El túnel - Ernesto Sabato

“Bastará decir que soy Juan Pablo Castel, el pintor que mató a María Iribarne”, així de contundent comença la novel•la de Sábato, situant-nos de cop i sense preavís al nucli de la trama.

Relat en primera persona, en el que el protagonista ens explica amb tot detall, els motius i l’evolució del seu pensament fins arribar a la consumació del seu crim.

És un relat contundent d’un personatge malaltís, d’una persona torturada i vacil•lant a la vorera de la bogeria, que cerca la possessió de l’esser estimat , esser que se li esmuny, o almenys a ell li sembla, entre les mans.

Novel•la psicològica existencialista, fàcil de llegir, tot i la seva temàtica torturada, que va agradar a Albert Camus i que a esdevingut un clàssic de la prosa contemporània.

 

Valoració:   ☼  ☼  ☼  ☼

Recomanable pels esperits inquiets i polèmics.

Contraindicat per les ànimes sensibles.

Editorial Planeta:  194  pag.

Opus Nigrum - Margerite Yourcenar

Aquesta és la segona gran novel•la de Marguerite Yourcenar, desprès de l'extraordinaria “Las memorias de Adriano”, publicada el 1951, i de la qual recomanem la genial traducció de Julio Cortázar.

Situada en temps de la Reforma protestant de Luter i immersa en les batalles de la Contrareforma, en una època de continues guerres i crema d’heretges a la foguera, ens explica la vida de Zenon, filòsof, metge, alquimista i home que posa en dubte les creences establertes del seu temps.

Zenón porta una vida errant a la recerca d’espais de llibertat difícils d’aconseguir en aquells temps tant turbulents.

Novel•la densa, amb nombroses referències cultes a personatges de l’època i disquisicions filosòfiques que marcaran el transit entre l’alta edat mitjana i l’era moderna que esclata amb el Renaixement.

El personatge de Zenón esta inspirat, a grans trets, en Erasme de Rotterdam, i aquest fet ens porta a recomanar l’excel•lent biografia escrita per Estefan Zweig, sobre el pensador europeu, emmarcada en una gran ambientació històrica dels fets sagnants que consolidaren el pensament de l’Europa actual.

S’ha de remarcar que aquesta no és una novel•la fàcil de llegir, és compacta i cal estar despert per seguir els debats filosòfics que es plantegen en els capítols centrals, però, en conjunt, és una novel•la sòlida i penetrant que ens il•lumina tota una època.

Un altra novel•la de temàtica similar és “El hereje” de Miguel Delibes.

Valoració:  ☼  ☼  ☼  ☼  ☼

Recomanable pels amants dels llibres amb contingut, i de les novel•les històriques en particular.

Abstenir-se els que volen una fàcil distracció.

Circulo de Lectores: 389 pag.

El sueño del celta - Mario Vargas Llosa

Biografia novel•lada de Roger Casament, patriota irlandès que va denunciar els abusos i les atrocitats del rei Leopoldo de Bèlgica al Congo i, posteriorment, les massacrés d’indis de l’Amazònia peruana, a on els obligaven a recollir cautxú en regim de semi esclavatge.

El personatge, polièdric i homosexual en una època en que això era difícil de portar, acaba convertit en un patriota independentista irlandès que patirà un final previsible.

La primera part del llibre, centrat al Congo Belga, explica, amb pels i senyals, l’explotació i el genocidi sistemàtic dels nadius d’aquelles terres, en mans dels capatassos i encarregats de la companyia del rei, que exploten el marfil i tot el que és vendible a Europa, amb afany depredador.

El relat, minuciós i detallista, està inspirat, en part, en un llibre molt interessant, “El fantasma del Rei Leopoldo”, de Adam Hochschild, que per cert, inclou un pròleg del propi Vargas Llosa, tot i que no el cita en cap de les entrevistes que he escoltat.

Aquest obra, que recomano, relata la colonització del Congo, les expedicions de Stanley, l’explotació posterior i la lluita de Casament i un periodista, E. Morel, per denunciar les atrocitats.

El relat de Vargas Llosa és repetitiu i si has llegit, com és el meu cas, les obres de Stanley i els relats de Javier Reverte sobre l’Africà (que també recomano per la seva claredat i amenitat) aporta poques novetats.

La segona part, amb Casament fet un expert en denunciar maldats, és enviat a l’Amazònia peruana on és reiteren les descripcions de les tortures i abusos infringits als indígenes, similars a les del Congo. La baixesa humana és semblant a tot arreu!

La novel•la intercala els fets del Congo i l’Amazònia amb l’estada a la presó del protagonista, degut a la seva activitat política, en un relat contrapuntístic que salta en el temps.

En la meva opinió estem davant d’una obra menor d’un autor que ha escrit obres memorables, tot i que conec lectors que l’han valorat molt positivament.

Potser el meu coneixement previ de la temàtica m’ha fet perdre interès i això fa que la meva valoració no sigui imparcial.

Valoració:  ☼  ☼  ☼ 

Recomanable per conèixer uns fets històrics sagnants.

Contraindicada si cerquem un relat amable i distes.

Editorial Alfaguara: 464 pag.

Guerra i pau - Lev Tolstoi

Finalment, desprès de llegir tants llibres, potser intrascendents, m’he enfrontat a la gran novel•la del mestre Tolstoi.

El resultat ha estat ambivalent, reconec el valor i el interès de l’obra, amb passatges magnífics, especialment els referents a l’ invasió francesa de l’any 1812, que va arribar fins a Moscou, però tanmateix te frases senceres de filosofia personal de Tolstoi que tenen un interès menor i trenquen el ritme de l’obra.

L’obra gira al voltant de les vivències de quatre famílies, totes aristocràtiques (el poble senzill no te res a fer en aquesta història, llevat de treballar pels senyors) i es desenvolupa entre Moscou, Sant Petersburg, les finques rurals dels senyors i els camps de batalla.

Però, apart dels personatges principals, hi han múltiples actors secundaris (més de 500) que fan la lectura una mica confosa si, com és el meu cas, aquesta es dilata en el temps i s’intercala amb altres lectures. És per això que es troba a faltar una guia de personatges a l’edició d’Edicions 62, defecte que he detectat altres vegades en obres cabdals d’aquesta editorial.

L’extensió de la novel•la, de més de 1.000 pagines de lletra menuda, fa que la lectura sigui llarga, i els canvis d’ambient i de personatges, un xic sobtats, ens obliga a estar molts atens per no perdre el fil de l’historia.

Els personatges de la novel•la, i especialment Pere, el protagonista principal, són descrits com essers dubitatius, alguns perduts en el seu ambient, i altres fins i tot arriben a ser, segons la meva opinió, caricaturescos. De tota manera, es tracta d'una obra d'obligada lectura que es un dels màxims exponents de la literatura del segle XIX.

Valoració:  ☼  ☼  ☼  ☼

Recomanable pel seu contingut històric i pel que representa a la literatura universal.

Contraindicada per a lectors sense gaire temps i amb poca paciència.

Edicions 62: 1.042 pag.

Les Conferències dels Amics de la UNESCO

Els Amics de la Unesco estan preparan el cicle: Els dilluns del Mare Nostrum, bressol de cultures

Lloc: IEMed. Girona, 20
Horari: A les 19.15 hores

Els termes Mediterrani i Mediterrània provenen del nom llatí mediterraneus, amb el significat «enmig de la terra». Per als antics romans el Mediterrani era el centre geogràfic de la Terra. Un bressol de moltes civilitzacions occidentals de l'edat antiga i de moltes cultures actuals.

El cicle constarà de les conferències següents:

4.1. La formació del Mare Nostrum. 

26 de setembre de 2011

 Naixement d’un mar, del mar de Tethys, precursor del Mediterrani, al mite de l’Atlàntida. La tectònica de plaques i el vulcanisme, els terratrèmols com expressió de la formació d’un mar i del moviment de la terra. Les illes greges, com paradigma del paisatge mediterrani. Geologia per comprendre el nostre entorn.

CARLES SALVADOR, geòleg i subdelegat de Geòlegs del Món 

4.2. Nova antropologia mediterrània

3 d'octubre de 2011

 A Europa, l’estereotip cultural de la Mediterrània es va consolidar a través del romanticisme com un món lluminós. Més tard, els antropòlegs van definir l’àrea Mediterrània i a la segona dècada del XX els experts van discutir si veien una unitat o només diferències. Passat el temps s’ha establert un cert equilibri i malgrat les clares  diferències es pot observar un cert aire de família.

M. ÀNGELS ROQUE, antropòloga, escriptora i directora d’Estudis de Cultures Mediterrànies (IEMed.) i de la revista Quaderns de la Mediterrània

 4.3. La configuració del litoral: Els deltes i el mar, un equilibri inestable

10 d’octubre 2011

Un fenomen interessant és la presència de deltes de notable extensió. El més important és el Nil, intensament humanitzat des de temps immemorial, però hi ha també el delta del Po, indissociable de la ciutat de Venècia, o el del delta del Rodano, amb els importants «marjals» de la Camarga. Un dels més espectaculars, encara que no el més gran, és el delta de l’Ebre per la seva forta penetració mar en dins. Els deltes estan en perill i en recessió. Podem evitar-ho?

 CARLES SALVADOR, geòleg i subdelegat de Geòlegs del Món

 4.4. Descendents d’un mateix mar

17 d’octubre de 2011

El Mediterrani ha estat el bressol de la civilització i el camí que han seguit molts pobles en la recerca de noves terres, llocs on viure, pobles per comerciar. Els pobles que vivim a la riba mediterrània al XXI som els hereus de les colonitzacions gregues, les conquestes de l'Imperi romà, les batalles medievals, el naixement de les ciutats-estats, el comerç amb Bizanci, les migracions modernes. En definitiva, cada onada del Mediterrani és la petjada del camí de l'home cap a la seva recerca d'una nova vida, d'un nou futur.

DAVID AGUSTÍ, llicenciat en Història moderna i contemporània per la UAB i professor associat de la UIC 

4.5. La flora de la conca mediterrània

 24 d’octubre de 2011

Una de cada deu espècies de plantes vasculars coneguda viu a la regió mediterrània, que identifiquem amb seu clima, dominat pels estius secs i els hiverns freds i humits. L’home ha cultivat a la conca mediterrània les mateixes espècies vegetals i ha compartit nombrosos intercanvis comercials i culturals durant segles. Quines conseqüències ha tingut per a les flores regionals?

JOSEP M. MONTSERRAT, biòleg, director del Jardí Botànic de Barcelona

4.6. Antropologia del mite

 7 de novembre de 2011

El mite està vinculat al paper dels orígens, sigui dels déus, la fundació d’una ciutat o una estirp. Té un paper fundacional que moltes vegades vincula una genealogia a un territori per a donar-li legitimitat o per a ennoblir-se. També pot servir per a explicar històries vinculades amb la natura o com un ésser es pot convertir en un element natural per un càstig dels déus. Així, les Metamorfosis recollides per Ovidi són un clar exponent de mites que a la Mediterrània han perdurat fins avui.

M. ÀNGELS ROQUE, antropòloga, escriptora i directora d’Estudis de Cultures Mediterrànies (IEMed.) i de la revista Quaderns de la Mediterrània 

4.7. El festí de Bacus.

  14 de novembre de 2011

Viatges per la cultura del vi a la MediterràniaEl vi és un element culturalment molt vinculat amb la Mediterrània i un dels productes identificadors de la seva famosa dieta (juntament amb el blat i l'olivera). El vi afecta a tots els àmbits: societat, economia, regulacions, història, paisatge, gastronomia, salut....

FRANCESC XAVIER MEDINA, antropòleg i director del Departament de Sistemes Alimentaris, Cultura i Societat a la UOC 

4.8. La mediterrània, terra de cuines

 21 de novembre de 2011

Es farà una immersió en els trets bàsics i descriptius, alhora que culturals i socials, de les cuines de la Mediterrània: oriental, occidental i meridional. Veurem la realitat d’una alimentació i pràctica culinària lligada a la geografia i al clima, però també a la tradició i el canvi, a la religió i la història, a la cultura i les formes de vida que conformen unes pautes d’un dels estils culinaris més fascinants del món.

 JAUME FÀBREGA, professor d’Enogastronomia de l'Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la UAB, historiador, escriptor i consultor gastronòmic.  

 4.9. Música mediterrània

 28 de novembre de 2011

La música viatja per camins sonors a redós dels contactes que s'estableixen entre els pobles que formen la mediterrània. Contactes entre els pobles, similituds… els camins de la música semblen divergir però es troben amb èxit quan són tractats amb respecte i sensibilitat. Sons de la Mediterrània, folk, jazz, flamenc; les tradicions populars com la mallorquina; la transmesa oral, com la música dels pagesos mentre treballaven o els sons àrabs units a la tradició literària catalana.

JORDI ROURA, músic i radiofonista  

4.10. La realitat mediterrània al 2011 : present i… futur?

 12 de desembre de 2011

Una visió etnohistòrica i antropològica de la Mediterrània que incidirà en els aspectes actuals de l'espai etnosistèmic que aglutina i els condicionants que implica per a un futur impredictible: les ferides dels darrers conflictes (Balcans, Palestina, Estat espanyol), les migracions sud-nord, les revolucions i revoltes (Nord d'Àfrica, Grècia, França...).

JOAN MANUEL CABEZAS, doctor en Antropologia Social i Cultural per la UB

Eugeni Onegin - A. S. Puixkin

Poques vegades llegeixo un altre llibre del mateix autor a continuació del que acabo de llegir, però en aquest cas l’oportunitat ha estat ineludible perquè una bona amiga m’ha deixat aquesta obra mestra.

L’obra original estava escrita en vers però el traductor de l’excel•lent versió catalana, en Xavier Roca-Ferrer, a seguit les passes de Vladimir Nabokov, i ha preferit fer una versió en prosa més fàcil d’adaptar a la nostra sintaxis i morfologia lingüística. Per cert que Nabokov va treballar 14 anys en aquesta obra, que no supera les 200 pagines, i del seu treball en va sortir un monumental estudi, en anglès, de més de 1.000 pagines!

La novel•la ens descriu les relacions entre Eugeni Oneguin, home desenganyat de tot, i la jove Tatiana, enamorada sense esperança del nostre protagonista. Aquesta trama senzilla li permet, a l’autor, que fa de cronista a l’obra, explicar-nos i descriure l’ambient de l’època, les relacions socials, els costums, etc.

Aquest tipus de relat, innovador en aquells temps, estem parlant de 1838, va marcar un abans i un desprès a la literatura russa, de manera que Puxkin és pot considerar un autèntic renovador al conrear camins que posteriorment Tolstoi i Dostoievski ampliarien fins a límits inabastables.

La versió catalana, editada per Columna, inclou nombroses notes i una introducció i cronologia sobre la vida de l’autor i l’ambient del seu temps, i ens introdueix en els fets d’una agitada vida, que va ser manllevada durant un duel absurd quan tenia tot just 37 anys i estava en la plenitud del seu procés creatiu.

Valoració:   ☼ ☼ ☼ ☼ ☼

Imprescindible si volem conèixer l’evolució de la literatura a més de passar una estona molt agradable.

Abstenir-se si cerquem acció trepidant.

Editorial Columna: Cat. 271 pag.

Jorge Semprún

 La mort de Jorge Semprún m’agafa, casualitats de la vida, llegint “Autobiografia de Federico Sánchez”, llibre que feia temps volia llegir i que relata les seves experiències com a militant i dirigent del PC a la clandestinitat.

És el meu primer contacte amb l’obra d’aquest autor, personatge que sempre he cregut dels més honestos de la política espanyola i escriptor, ara ho puc dir, excel•lent i rigorós.

La seva evolució vital, des de el camp de concentració de Buchenwald, passant per la seva militància al partit comunista, la clandestinitat, l’expulsió del partit juntament amb Fernando Claudin, fins arribar al Ministeri de Cultura del que dimiteix al cap de dos anys (en un país on ningú dimiteix!) ens mostra un home lliure capaç d’evolucionar encara que sigui en contra del corrent establert.