"El laberinto de las aceitunas" - Eduardo Mendoza

Aquesta és una nova aventura que té com a protagonista el detectiu boig que va començar a apareixer a “La cripta embrujada”.

És una novel·la negra que limita amb l’absurd en una historia recargolada innecessariament i que se suposa que ha de ser molt divertida, cosa però que no s’ha complert en el meu cas.

Destaca, de tota manera, la riquesa del llenguatge que utilitza el protagonista, amb un lèxic antic, recargolat i força cerimoniós que delata la extensa cultura de l’escriptor.

Desprès de llegir aquest relat i, fa uns dies, “La ciudad de los prodigios”, comentada en aquest blog en una entrada del 21 de setembre d’aquest any, he arribat a la conclusió que Eduardo Mendoza és un escriptor sobrevalorat, probablement per les seves connexions polítiques amb l’esquerra més progre i formal.

Mendoza té facilitat i enginy per escriure, però alguna cosa li manca a les seves novel·les, en el meu humil parer, que no m’acaba de convèncer.

 

Valoració:  @  @

Poc recomanable a menys que vulgueu unicament passar una estona distreta e intranscendent.

Editorial Seix Barral;  304 pagines.

Per saber-ne més:  Eduardo Mendoza

"Historia de mis calles" - Francisco González Ledesma

Interessant autobiografia d’un reputat periodista i escriptor de novel·les populars escrites amb el pseudònim de Silver Kane, per l’Editorial Bruguera.

Nascut l’any 1927 i desaparegut l’any 2015, la seva llarga vida li va permetre ser testimoni de la historia convulsa del nostre país.

De família humil, va estudiar d’advocat i periodisme tot pagant-se els estudis treballant a l’Editorial Bruguera a un ritme d’una novel·leta per setmana fins, tot passant pel “Correo Catalán”, esdevenir redactor en cap de “La Vanguardia”, en un ascens social notable.

L’escriptura de González Ledesma és molt senzilla, propera i directa. A traves de la seva vida ens explica la nostra historia, des de la postguerra fins els nostres dies.

Hem llegit aquesta autobiografia a dos Clubs de Lectura i ha agradat a tothom amb una unanimitat poques vegades aconseguida. Els lectors s’identifiquen amb les vivències de l’autor, probablement perquè al ser d’una certa edat coneixen de primera má aquelles èpoques dures de la postguerra i el franquisme.

Es tracta dons d’una autobiografia interessant que no deixa indiferent a ningú.

Valoració:  @  @  @  @

Recomanable per coneixer el nostre passat quotidià.

Contraindicada si cerquem un relat amb vides heroiques.

Editorial Planeta: 450 pagines.

Per saber-ne més: Francisco González Ledesma

  

Carta a La Vanguardia__

Sr. Director

La trampa urbana

17:45 Camino tranquil·lament pel carrer Tarragona i de cop i volta el peu dret s’enfonsa dins el desconegut i caic a terra en planxa. Resto uns segons immòbil assimilant el que ha passat i revisant l’estat del meu cos. Sembla que no m’he trencat res però em sento masegat.

Un amable vianant m’ajuda a aixecar-me i puc veure que un registre dels semàfors o l’enllumenat public, de dimensions considerables, no té la tapa corresponent. Passa gent, això s’ha d’avisar. Truco al 012: M’informen que aquesta conversa sera enregistrada. Marqui el 1 per... ,marqui el 2 per..., i aixì fins el 5. Quant parlo amb l’operador em diu que he de trucar al 010 perque això  és cosa de l’ajuntament.

Com soc obedient truco al 010 i em tornen a dir que la conversa serà enregistrada i que marqui, etc. etc. Finalment puc parlar amb un operador i puc denunciar el fet i el perill que representa pels vianants. Acabada la conversa un ordinador al qual no he sigut presentat pretén fer-me una enquesta sobre el servei. Penjo emprenyat.

Espero una estona, no passa res, he de marxar, finalment amb un amable vianant arrosseguem un contenidor de brossa i el posem mig tapant el forat.

21:30 Torno a passar per l’ indret i no han fet res. Tot segueix igual. Penso amb les avies i avis que podrien haver-se trencat el maluc i arruïnar, un xic més, a la Seguretat Social. Però estic content, ara sé que si un dia tinc un accident greu i puc arribar a tenir forces per trucar al 010 o al 012 un amable contestador gravarà els darrers instants de la meva mort per la posteritat.

Cordialment,

Carles Salvador Sales

Carta publicada a La Vanguardia amb el títol "Soc obedient", el dia 24/11/2018, i en el qual encara no han substituït la tapa desapareguda.             

Algú com tú - Xavier Bosch

Xavier Bosch ens planteja una novel·la rosa de trama inversemblant, en la que una dona casada té una relació extra matrimonial, de 4 dies, que marcarà tota la seva vida.

Tot plegat segueix els clixés més habituals, l’afer passa a Paris, el protagonista és un home excepcional que ho té tot, bona planta, cultura, bon conversador, atent, detallista, etc.

Llegint aquesta novel·la he descobert qui vull ser en la propera reencarnació: el Jean Pierre, el protagonista d’aquest conte de fades!

Dit això, situat i acceptant aquest entorn i plantejament, la novel·la passa bé, especialment en el tram final a partir del moment de la separació dels protagonistes.

De fet aquest relat, Premi Ramon Llull, ha originat una gran controvèrsia al Club de Lectura del Vapor Vell i ens hem quedat sorpresos que una novel·la d’aquestes característiques fos el detonant de tanta polèmica.

Valoració:  @  @  @ 

Recomanable com a novel·la rosa lleugera.                 

Contraindicada si cerqueu literatura més consistent.

Editorial Planeta:  352 pagines.