Khadji-Murat - Lev Tolstoi

Lev Tolstoi ha escrit un magnífic relat, basat en fets reals i ambientat a Txetxena, a l’any 1852, que ens demostra que el conflicte entre russos i txetxens és molt antic, i tot i que ha estat silenciat pel govern rus, encara continua.

La novel·la explica el conflicte en que el protagonista, Khadji-Murat, està immers, és a dir, entre salvar a la seva família dels seus enemics o enfrontar-se amb ells pel seu compte.

De fet, tots els personatges del relat es troben atrapats entre dos poders llunyans, entre el poder del zar i el del cabdill txetxè Xamil.

Aquets poders despòtics faran moure tots els protagonistes com titelles en un joc de venjances i repressions infinites (que encara podem veure avui dia).

Tolstoi és un mestre presentant-nos uns personatges perfectament dibujats, inclosos els menys importants, i situant-nos, amb pocs mots, en els ambients adequats.

Harold Bloom, en el seu cèlebre “Canon occidental” considera aquest relat curt de Lev Tolstoi com sublim i un dels millors que ha llegit, per la seva intensitat i estructura quasi perfecta.

Valoració:  @  @  @  @  @ 

 

Recomanable sense limitacions.                      

Sense contraindicacions apreciables.

Edicions Destino:  245 pag.

Per saber-ne més:  

Lev Tolstoi

Khadji-Murat

Harold Bloom  

L'home que mirava passar els trens - Georges Simenon

El protagonista d’aquesta novel·la publicada el 1938, per l'escriptor belga Georges Simenon, és un home gris, normal i corrent, de vida monòtona i vulgar, que un dia decideix trencar amb tot i, en un viatge sense retorn, fer el que li be de gust sense pensar amb les conseqüències.

Aquest és un tema tractat abastament al cinema, ara recordo “Un dia de fúria” amb Michael Douglas de protagonista, entre altres.

Simenon en aquest relat deixa de banda el comissari Maigret i segueix les passes d’aquest home desbocat amb la seva prosa habitual, clara, expressiva i molt efectiva, situant-nos, amb pocs paràgrafs, en els diferents indrets de la trama, amb potent riquesa visual i la mestria narrativa  que el caracteritza i que li permetia escriure una novel·la breu en un parell de dies.

Valoració:  @  @  @

Recomanada, tot i ser una obra menor, per a tots els lectors.

Contraindicada si no us agraden les faules urbanes.

Edicions 62: 251 pag.

Per saber-ne més cliqueu aquí: Georges Simenon

El amante de Lady Chatterley - D.H.Lawrence

Llegeixo aquesta novel·la mítica que va estar prohibida fins els anys 60 als Estats Units i Gran Bretanya.

La novel·la ens presenta la relació entre Lady Chatterley, casada amb un aristòcrata paraplègic, amb el guardabosc, empleat del seu marit.

La relació, força explicita i directa, és carnal i molt física, tot i que algunes lectores del Club de Lectura i volien veure un fons de tendresa.

Però aquesta novel·la és més que això. D.H.Lawrence discurseja reiteradament contra la industrialització salvatge als inicis del segle passat. Ataca la deshumanització del treball industrial quasi esclau i pontifica sobre la llibertat de la vida natural i salvatge.

L’obra ens descriu les elits aristocràtiques de l’època com un grapat de cretins i cínics personatges que viuen a costa del treball de les classes humils.

Tot i ser un llibre de lectura imprescindible crec que alguns paràgrafs són reiteratius i certs diàlegs entre els protagonistes ens resulten  incomprensibles o de difícil digestió.

Memorable la descripció del recorregut del marit de Lady Chatterley, en cadira de rodes, portat costa amunt en un camí molt pendent, pel guardabosc.

 

Valoració:  @  @  @  @

Recomanable en tots els sentits tot i les seves reiteracions.

Contraindicat si no ens agrada dir les coses pel seu nom.

Alianza Editorial: 462 pag.

Per saber-ne més: 

https://es.wikipedia.org/wiki/D._H._Lawrence 

Soy Charlotte Simmons - Tom Wolfe

A la llibreria Navarro, situada a la plaça dels Països Catalans, trobo per 3,0 €, una de les darreres obres de Tom Wolfe, aquesta llibreria té ofertes de llibres descatalogats que  tenen una darrera oportunitat abans de ser destruïts i triturats per fer pasta de paper, aprofito l’ocasió i m’enduc a casa un volum de dimensions considerables.

Tom Wolfe ens descriu, en aquesta novel·la, el món de les universitats nord-americanes i l’entorn dels estudiants esportistes d’elit, mimats i admirats com deus, encara que el seu rendiment acadèmic sigui pràcticament nul.

La prosa de Wolfe és avassalladora, detallista i lleugerament excessiva.

La novel·la, d’unes 900 pagines, potser es podria reduir fins a 300 o 500 pagines a tot estirar.

Algun dels personatges són, potser, excessius, arquetípics i tallats d’una peça, però en conjunt el relat és agradable.

El món universitari que ens presenta l’autor no és gaire engrescador i estimulant acadèmicament parlant. Costa de creure que les universitats d’elit nord-americanes funcionin d’aquesta manera i que el nivell dels estudiants sigui tant baix.

Tom Wolfe és un escriptor al que li agrada tensar la corda i que extrema els arguments dels seus textos. Això ja es va fer pales a “La foguera de les vanitats” i a “Tot un home”, posant èmfasi en els vicis i arquetips de la societat nord-americana.

Però, de tota manera aquesta novel·la, que podríem classificar com novel·la de campus (res a veure amb una altra novel·la d’aquest grup ”Stoner”, de John Williams, magnífic relat de la vida d’un professor universitari), així com les novel·les anomenades anteriorment, són relats ben construïts, de fàcil i agradosa lectura que recomanem si estem disposats a enfrontar-nos a un text tant extens.

Valoració:  @  @ @  @

Recomanable pels amants de les novel·les riu.

Contraindicada si teniu poc temps i us agraden les novel·les breus.

Ediciones B: 897 pag.                                                

                                                 

Llegit al vent

... y en el recuerdo
el júbilo es igual a la tristeza.
Para nosotros el dolor es tierno.

                                              Jaime Gil de Biedma

Correr - Jean Echenoz

Segueixo llegint Jean Echenoz, autor de relats breus però intensos, de fàcil lectura, amb molta freqüència inspirats en personatges reals,

En aquest cas l’escriptor novel·la o es recrea en la vida i fets atlètics de Emil Zatopek, corredor de mitja i llarga distància txec que va assolir, als anys 40 i 50, tots els records imaginables.

Echenoz valora i posa en relleu l’actitud del corredor davant les curses, els seus competidors i les autoritats, en aquest cas comunistes o soviètiques, del moment.

Zatopek actua com un esser lliure, que potser es doblega però mai renuncia a les seves conviccions, sense triomfalismes i sense donar-li importància.

Com ja s’ha comentat a l’entrada anterior Echenoz escriu planer, com si fos un observador un xic distant, que capta el sentit últim de les actituds i dels fets quotidians d’un corredor mític i inoblidable.

Valoració:  @  @  @  @

Recomanable per a tothom.

Sense contraindicacions aparents i versemblants.

Editorial Anagrama: 140 pag.