Rosa Regàs ens escriu, l’any 1995!, una novel•la, una més, sobre la postguerra civil espanyola.
El tema és molt simple, l’educació estricta, per no dir fèrria, que imposa un avi de dretes als seus quatre nets, nascuts d’un fill esquerranós i lliurepensador, desheretat i exiliat.
Rosa Regàs escriu bé, domina el llenguatge i expressa clarament, en qualsevol situació, el que vol dir, la llàstima és que el tema no dona per escriure un relat de 331 pagines, els fets repressius, per no dir sàdics, de l’avi es repeteixen una vegada i un altra, dibuixant una atmosfera depriment i tètrica, únicament apaivagada per la mirada de la neta, ja crescuda, que relata els fets.
Sembla ser que aquesta novel•la esta inspirada amb la seva infantesa, com ho confirma el seu germà, Oriol Regàs, a la seva obra “Els anys divins”, a on ens mostra el seu avi com un calc del que ens presenta l’autora.
Bé, potser aquesta novel•la li ha servit a la Sra. Regàs per passar comptes amb un passat dolorós, però per als soferts lectors s’hauria pogut estalviar 150 pagines...
Temes principals:
- L’ambient opressiu de la postguerra.
- La repressió.
- La influencia religiosa.
- La intransigència dels vencedors.
- L’educació repressiva.
Valoració: @ @
Adient per recordar uns anys difícils sortosament superats, o no?
Contraindicada pels que estan tips d’aquests anys foscos.
Editorial Arete: 331 pag.
La vaig començar a llegir amb ganes, m'agraden les novel·les d'aquesta època, però, la veritat, se'm va fer una mica pesada.
ResponEliminaSi, Rosa Regàs escriu bé, però en aquesta obra ha perdut el sentit de la mesura i el resultat és que es fa pesada, tot i que segueixes llegint a la recerca d'alguna novetat que no acaba d'apareixer.
Elimina