Les meves restes –jo, ja no
trigaré gaire en convertir-me en restes-
no em mireu així!
convertiu-les en cendres i
escampeu-les al vent,
potser una espurna anirà
a parar als ulls
d’alguna de les dones
que m’han estimat
Ella, plorarà,
vessaran llàgrimes dels seus ulls.
Mai sabrà perquè, ni per qui...
Abril, 2010
Homenatge a José María Pérez Álvarez
Del llibre, "La soledad de las vocales".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada