
Com a símbol
representa la “Venjança divina” en el sentit de delimitar l’excés de felicitat
en els mortals, ja que el que es tracta és de no trastocar l’ordre universal,
l’equilibri del món.
Aquestes notes
extretes de l’excel·lent ”Diccionari de Mitologia Grega i Romana”, de PierreGrimal, donen sentit a aquesta novel·la de Philip Roth.
El relat es centra
en els estralls ètics i morals que una epidèmia de pòlio causa en el
protagonista, preparador físic d’un esplai i, posteriorment, d’un campament
juvenil.
El sentit de
responsabilitat exacerbat, l’ètica del compromís davant de l’adversitat i els
escrúpols morals són l’eix principal d’una historia colpidora.
Philip Roth té una
prosa poderosa, minuciosa i detallista, sense caure en l’excés. Potser se li
pot retreure que és un poc freda i distant, però segurament és l’estil
necessari per explicar una historia tremendament dura sense caure en la
sensibleria.
Sembla ser que les
darreres novel·les d’aquest autor, com ara “Elegía”, “Indignació” i “La
humuliació”, tracten, cada vegada amb més profunditat, els dilemes morals que
ens podem trobar cada dia, dilemes que moltes vegades no depenen de nosaltres mateixos
però als quals hem de donar resposta.
Contraindicada si únicament
desitgem un divertiment passatger.