
Charles Bukowski és un dels màxims representants de l’anomena’t
“realisme brut”, corrent literària dels anys 70 – 80 del segle passat, que es caracteritza
per la sobrietat, l’escassetat de les descripcions i la cruesa del tractament
dels temes i dels personatges.
El mateix nom del corrent defineix clarament el tipus
d’obra a la que ens enfrontem. Bukowski escriu sense embuts sobre temes
escatològics poc edificants, amb personatges situats fora o en el límit del
marc establert; generalment es tracta de perdedors, rodamóns o essers sense
nord deixats a la deriva dels seus instints més primaris.
Però enmig de tot això s’endevina una crítica al
sistema, a les guerres (estem a l’època de la guerra del Vietnam), al nostre
estil de vida acomodatici i vulgar.
Amb la publicació d’aquesta obra, Jorge Herralde va
aconseguir, amb l’ajuda d’una portada impactant, un gran èxit editorial que va
catapultar Anagrama al cim del seu prestigi contracultural.
Actualment, mancat de continuadors, ha venut l’editorial
a a italiana Feltrinelli, com a fet Beatriz de Moura amb Tusquets, venuda al
Grup Planeta.
Amb aquestes vendes desapareixen del nostre àmbit dos
de les millors editorials de qualitat independents, i el panorama cultural es
concentra cada cop més en mans de grans grups que ens controlen el que pensem, llegim
i mirem.
Valoració: X X X X
Recomanable per a lectors desinhibits i curiosos d’un
temps irrepetible (o potser no).
Contraindicat pels porucs i amants de l’ortodòxia i
les bones maneres.
Editorial Anagrama: 190 pag.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada