Novel•la políticament incorrecta que ironitza sobre la classe alta iraniana a través dels embolics d’una família dominada per un personatge que es creu seguidor de Napoleó i enemic acèrrim, fins a la patologia, dels anglesos.
De lectura lleugera, escrita en forma de farsa o sainet, amb un humor càustic, irreverent, i potser una mica innocent, que em recorda, salvant les distàncies, “La conjura de los necios”.
Les literatures “no occidentals” ens donen sorpreses com aquesta i donen un aire fresc a la lectura.
Aquesta obra, publicada l'any 1973, ha estat prohibida a l’Iran des de la Revolució Islàmica de l’any 1979, evidentment els ayatolàs no tenen sentit de l’humor. Les veritats absolutes no accepten la discrepància ni la heterodòxia.
Puntuació: ☼ ☼ ☼
Adient per a lectors sense ànim de trascendència.
Contraindicat pels ayatolàs, mul·làs, imans i, en general, persones de moral ferrea i intransigent.
Ático de los libros: 716 pag. cast.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada