
estat un gran èxit als països àrabs perquè toca temes considerats tabú fins
aleshores, i ha estat portada al cinema amb un resultat força correcte i fidel
a l’argument del llibre.
Una altra obra
d’aquest autor és “Chicago”, comentada en aquest blog, novel·la que relata les
peripècies d’un grup d’estudiants egipcis als Estats Units, que segueix
l’esquema coral habitual en aquest autor.
Valoració: @ @ @ @
Recomanat per conèixer de
primera mà la psicologia del poble àrab.
Contraindicat per islamòfobs
convençuts i israelians dretans del partit Likut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada