Llegeixo aquesta novel·la mítica que va estar prohibida fins els anys 60 als Estats Units i Gran Bretanya.
La novel·la ens presenta la relació entre Lady Chatterley, casada amb un aristòcrata paraplègic, amb el guardabosc, empleat del seu marit.
La relació, força explicita i directa, és carnal i molt física, tot i que algunes lectores del Club de Lectura i volien veure un fons de tendresa.
Però aquesta novel·la és més que això. D.H.Lawrence discurseja reiteradament contra la industrialització salvatge als inicis del segle passat. Ataca la deshumanització del treball industrial quasi esclau i pontifica sobre la llibertat de la vida natural i salvatge.
L’obra ens descriu les elits aristocràtiques de l’època com un grapat de cretins i cínics personatges que viuen a costa del treball de les classes humils.
Tot i ser un llibre de lectura imprescindible crec que alguns paràgrafs són reiteratius i certs diàlegs entre els protagonistes ens resulten incomprensibles o de difícil digestió.
Memorable la descripció del recorregut del marit de Lady Chatterley, en cadira de rodes, portat costa amunt en un camí molt pendent, pel guardabosc.
Valoració: @ @ @ @
Recomanable en tots els sentits tot i les seves reiteracions.
Contraindicat si no ens agrada dir les coses pel seu nom.
Alianza Editorial: 462 pag.
Per saber-ne més:
