
Tota una vida explicada en 100 pagines, sense
deixar-se res important, el canvi de família, el marit, els fills, la guerra
civil, etc., sense dramatismes excessius però sense escatimar sentiments.
“Pedra de tartera” és un exemple d’eficàcia literària
i de simplicitat narrativa, emotiva, però sense estridències, que ens recorda
un temps preterit, ja superat, però que molts lectors d’una certa edat,
recordem haver viscut durant la nostra infantesa, quan anàvem, a l’estiu, a
veure els parents del poble.
Maria Barbal a aconseguit explicar-nos, en poques
pagines, tot un món que ens recorda el que érem i ens apropa al que som ara
mateix.
Valoració:
X X X
X +
Recomanable a tothom sense excepcions.
Contraindicacions, no en conec, ara per ara.
Editorial Columna: 106 pag.
Fa uns quatre anys que la vaig llegir, molt bona i aconsellable.
ResponEliminaÉs una novel·la que em va impactar molt. La que més m'ha agradat de les que he llegit de la Barbal.
ResponEliminaGràcies per la ressenya, Carles.
No m'ha agradat GENS.!!!
ResponEliminaLa Conxa és com un animal, que viu, es reprodueix i mor
Jo me quedat com una pedra al llegir aquet llibre!!!
Gràcies per recomanar-me'l (ironia)
Hola Paquita, benvinguda al bloc, em sap greu que no t'hagi agradat, ets la primera persona que conec que li passa, però cadascun te els seus gustos i aixó posa de manifest la dificultat o bè, la inutilitat, de recomanar res a ningu...Potser fer un bloc no te cap sentit, tot i que personalment s'ha fet un habit imprescindible despres de llegir un llibre, potser per vanitat..., per expresar les meves opinions..., per...
Elimina