Carpas para la Wehrmacht - Ota Pavel

Curiosa novel·la curta escrita pel fill del protagonista, el periodista esportiu Ota Pavel com a teràpia per superar la malaltia mental que patia.

La narració és centra en les vivències del seu pare, un venedor d’aspiradores Electrolux, entre els anys 30 i 40 el segle passat.

El pare de l’Ota era un home extravertit, apassionat de la pesca i capaç de vendre qualsevol cosa a la gent més refractaria.

El relat és entretingut , força divertit i de fàcil lectura j tot i ajudar a l’Ota a superar la seva malaltia no va poder evitar la seva mort soptada, als quaranta-dos anys, deguda a un atac de cor.

Valoració:  @  @  @

Recomanat  per passar una bona estona sense escalfar-se el cap.

Contraindicat  si cerqueu una novel·la complexa.

Sajalin Editor :  125 pagines.

Per saber-ne més :  Ota Pavel                                                                  

La mujer de verde - Arnaldur Indridason

L’escriptor islandès A. Indridason es un autor que es mou en el terreny de la novel·la negra amb obres que ens mostren l’ambient, els paisatges i el clima dels països escandinaus.

Els seus personatges són més aviat freds, solitaris i tancats en si mateixos, freqüentment aclaparats per traumes antics no resols que condicionen les seves vides.

En aquesta obra destaca la incomunicació del comissari que ha de resoldre el cas amb la seva filla adolescent i drogoaddicta. Crec que hi ha un estereotip molt gastat al presentar sempre els investigadors com essers desplaçats, amargats i generalment infeliços. Perquè els inspectors no poden ser gent normal amb vides anodines? Potser  el cas més paradigmàtic d’aquest tipus de personatges senzills seria el comissari Maigret de George Simenon. 

La nostra novel·la gira al voltant de la troballa d’un cadàver antic que amaga un cas de violència de gènere explicat amb una contundència aclaparadora i magistral. El relat és dur i, potser, una mica irregular, però compleix abastament les expectatives d’una novel·la negra estendard.

Crec que queda clar que no soc un gran amant d’aquest tipus de literatura, entre altres coses perquè en el fons és previsible i tòpica, però de tant en tant, en petites dosis, és agradable.

Valoració:  @  @  @

Recomanable pels incondicionals de la novel·la negra.

Contraindicada si no us agraden descripcions dures de violència de gènere.

Editorial RBA:  297 pagines.

Per saber-ne més:  Arnaldur Indridason                                            

Clarissa - Stefan Zweig

Aquesta és la darrera obra que va escriure Stefan Zweig abans de suïcidar-se colpit pels estralls del nazisme durant la Segona Guerra Mundial.

La novel·la recrea la vida d’una dona des de la infantesa fins a la fi de la Primera Guerra Mundial. El relat té la presició estilística habitual d’aquest autor amb pinzellades psicològiques notables.

La trama s’endinsa en les conseqüències de la relació de la protagonista, d’origen austríac i un jove francès, potencial enemic, durant la guerra. La solució d’aquest conflicte, un xic rebuscada, ens deixa lleugerament sorpresos i el desenllas final de la novel·la ens sorpren del tot per la seva contundència i simplicitat.

De tota manera Stefan Zweig és un autor de lectura fàcil, d’aparença sencilla peró de contingut potent i agradable de llegir.

Valoració:  @  @  @

Recomanada a tots els amants d’aquest escriptor i en general a tothom que li agradin les histories ben contades.

Contraindicada si cerqueu un relat trepidant i aventurer.

Editorial Acantilado:  190 pagines.

Per saber-ne més:  Stefan Zweig                           

"Cròniques del Parkinson" - ( IX )

“No em tractis com un malalt, tracta’m com una persona”

Des de que vaig fer públic que tenia Parkinson he detectat, en els amics i coneguts, un tracte diferent ja que, al veurem, el primer que em diuen és: Com estàs? No em diuen: Hola, que tal?

I jo estic com sempre, a vegades lleugerament tremolos, en altres moments potser un xic inestable al caminar, però completament lúcid i observador d’aquest comportament dels altres que no saben exactament com tractar-te.

La gent no s’adona que al dir-me: Com estàs? em fa recordar el que em passa, el que tinc, el que s’ha convertit en el centre de la meva lluita per no perdre l’alegria de viure.

Aquesta dificultat per tractar a l’amic, al conegut, o fins i tot, al familiar, amb naturalitat, es fa palesa abastament a les residències de gent gran, on es pot observar que el tracte als nostres avis és completament infantiloide, com si en el seu deteriorament, s’haguesin convertit en criatures.

La premonició de que això li podia passar a portat a una bona amiga a silenciar la seva malaltia, tot i que és força evident, per tal d’escapolir-se a la llàstima pública, que tot i ser ben intencionada, ens situa en un pla diferent.

Entenc que no és fàcil, però hauríem de fer tots un esforç per intentar que les relacions amb els malalts, d’aquesta o altres malalties, siguin el més naturals possible i lluny dels estereotips habituals.

Sigueu feliços
                                                                 (Continuarà...)   

Cosmos - Carl Sagan

Carl Sagan va ser un astrofísic que va excel·lir fent de dibulgador científic i explicant l’Univers al gran públic a traves d’una sèrie de 13 documentals innovadors i d’excel·lent factura.

Aquesta obra, pensada per emetre per la televisió, va ser molt aplaudida i visionada arreu del món. L’essència d’aquell treball és la base d’aquest llibre que ens explica la formació de l’Univers des de el Big Bang fins els nostres dies.

Per aquestes pagines naveguem a traves del Cosmos visionant estrelles, galàxies , nebuloses, supernoves i forats negres, en un espai quasi infinit i inabastable.

Deixeu volar la imaginació i endinseu-vos en aquest Univers exterior en el qual el planeta probablement habitable mes proper, de l’estrella Alfa Centauri, està a 4 milions d’anys llum !!!

I en el rerefons de tota l’obra és plantejen les grans preguntes: Hi ha vida més enllà del nostre Sistema Solar? I en cas afirmatiu: Serà una forma de vida similar a la nostra, basada en el carboni i els aminoàcids, o serà una cosa totalment diferent?

La conclusió, ara per ara, és que no tenim altre món que aquest i faríem bé de cuidar-lo perquè el seu equilibri és fràgil i fàcilment podem estar abocats a la nostra extinció (recordeu l’extinció dels dinosaures?) doncs això.

Valoració:  @  @  @  @

 

Recomanat si teniu un esperit obert que vol mirar més enllà dels nostres límits.

Contraindicat si no voleu escalfar-vos les neurones excesivament.

  

Per saber-ne més:   Carl Sagan    
                         

"El callejón de los milagros" - Naguib Mahfuz

Aquesta és una novel·la coral centrada en les vides dels habitants d’un carreró de El Caire. Un modest carreró en el que el café, la barberia, el basar, un bloc de pisos i els seus inquilins forment un microcosmos de gent atrapada per les seves contradiccions ambicions i menudeses.

“El callejón de los milagros” és l’obra més coneguda del primer i únic Premi Nobel de Literatura  arab, l’any 1988, l’egipci Naguib Mahfuz, escriptor prolífic i força desconegut entre nosaltres.

L’obra esta redactada d’una manera lineal amb escriptura molt senzilla i transparent, destacant, en cada capitol , les vivencies d’un personatge.

En certa manera aquesta novel·la, escrita als anys quaranta, emb recorda “El edifició Yacubian” de l’escriptor  Alaa al-Aswuani, tot i que aquesta, de publicació molt recent, té una trama més actual en la que ja apareix l’islamisme radical.

Valoració:  @  @  @  @

Recomanada per a tothom ja que és de lectura fàcil i agradable.

Contraindicada en cas de que no us agradin les histories senzilles de cultures diferents a la nostra i les redaccions planeres.

Editorial Booket:  320 pagines

Per saber-ne més:   Naguib Mahfuz

                                       

Matar a Pablo Escobar - Mark Bowden

Aquest és un relat de no ficció sobre la vida, fets i especialment, la cacera del narcotraficant colombià Pablo Escobar, que en el seu moment va ser considerat un dels 10 homes més rics del món per la revista Forbes.

El relat és força agil i, en el fons, sorprenent perquè ens mostra una societat en la que la vida humana no té cap valor, on tot té un preu i la corrupció que genera el narcotrafic és immensa.

La caiguda de Pablo Escobar comença quan té aspiracions polítiques i els Estats Units reclament al govern colombià que talli els enviaments de cocaïna al mercat nortamericà.

A partir d’aleshores el seguiment, recerca i desmantellament del càrtel de Medellín seran implacables amb una guerra soterrada que farà milers de morts i on la tecnologia electrònica de localització telefònica tindrà un paper essencial.

Però mort Pablo Escobar i desmantellat el cartel de Medellín creieu que s’ha acabat el problema? Res d’això, el cartel de Cali, directe competidor del de Medellín, seguirà enviant droga al nord i si aquest és destruït seran els mexicans del cartel de Sinaloa o d’altres els que continuaran en aquest tràfic que destrueix tantes vides dels nostres joves.

Aquest tema també va ser tractat per Gabriel Garcia Marquez a l’obra “Noticia de un secuestro” on relata els pitjors anys i fets d’aquesta època convulsa de Colombia.

Valoració:   @  @  @

 Recomanable com a relat periodístic d’una realitat dels nostres díes.

Contraindicat si cerqueu una novel·la estàndard.

Per saber-ne més:  MarkBowden

 Editorial RBA : 304 pagines.