Stefan Zweig és un gran escriptor que domina com
pocs el relat historic. En aquest cas en exposa la vida de Joseph Fouché, un
polític francès tot terreny que des de la Revolució Francesa, va ser ministre
de la Convenció, de Napoleó i del restaurat rei Lluís XVIII.
Es va enfrontar al temut Robespierre i va
sobreviure en una època en que estar en el bàndol equivocat et suposava
acabar a la guillotina.
Fouché era un home que sempre recolzava els
vencedors i sabia sobreviure en qualsevol situació per adversa que fos..
Zweig coneix perfectament els fets històrics i els
exposa amb claredat meridiana amb prosa precisa i brillant que fuig de la
retòrica i fullaraca inútil.
Aquesta novel·la, o més aviat, aquest relat històric, a més ens explica situacions que en certa manera són similars
als que hem viscut o vivim nosaltres en aquests moments, com és el ressorgiment,
desprès de la Revolució Francesa (llegir transició) de l’especulació i l’enriquiment
dels poderosos de sempre.
Desprès de llegir aquest relat tens la sensació
que la historia és cíclica i que, amb matisos, tot torna a rodar en una roda o
espiral infinita.
Valoració: @ @
@ @
Molt
recomanable per conèixer uns fets històrics interessants i uns personatges
irrepetibles (o no).
Contraindicada si cerqueu algun
personatge femení rellevant o no us agraden els relats històrics.
Per
saber-ne més: Joseph Fouché - Stefan Zweig
