Bon Nadal i Feliç Any Nou

Apunts de Lectura i la Fundació Carles Salvador us desitgen un Bon Nadal i un Feliç Any 2018

Combat de tardor - Joan Bernadas

Joan Bernadas és un escriptor novell ple d’experiència viscuda intensament. És un home fet a si mateix que ha lluitat per obrir-se camí i aquesta experiència i la saviesa apresa en el dia a dia es reflexa en els seus contes plens de vivències i de situacions versemblants.

L’obra consta de nou contes que tracten temes diversos, des de la guerra civil, antics amors, situacions sorprenents i fins i tot, esdeveniments còmics.

L’imaginari de Joan Bernadas és poderós i el seu estil precís i clar, de manera que una vegada llegit el darrer conte en tenim ganes de llegir-ne més.

Joan Bernadas és un altre talent descobert a les escoles d’escriptura creativa i la viva demostració de que amb ganes i perseverança tot és possible.

Llegiu-lo i gaudiu-lo que se us farà curt.

Valoració:  @  @  @  @

Recomanat per gaudir d’una bona lectura.

Sense contraindicacions apreciables.

Ediciones Carena:  175 pagines.

Cròniques del Parkinson - ( IV )

Mai hauria cregut que una de les seqüeles de la malaltia del Parkinson (MP a partir d’ara) seria la pèrdua progressiva de l’escriptura. Sense adonar-me’n la meva lletra, que mai ha estat gaire airosa, ha perdut claredat, les lletres s’apilonen com si l’extensió del paper blanc fos limitada i les paraules tinguessin por de caure del full.

El traç s’ha fet incert i cal concentrar-se per fer una exposició mitjanament llegible. Haure de fer caligrafia? Aixó seria tancar un cicle vital. No diuen que la gent gran torna a la infantesa? Ara però ens queda el recurs de l’ordinador que suporta totes les revisions que siguin necessàries. Per tant no ens podem queixar.

Per fer temps mentre arriba el nostre nét, hem anat amb la Teresa a fer un petit creuer fins a Gènova. A estat una experiència (ara tots hem de viure experiències...) curiosa. A la pròpia inestabilitat de la MP s’ha d’afegir el balanceig del vaixell, combinació que sortosament no ha estat letal i no he caigut per la borda. Altra cosa era a l’hora de dinar, total unes 3000 persones a l’assalt d’un bufet lliure, Aquesta activitat quasi cinegètica em produïa un increment notable de la mena vibració natural de manera que havia d’agafar fort el plat perquè les croquetes no sortissin disparades.

Perquè ara hi ha dies que entro en un estat de vibració interior que em recorda les classes de física quan ens explicaven la vibració dels electrons al voltant del nucli de l’àtom. A vegades aquest tremolor s’apodera del meu braç dret fent difícil la lectura del llibre que estic llegint obligant-me a agafar-lo amb força no sigui que es desmaneguin les paraules i caiguin al meus peus tot un grapat de lletres perdudes. Sortosament això no passa cada dia i puc gaudir de moments tranquils, especialment si faig alguna activitat que cridi la meva atenció.

Una d’aquestes activitats que he començat amb força és el taichi. Qui ho havia de dir, jo sempre tant escèptic amb les tècniques orientals! El meu cervell educat de cara les ciències sempre ha mirat amb desconfiança els remeis miraculosos inexplicables, potser serà que la MP me l’ha canviat tant sense adonar-me’n que ara accepta el que a la pràctica li funciona sense fer-se més preguntes.

Perquè la MP, a més dels efectes físics concrets, genera tot un reguitzell de preguntes sense resposta, preguntes que ningú, ni els especialistes, poden contestar. De fet el cervell és el més complex dels òrgans i esbrinar alguns dels seus secrets serà feina àrdua i feixuga.

Vaig a una conferència sobre la repercussió de la MP a l’àmbit familiar, és destaca especialment l’acceptació de la malaltia, encarant el dia a dia de manera positiva i activa  També és fa palès la necessitat d’evitar la sobrecàrrega del cuidador.

(Continuarà...)