Feia temps que no llegia una
novel·la d’aquest calibre, es tracta sens dubte d’una obra mestra del Realisme
portuguès.
El Realisme és un corrent
literari aparegut a mitjans del segle XIX per superar l’esgotament del
Romanticisme.
El Realisme es basa, entre
d’altres, en cinc principis fonamentals:
§
Observació i descripció detallada de la
realitat.
§
Trasllat de l’ambient rural o exòtic a
la ciutat.
§
Protagonisme de la classe burgesa.
§
Anàlisi dels sentiments i la seva
evolució.
§
Protagonisme femeni fonamental.
El Realisme,
que s’inicia amb “La comedia humana”
de Balzac i “Madame Bovary” de
Flaubert, arriba tard a Portugal.
Eça de Queirós,
amb la publicació, el 1874, de “El crim
de mossèn Amaro” inicia aquest
corrent literari al país lusità.
Aquesta novel·la, que va produir
un veritable escàndol en el seu temps, té un argument molt simple que s’intueix
des de les primeres pàgines (un capella jove i fogós que s’encaterina d’una
mossa jove devota i carrinclona).
Si, tot és molt senzill però,
com esta escrit !
L’evolució dels personatges, bàsicament
clergues corruptes i aprofitats, i beates devotes subjectes a una moral basada en
el pecat i l’infern, estan descrits magistralment, amb pauses i escenes mil·limetrades
que fan de la lectura un plaer que no es pot deixar fàcilment.
Certament, aquesta és una novel·la magistral, prova d’això és el fet que al Club de Lectura a on l’hem llegit, la valoració va ser unànime, cosa que jo no recordo en els darrers 15 anys.
Valoració: @ @ @ @ @
Molt recomanable en tots els sentits.
Contraindicada si teniu tírria a les novel·les
capellanesques.
Per saber-ne més: Eça de Queirós - El Realisme Literari
