
Interessant assaig sobre l’arquitectura espectacular, icona, que s’ha realitzat en el nostre país a partir de la construcció del Museu Guggenheim, a Bilbao.

Amb una prosa clara, concisa i entenedora, l’autor ens explica la gestació i evolució de diversos projectes arquitectònics punters.
Destaca, per la seva magnitud, el projecte de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, com a paradigma de la simbiosi entre la política i l’arquitecte estrella, que dissenya la seva obra sense reparar en el cost del projecte, en el seu us, o en el cost del manteniment posterior.
.jpg)
Es pensa, bàsicament, que la forma, per si mateixa, justifica qualsevol dispendi, sense pensar, moltes vegades, amb claredat, la seva funció. I els polítics, a la manera dels antics faraons, els donen suport en un intent de passar a la posteritat com a gestors d'una magna obra.
Sortosament, la crisi actual ha fet replantejar aquesta manera de fer les coses i, fins i tot els arquitectes estrella reivindiquen ara una arquitectura més continguda i adaptada a la realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada