Rainer Maria Rilke ha escrit el que es considera la primera novel·la
contemporània.
No se exactament el que aixó vol dir, el que si que tinc clar és que és
una de les novel·les de més difícil comprensió que he llegit mai.
“Els quaderns de Malte” són una sèrie de reflexions del protagonista
Lauris Malte Brigge, poeta primerenc, que instal·lat a Paris experimenta les
vivències de la gran ciutat, juntament amb remembrances de la seva infantesa i
evocacions de preterits reis o aristòcrates de Dinamarca o França.
Tot aixó i més exposat sense un ordre aparent i sense solució de
continuïtat.
Quan era jove aquesta novel·la es va posar de moda a la Facultat de Lletres i
alguns la portàvem amunt i avall amb la pretensió, santa innocència, de que així
augmentava la nostra minsa capacitat de lligar al bar del soterrani de la
facultat, a on vaig passar més hores de les degudes.
Vaig passejar-la una temporada però lamento dir que no vaig llegir gran
cosa d’aquesta obra i la meva capacitat de seducció no es va incrementar substancialment.
Ara 45 anys després l’he llegit, fent un esforç, no diré titànic, però
si notable, i constato que la meva capacitat de comprensió del text és modesta
i limitada.
De tota manera però, el text te un quelcom de fascinant que t’atrapa i
t’obliga a continuar, tot i que ha vegades penses, que estic fent llegint un
relat que s’esmuny com aigua entre els dits, però continues i continues i
penses que més endavant en un altra lectura i amb ajuda d’algun treball acadèmic
en trauràs l’entrellat i la teva autoestima pujarà de nivell.
I per verificar-ho consultes la Wikipedia i el resultat és encara pitjor, que si
la novel·la recrea el món del psicoanàlisis, l'existencialisme, el món oníric, etc. (deu ser a causa
de la relació de l’autor amb Lou Andreas Salomé, deixeble de Sigmund Freud)
Una cosa que em fascina de la traducció feta pel professor Jordi Llovet, diuen que excel·lent, és la seva capacitat per establir connexions
entre passatges del text i, per exemple, un poema de Baudelaire, aixó
demostra un fons cultural impressionant, un fons que em fa sentir autèntica
enveja intel·lectual.
Valoració: @ @ @ @
Recomanada pels amants de les lectures difícils i
complexes que no s’espanten per res.
Contraindicada si únicament cerquem un divertiment.
El Cercle de Viena: 226 pag.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada