Avui faig 60 anys

Avui faig seixanta anys. És una data com qualsevol altra però, mentalment, marca un punt d’inflexió.
Els mitjans diuen, d’un home de la meva edat, que és un home gran, que no és el mateix que un gran home.
Tu mateix et sents com sempre però, de fet, alguna vegada et deixen seure al metro o l’autobús, i això marca la diferència.
A més, amb la crisi, et veus obligat a tornar a començar, tot el que havies previst o projectat se’n a anat en orris i cal reprendre el camí, encara que estiguis una mica cansat, una mica tip.
Potser la gràcia de la vida és aquesta imprevisibilitat, aquest no saber el que passarà demà i afrontar-ho de cara (no tens altra sortida!).
Cal llavors plantejar-te nous reptes i continuar endavant perquè, com deia l’avi:

     La velletat, valencians, mal prova
     i avui comence a ser un home vell;
     els anys que faig enguany - oh, data nova! –
     em donen títol vell, per mi novell.

     Seixanta anys faig i amb alegria els porte
     com un pomell de flors i fruites d’or;
     quan cada any, si cal, els reconforte
     m’omplin de mel i goig el tou del cor.