Baltasar Porcel ha escrit una
novel·la complexa, ambientada, com totes o quasi totes d’aquest autor, a
Mallorca.
El relat és, en resum, la vida
de Baltasar Guillem de Les Cases Velles, una vida que passarà per Cuba, França,
els Estats Units,etc., i en la que apareixen personatges reals, com Cela, Miró,
Villalonga, el contrabandista i financer Joan March, personatges que el mateix
escriptor va conèixer personalment.
De fet Porcel va fer de
secretari o alguna cosa semblant, de Camilo Jose Cela en la seva joventut.
Els judicis de Porcel sobre els
personatges reals són implacables i responen al que recorda personalment
d’aquella època.
En aquesta obra el mateix Porcel
es presenta com el nebot del protagonista, cosa que el fa hereu d’una vida i
uns fets mítics.
La història és força complexa i
costa una mica agafar el fil però una vegada hem aprés el camí volem saber el
que passa en aquesta vida tant convulsa i plena de misteris i tripijocs.
Josep Maria Castellet, editor
d’Edicions 62, comenta a l’obra “Memòries
confidencials d’un editor. Tres escriptors amics”, la seva
relació amb Porcel i, concretament, els seus dubtes i vacil·lacions al escriure
“El cor del senglar”, la novel·la que
l’editor considera la seva millor obra.
En definitiva aquesta és una
novel·la entretinguda però que necessita de tota la nostra atenció lectora per
seguir la trama.
Valoració: @ @ @ @
Recomanable si ens agrada la complexitat temàtica.
Contraindicada si no volem fer un esforç suplementari
durant la lectura.
Edicions 62: 330 pag.
