Curiosa novel·la que explora la tendència dels
finlandesos al suïcidi, incentivada per la soledat, la foscor, el clima, l’alcoholisme,
etc.
Arran de la trobada casual de dos suïcides en el mateix
escenari es forma un grup que pretén organitzar un suïcidi col·lectiu.
El viatge en autocar, cap al seu destí final, li
serveix a l’autor per descriure les vicissituds i angoixes vitals de cada
aspirant a la mort prematura.
La novel·la tracta el tema amb delicadesa i un fi toc
d’humor que facilita la lectura, però aquest tractament no evita que en el fons
el relat sigui una crítica ferotge a la nostra manera de viure actual, que ens
deixa a mercè de la soledat i el desassossec.
La novel·la és molt llegible, de prosa senzilla i
directa, tot i que, a la fi, és una mica repetitiva.
L’autor, totalment desconegut per nosaltres, és molt
famós a Finlàndia, amb una extensa obra publicada.
Valoració: @ @ @
Recomanable en general (ha tingut molt bona acollida al Club de Lectura
de la Biblioteca Vapor Vell).
Contraindicada
si
teniu tendències depressives.
Circulo de
Lectores:
255 pagines.
Per
saber-ne més: Arto Paasilinna.
