La Terra segueix en plena activitat.

Les noticies, altra vegada, sobre el volcà islandès, em recorden que l'activitat interna de la terra continua sense aturar-se, i això ens permet adonar-nos que l'home és molt petit davant les forces de la natura.
No puc estar-me de penjar un vídeo de l’anterior erupció del volca Eyjafjallajokul que és magnífic:

La hija del capitán - Aleksandr Pushkin

Novel•la curta del cèlebre poeta i novel•lista rus que va renovar la literatura del seu temps.

Sorprenent relat d’aventures, lleugerament inversemblant, que ens explica les gestes d’un jove a les estepes del Caucas, a on esta destinat per fer la carrera militar. Allà coneix la filla del capità i. ai las, l’amor floreix amb força, amb bons i dolents tallats d’una peça que volen amargar la vida al nostre protagonista.

Novel•la lleugera, de lectura agradable si no cerques profunditat, i que, si ens situem a l’època (1836), devia ser una novetat en comparació als relats que es feien aleshores.

Valoració:  ☼  ☼  ☼  ☼

Recomanat per passar un estona distreta sense gaires cabòries.

Contraindicada per a lectors en els que la profunditat psicològica és essencial.

Alianza Editorial: 199 pag.

Estupor y temblores - Amélie Nothomb

Petita novel·la, suposadament autobiogràfica, que relata l’experiència de la protagonista, belga de naixement, a una empresa japonesa a on progressivament va fen cada cop treballs més degradants.

El relat, que en un principi és xocant i fresc en el seu plantejament, decau progressivament i, poc a poc, va perdent interès i esdevé reiteratiu (potser aquest és un mot excessiu).

Sorprèn la descripció que ens fa l’autora del caràcter japonès, molt poc favorable, així com d’humiliació constant que hi ha en les relacions laborals a l’empresa on treballa.

Tot plegat em fa pensar si ens podem prendre aquest text com representatiu d’una mena de fer “a la japonesa”.

Un altra cosa que sorprèn és el fet de que una empleada, tant poc rendible com és la nostra protagonista, pugui aguantar tot un any sencer a l’empresa.

En definitiva, m’he quedat un xic perplex i sense saber ben bé que pensar-ne. És creïble el relat? Son talment afixi les empreses japoneses?. No serà tot plegat un divertiment a costa dels nipons?

Espero alguna resposta dels amables lector del bloc que il·lumini el meu enteniment.

Valoració:  ☼  ☼  ☼ 

Recomanable per a lector amants de l’originalitat inesperada.

Contraindicat als lectors cartesians.

Editorial Anagrama:  143 pag.

Els Onze - Pierre Michon

 Amb l’excusa d’explicar la gènesi d’un suposat quadre del Museu del Louvre, un quadre extraordinari que ens mostra “Els Onze” membres del Comitè de la Salud Pública, amb Robespierre al capdavant, Pierre Michon dona un repàs esfereïdor, però sense estridències, de l’època del Terror de la Revolució Francesa.

Cal llegir aquesta obra per copsar abastament la seva profunditat, la seva subtilesa plena de matisos i pinzellades, com no podia ser d’altra manera, ja que estem parlant d’un quadre.

                                                                                   

Michon es un escriptor de poca, d’escassa obra, obra d’elaboració lenta, feixuga, reconcentrada, que ens mostra un autor de basta cultura, cultura que ens supera i, fins i tot, ens desborda. Es va donar a conèixer amb “Vides minúscules” i lentament a anat bastin un corpus literari sòlid, dens i, jo diria, quasi perfecte.

No estem però davant d’una obra amable i superficial, sinó davant d’una obra exigent, la seva lectura requereix estar atent i amb els ulls ben oberts per copsar i no perdre de vista excessives referències literàries i/o culturals.

Valoració: ☼ ☼ ☼ ☼ ☼ ↑↑↑ Ens manquen estrelles !!!

Molt recomanable per a lectors atents i disposats a enfrontar-se a les    dificultats.

Abstenir-se els que únicament volen passar l’estona.

Club Editor: 121 pag.

El meu següent repte, llegir " Vides minúscules"   

Akhenaton, el rei heretge - Naguib Mahfuz

          Novel·la històrica sobre la vida del faraó Akhenaton i la seva esposa Nefertiti, que va creure en l’existència d’un déu únic, el déu Àton, i els problemes derivats de les lluites amb els sacerdots dels déus tradicionals.

          Relat escrit a partir de la visió que tenen dels fets, els diversos protagonistes que participaren, d’una manera o altra. en els esdeveniments.

           És una novel·la que pot semblar un relat periodístic, però que tot i la seva aparent simplicitat formal, esdevé una narració clara i transparent com les aigües del riu Nil al seu pas per Tebes.

          Naguib Mahfuz demostra, en aquesta novel·la de joventut, el seu saber, el seu domini de l’escriptura, que va esclatar amb força a “El carreró dels miracles” i molts d’altres que justifiquen el Premí Nobel de Literatura de l’any 1988.

 

Valoració:   ☼  ☼  ☼  ☼  ☼  

Recomanat als lectors amants de les novel·les històriques i, en general, dels relats ben escrits.

Sense contraindicacions apreciables.

Editorial Bromera: 198 pag.

L'elegància de l'eriçó - Muriel Barbery

 L’èxit editorial francès de l’any 2007 narra la historia d’una culta portera que amaga el seu esperit cultivat als seus veïns, aburgesats i , sovint, depreciatius envers ella.

El contacte amb una nena superdotada del cinquè pis i, especialment, amb el nou inquilí d’origen japonès, l’ajudarà a entendres, li farà canviar la vida i reafirmar la seva pròpia naturalesa d’esser pensant.

La novel·la te passatges memorables d’una tendresa i sensibilitat exquisida, especialment al entrar en escena el nou veí.

A la primera part però, la nostra protagonista s’endinsa en terrenys filosòfics sobre l’Art i la Bellesa, un xic feixucs de pair, especialment pels lectors, com jo mateix, força apressats; cal sobrepassar aquets passatges per copsar el veritable destí de la nostra estimada portera, la senyora Renée Michèle.

Valoració:   ☼  ☼  ☼  ☼ 

Recomanat per a lectors sensibles, amants de la cultura i contemplatius.

Contraindicat als que rebutgen texts massa filosòfics. 

Editorial 62: 288 pag.

Elogi de la meua terra i altres poemes - Antologia poètica - Carles Salvador

Bromera acaba d’incorporar al seu catàleg una antologia poètica de Carles Salvador, una de les figures més importants de la nostra literatura del segle XX. Elogi de la meua terra i altres poemes, que arriba a les llibreries vora vint anys després de l’últim recull de poemes de l’autor, s’ha publicat en la col·lecció «Els Nostres Autors». Tant la selecció de poemes com la introducció han estat realitzades per Gonçal López-Pampló, professor associat de la Universitat de València.

Tot i ser un dels escriptors valencians més destacats de la primera meitat del segle XX, Carles Salvador és relativament desconegut per una part important del públic valencià. Amb aquesta antologia, Bromera vol homenatjar el poeta i convidar a llegir la seua obra, així com reconèixer la seua tasca com una veritable contribució al progrés de la nostra societat i apel·lar al valor pedagògic de la seua poesia, ben útil per a ensenyar a estimar la llengua, com ho feia ell.
Elogi de la meua terra i altres poemes constitueix un pas avant per a consolidar la presència social de la poesia de Carles Salvador, ja que juntament amb els textos més coneguts i representatius, s’hi ha inclòs altres que no havien tingut tanta repercussió i fins i tot d’altres, com ara els poemes de Cistell de fruita, que no s’havien reeditat des que Salvador els va publicar el 1954.
A més, aquest volum també recupera íntegrament els seus poemes bèl·lics. Editats per primera vegada el 1937 dins el volum Elogi de la vagància i una cua trobem els anomenats ‘cinc poemes de guerra’ que, tot i ser un poc escèptics, mostren un compromís clar amb la causa democràtica en el context de la Guerra Civil, i constitueixen un retrat viu i directe de l’experiència bèl·lica a la ciutat de València. Aquests poemes són molt valuosos no només pel seu valor testimonial, sinó també per la seua qualitat literària, que els situa en la línia d’altres com Guerra, victòria, demà, de Miquel Duran o El hombre acecha i Viento del pueblo, ambdós de Miguel Hernández.
Carles Salvador (València, 1893-1955) fou poeta, gramàtic i un dels principals promotors de la normalització lingüística al País Valencià, ja que va ser un gran divulgador de les Normes de Castelló. Es va dedicar també a la narrativa, al teatre i a l’assaig. Salvador s’autoanomenava ‘polític de l’idioma’ per ser un activista convençut que va fer, des de diversos flancs intel·lectuals, un treball constant de pedagogia en favor de la nostra llengua i cultura. Així, la seua poesia es volia moderna en el tractament dels temes i l’ús del llenguatge, però alhora es mantenia popular, accessible a aquella part de la societat que podia interessar-se per la literatura en valencià.
L’obra de Carles Salvador pot ser molt útil, a més, per a l’ensenyament de la llengua tant en Primària com en Secundària, ja que al costat de textos senzills –adequats per a analitzar la mètrica, la rima i les figures retòriques– s’hi troben d’altres més complexos, amb elements trencadors i avantguardistes, que permeten acostar-se a la modernitat literària del primer terç del segle XX.

                              -------------------------------------------------------------------------------------------------
Per la família de Carles Salvador, és una gran satisfacció que l'Editorial Bromera hagi tingut aquesta iniciativa que fa possible la lectura de l'obra del mestre a les noves generacions,  i agraïm l’esforç a tots els que han intervingut  per fer-ho realitat.