Sr. Director
La trampa urbana
17:45 Camino tranquil·lament pel carrer Tarragona i de cop i volta el
peu dret s’enfonsa dins el desconegut i caic a terra en planxa. Resto uns
segons immòbil assimilant el que ha passat i revisant l’estat del meu cos.
Sembla que no m’he trencat res però em sento masegat.
Un amable vianant m’ajuda a aixecar-me i puc veure que un registre dels
semàfors o l’enllumenat public, de dimensions considerables, no té la tapa
corresponent. Passa gent, això s’ha d’avisar. Truco al 012: M’informen que
aquesta conversa sera enregistrada. Marqui el 1 per... ,marqui el 2 per..., i
aixì fins el 5. Quant parlo amb l’operador em diu que he de trucar al 010
perque això és cosa de l’ajuntament.
Com soc obedient truco al 010 i em tornen a dir que la conversa serà
enregistrada i que marqui, etc. etc. Finalment puc parlar amb un operador i puc
denunciar el fet i el perill que representa pels vianants. Acabada la conversa
un ordinador al qual no he sigut presentat pretén fer-me una enquesta sobre el
servei. Penjo emprenyat.
Espero una estona, no passa res, he de marxar, finalment amb un amable
vianant arrosseguem un contenidor de brossa i el posem mig tapant el forat.
21:30 Torno a passar per l’ indret i no han fet res. Tot segueix igual.
Penso amb les avies i avis que podrien haver-se trencat el maluc i arruïnar, un
xic més, a la Seguretat Social. Però estic content, ara sé que si un dia tinc
un accident greu i puc arribar a tenir forces per trucar al 010 o al 012 un
amable contestador gravarà els darrers instants de la meva mort per la
posteritat.
Cordialment,
Carles Salvador Sales
Carta publicada a La Vanguardia amb el títol "Soc obedient", el dia 24/11/2018, i en el qual encara no han substituït la tapa desapareguda.
Carta publicada a La Vanguardia amb el títol "Soc obedient", el dia 24/11/2018, i en el qual encara no han substituït la tapa desapareguda.
Un altre dia deixa enganxada la meva tarjeta prop del forat, es diu màrketing de carrer i urgències
ResponElimina