Poques vegades llegeixo un altre llibre del mateix autor a continuació del que acabo de llegir, però en aquest cas l’oportunitat ha estat ineludible perquè una bona amiga m’ha deixat aquesta obra mestra.
L’obra original estava escrita en vers però el traductor de l’excel•lent versió catalana, en Xavier Roca-Ferrer, a seguit les passes de Vladimir Nabokov, i ha preferit fer una versió en prosa més fàcil d’adaptar a la nostra sintaxis i morfologia lingüística. Per cert que Nabokov va treballar 14 anys en aquesta obra, que no supera les 200 pagines, i del seu treball en va sortir un monumental estudi, en anglès, de més de 1.000 pagines!
La novel•la ens descriu les relacions entre Eugeni Oneguin, home desenganyat de tot, i la jove Tatiana, enamorada sense esperança del nostre protagonista. Aquesta trama senzilla li permet, a l’autor, que fa de cronista a l’obra, explicar-nos i descriure l’ambient de l’època, les relacions socials, els costums, etc.
Aquest tipus de relat, innovador en aquells temps, estem parlant de 1838, va marcar un abans i un desprès a la literatura russa, de manera que Puxkin és pot considerar un autèntic renovador al conrear camins que posteriorment Tolstoi i Dostoievski ampliarien fins a límits inabastables.
La versió catalana, editada per Columna, inclou nombroses notes i una introducció i cronologia sobre la vida de l’autor i l’ambient del seu temps, i ens introdueix en els fets d’una agitada vida, que va ser manllevada durant un duel absurd quan tenia tot just 37 anys i estava en la plenitud del seu procés creatiu.
Valoració: ☼ ☼ ☼ ☼ ☼
Imprescindible si volem conèixer l’evolució de la literatura a més de passar una estona molt agradable.
Abstenir-se si cerquem acció trepidant.
Editorial Columna: Cat. 271 pag.
