Una bona lectora m’havia recomanat amb entusiasme aquesta novel·la de l'escriptor francès Michel Tournier, el
vaig encarregar a la biblioteca, només tenien un exemplar.
Quan caigué a les meves mans ja vaig quedar sorprès, a la portada hi
havia un Land Rover i unes roderes. De que anava el llibre?
La novel·la relata les peripècies d’un jove saharaui que emigra des de
el seu oasis, situat al centre del Sàhara, fins arribar a Paris.
El començament del relat és molt potent i reflexa el Sàhara que vaig conèixer
en un viatge que, als anys 70, em va portar des de Barcelona fins el Camerun,
però progressivament la novel·la perd la seva frescor i intensitat, endinsant-se,
tot i que tangencialment, en el camp de l’anomenat “realisme màgic”, magnifica expressió
que en el fons és un oximoron, perquè, al meu entendre, poques coses realistes són màgiques...
Aquesta deriva cap a petites histories inconnexes i inversemblants fa
que el relat, en el seu conjunt, no mostri la realitat de la immigració del
poble algerià a França, que queda explicada d’una manera poc creïble i massa
lleugera.
Valoració: @ @
Recomanable si ens agraden les novel·les amables i un xic
màgiques.
Contraindicada si volem endinsar-nos en la crua realitat de
la immigració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada