J. M. Castellet fou director literari de Edicions
62 i, durant molts anys, el seu director i màxim responsable.
Poc desprès de la seva desaparició apareixen
aquestes senzilles memòries que volen repasar la seva vida profesional.
El que més sorprèn és la quantitat de relacions que
va establir tot fen la seva feina, la seva cultura mastodòntica, la seva
capacitat de treball i el seu do de gents.
De fet va ser un personatge que estava a totes les
mogudes, tant culturals com politiques del seu temps.
A la part final del relat fa una petita ressenya de
la seva relació amb tres escriptors reconeguts: Salvador Espriu, Baltasar
Porcel i Montserrat Roig.
Aquets escriptors, a més de clients de l’editorial,
van arribar a ser amics personals i, amb ells, coneix i comenta el procés
creatiu de les seves obres.
Destaca la relació amb Porcel i explica els dubtes
de l’escriptor al redactar el mecanoscrit de la novel·la “El cor del senglar”,
obra que Castellet considera que és la més reeixida d’aquest autor (obra per
cert llegida i comentada en aquest blog recentment).
Valoració: @ @ @
Recomanable si us interessen
petites xafarderies d’un editor i una editorial significativa com és Edicions
62.
Contraindicada si cerqueu secrets
editorials inconfessables. Castellet és molt curos i amable amb tothom.
Edicions
62
. 200 pagines.
