La revista digital "Lo Càntich", de literatura, art i cultura, gestionada per la periodista i filòloga Silvia Romero i Olea, m'ha fet una entrevista per la seva secció sobre els blogs. La transcric per si és del vostre interès:
Apunts de lectura és el blog que
condueix Carles Salvador, net del mestre, poeta i gramàtic del País Valencià
Carles Salvador i Gimeno (Fundació Carles Salvador - http://www.carlessalvador.net/ ). I com a
subtítol del blog, perquè ens puguem fer una idea del que hi trobarem, ens
indica que hi ha “Comentaris de llibres, recull de poemes, cròniques del
Parkinson, i notes diverses”.
1. Si no
m’equivoco, el gener de 2010 va ser quan vas inaugurar el blog. I ja aquell mes
vas publicar dues entrades fent recomanacions de lectura i dues entrades fent
referència a la poesia de Carles Salvador i Gimeno, el teu avi. Què va tenir
més pes a l’hora de decidir obrir aquest blog?
Abans de fer el blog jo recopilava en una
llibreta les meves opinions sobre el que llegia. Posteriorment vaig redactar un
parell de fulls amb recomanacions de les meves lectures i les donava als
companys del Club de Lectura de la Biblioteca Vapor Vell; volia compartir-les
amb gent que sabia que li podien interessar. Poc després em vaig assabentar de
l’existència dels blogs i vaig pensar que podria utilitzar aquest mitjà de
comunicació més ampli i potent. El meu motor bàsic ha estat sempre la lectura i
el voler compartir-la; el fet de ser net de Carles Salvador, poeta i gramàtic,
no va influir, perquè la descoberta de l’avi i la seva gran tasca intel·lectual
s’ha produït lentament, especialment en rebre en herència el seu llegat,
constituir la fundació i veure l’entusiasme dels filòlegs i experts.
2. Apunts de lectura,
a més de la pàgina principal i de la de contacte, on trobem la teva adreça de
correu, té dues subpàgines més: “4 Poemes de Carles Salvador” i “Poemari obert
(3)”. Ens podries explicar breument què trobarem en aquests seccions?
La idea primigènia era anar penjant poemes de
l’avi i d’altres autors que m’impactessin, però la realitat ha estat que
aquestes pàgines no les he treballat com era necessari i potser les hauria de
suprimir o ampliar. És un tema pendent.
3. També, tot i que no consta com una subpàgina específica, de tant
en tant trobem entrades sota el títol “Cròniques del Parkinson” (en el moment
de fer aquesta entrevista n’hi ha cinc, de publicades). Ens pots fer cinc
cèntims d’aquest apartat?
Fa tres anys em van diagnosticar la malaltia
degenerativa del Parkinson, sabia d’altres malalts que havien escrit blogs o
fins i tot llibres sobre els seus síndromes i la seva evolució, i això em va
estimular a redactar aquestes cròniques. Aquests escrits han tingut gran
impacte entre els meus coneguts i a mi m’han servit per ajudar-me a acceptar
allò inevitable. És com si em tragués els meus fantasmes de sobre. Un
dels efectes poc coneguts de la malaltia és que et pot produir una depressió i
contra això cal lluitar amb tots els recursos possibles. També penso que el meu
testimoni pot ajudar a algú i, per tant, continuarà...
4. Doncs sí: ben sovint conèixer l’experiència d’altres persones
que passen per tràngols similars als nostres, ens ajuda a reflexionar i tirar
endavant. Carles: molts ànims en tot aquest procés. I tornant al blog Apunts
de lectura, un detall que m’ha cridat l’atenció és
que no has repetit gaires vegades un mateix autor. Si mirem en el núvol
de noms d’escriptors, de forma habitual els has comentat un o dos cops. És una
opció deliberada perquè vols oferir un ampli ventall de lectures, o ha estat
una casualitat?
És
pura casualitat. La meva font de lectures és el Club de Lectura, el Culturas de
La Vanguardia i comentaris d’amics i coneguts. De tota manera
tinc tendència a llegir novel·les consolidades. Desconfio de les novetats (que
em perdonin els autors joves) però com em falta molt per llegir i la vida és
curta prefereixo anar sobre segur.
5. Passant ja als comentaris que fas de
les teves lectures, em sembla entendre que no pretens redactar una ressenya
formal o acadèmica, sinó elaborar just el que esmentes en el títol del blog:
apunts de lectura. És aquesta la teva intenció?
Justament, jo soc geòleg de professió, amb
una feina molt allunyada del món de les lletres, i els meus comentaris són
necessàriament molt senzills i guiats, bàsicament, per l’emoció i la vibració
que alguns autors donen als seus textos. Ara, per exemple, estic llegint un
clàssic, Els raïms de la ira de
John Steinbeck, que no havia llegit mai i estic absolutament meravellat de la
força del text. Ara jo porto un club de lectura de gent gran i precisament aquest mes els
he fet llegir aquesta novel·la, espero que els agradi.
6. Suposo que sí, perquè realment és una gran novel·la. Continuant
amb Apunts de lectura, al final
del comentari hi col·loques uns afegitons que ajuden, als seguidors del blog, a
acabar de situar-se i decidir si els pot interessar llegir o no aquell llibre
que has comentat. Em refereixo a les anotacions que fas sota els noms de
“Valoració”, “Recomanable”, “Contraindicada”... Què et va dur a considerar
necessàries aquestes remarques?
Crec
recordar que valoracions similars es feien o fan en algun suplement de La
Vanguardia i em va semblar interessant aplicar-ho al meu blog per donar
resposta ràpida a qui no volia llegir tot el text.
7. Encara fent referència a aquestes anotacions posteriors al
comentari, m’interessa la de “Valoració”. Ho fas mitjançant uns signes “arroba”
i quants més hi poses, més alta és la puntuació que atorgues a un llibre (va
del 1 al 5). Quins criteris o en quins aspectes de la lectura et bases,
sobretot, per decidir aquesta valoració?
Com
he comentat anteriorment la valoració ve condicionada, en gran mesura, per les
emocions que em suggereix un relat i l’impacte de la seva prosa. De fet els
meus coneixements lingüístics són els d’una persona del carrer i no puc fer
altra cosa que valorar una obra pel que fa vibrar el meu inconscient. Un
exemple, heu llegit La tregua de Mario Benedetti? Aquest text reflecteix
perfectament el que intento dir.
8. Sí que l’he llegida. I l’he programat en algun dels Clubs de
lectura que condueixo, perquè és una obra que paga la pena ser comentada. Però
tornant al teu blog, a pesar del que he dit abans, que no repeteixes gaires
vegades un mateix escriptor, cal matisar que el que sí trobem és una llarga
llista de noms. I la pregunta consegüent és lògica: quantes hores de lectura
dediques a la setmana? O si ho prefereixes, quina mitjana de llibres llegeixes
al cap d’un mes?
Anteriorment llegia a tota hora, al metro, al
cafè, a la sala d’espera d’un client, en anar a dormir. Ara, ja jubilat,
llegeixo un parell de llibres al mes. Curiosament tinc menys temps que abans i
per fer el club de lectura rellegeixo els llibres que he triat del meu blog i
dels meus apunts.
Ara llegeixo molt amb un ebook que em permet
ampliar la lletra. No és el meu ideal, no hi ha res com el paper, però hi ha
edicions econòmiques que tenen una lletra minúscula que està fora del meu abast
i això, he de confessar-ho, em posa una mica frenètic.
9. Aquest tema de la tipografia mereixeria tota una tesina. I ara,
ja per anar acabant, què t’ha aportat de positiu Apunts de
lectura? Alguna anècdota divertida, noves
coneixences...
De
fet la satisfacció més gran que tinc és quan algú em diu que s’ha aficionat a
llegir o que em segueix i fa cas de les meves recomanacions. A totes les
entrades hi ha, al final del text, la possibilitat de fer un comentari, quan
això passa penses que no estàs sol al ciberespai i que has de continuar. De fet
ara estic atrapat i no puc llegir res sense fer una entrada al blog. M’ha
abduït totalment...
10. Moltes gràcies, Carles, per dedicar-nos el teu temps. I ara,
abans de posar el punt i final, és el teu moment per comentar, si és el cas,
alguna cosa que no ha sortit a la conversa i que consideres interessant posar
damunt la taula.
Actualment em plantejo escriure algun conte, al
blog en tinc dos La galeria d’arti El comboi de la línia 5, però constato la
dificultat d’enfrontar-se amb un full en blanc, el cervell es queda amb
l’encefalograma pla i les idees, si és que en tens, s’han volatilitzat o, en el
millor dels casos, no saps com acabar-les.
Gràcies pel teu interès.
