De copas al Cogreso de Diputados

Darrerament els nostres diputats ens sorprenen cada dia més, tot i tenir uns bons sous, generoses dietes, subvencions per desplaçaments (encara que visquin al mateix Madrid), tauletes i telèfons mòbils gratuïts, etc. etc., no en tenen prou.

Ara resulta que a la cafeteria del Congres tenen els esmorzars, els dinars i fins i tot, les copes! subvencionats, pobres, van tant justos de cales que tenen el restaurant subvencionat, com si fos un menjador social!

I la quantitat de la subvenció no és baladí: 1.050.000 € !!!!

Alguns diran que no hi ha per tant, total es una minúcia de no res, però obliden que els petits gestos són importants, que amb els detalls queden més retratades les persones i les institucions que amb les grans declaracions o programes. Desprès diran que la gent es desafecta amb la política, que s’ha de fer alguna cosa, però es poden reformar ells mateixos?

Ultimes noticies:

Avui, dia 4 de juny, els pares de la pàtria han decidit retirar la subvenció a les begudes alcohòliques, però no les dels cafès i els dinars (un cafè: 0,85 cèntims).

Sembla que la pressió popular pot aconseguir alguna cosa, però aixó hauria de sortir d'ells mateixos i no fer-ho pel que diu la gent. Que em fet nosaltres per merèixer aquests personatges?

Los Buddenbrook - Thomas Mann

Thomas Mann escriu, als 26 anys, aquesta novel•la, saga de quatre generacions,que ens descriu la decadència d’una família de comerciants alemanys.

La novel•la al començament té un to lleugerament fulletonesc, però, a poc a poc va prenent volada i densitat, de manera que finalment surten a la llum els temes predilectes d’aquest autor, el conflicte entre la sensibilitat de l’artista i el sentit pràctic, entre la bellesa i la crida de la mort com a solució ultima dels conflictes interns.

Aquests són temes centrals que posteriorment l’escriptor desenvoluparà magistralment a ”La mort a Venècia” i, especialment, a “La muntanya màgica”, novel•la que tinc pendent però que, per dir-ho ras i curt, em fa una mica de respecte.

Thomas Mann és sens dubte un autor molt potent, dens i esplèndid que amb aquesta obra, que ell anomenava “de joventut”, va demostrar el seu potencial, la seva solidesa i capacitat descriptiva, de manera que, quan ens presenta un nou personatge, ets capaç de veure’l o imaginar-te’l fàcilment.

Temes principals

• La decadència d’una família.

• El conflicte entre la sensibilitat i la practica.

• La força de les convencions i els prejudicis.

Valoració:   X X X X  +

Recomanat als amants de les novel•les riu, denses i detallades.

Contraindicada si cerquen una novel•la lleugera i concisa.

Editorial EDHASA : 884 pag.

Visca el LAPAO !!!

Avui estic content, gràcies al Govern Aragonès, he après sense gaire, per no dir gens esforç, un nou idioma, el LAPAO !!!

Uns diuen que es parla a la franja d’Aragó fronterera amb Catalunya, altres fons però, més documentades, argumenten que és un dialecte del maxi xinès, que es parla a la Xina meridional, Birmània i el Tibet.

En qualsevol cas, ara al meu curriculum, a l’apartat habitual de llengües podré posar amb el cap ben alt: català, castellà, lapao, francès, una mica d’anglès, etc. i ben aviat, tal com van les coses, valència, balear, alacantí...

Ben mirat potser no cal ni que escrigui el curriculum, amb la meva edat i en aquest país sembla que cercar feina és una tasca inútil!

Però per entretenir les hores mortes m´he proposat anar a classes de LAPAPYP, una nova llengua que es parla allà al gran nord de la serralada pirinenca.