Romance del Duero - Gerardo Diego

Fa un parell de mesos vaig anar, per motius professionals, a Logroño.

La feina era entre Logroño i el port de Piqueras, en direcció a Soria. Cal visitar aquesta zona, per a mi desconeguda, que travessa la Sierra de Cameros amb les seves cingleres terroses, els espadats i els poblets, com Nieva de Cameros, situats al cim de les vessants.

Seguint fins a Soria, et trobes un magnífic paisatge castellà i una petita ciutat, reclosa en si mateixa, d’aire tranquil i melangiós. A la sortida, en direcció Saragossa, travesses, per un pont antic, el riu Duero. A ma esquerra hi ha el monestir de Sant Juan de Duero, de l’ordre dels templaris, amb un claustre únic per la seva originalitat.

El riu Duero discorre tranquil aigües avall. Ara he trobat expressats els sentiments del poeta Gerardo Diego davant d’aquesta placidesa fluvial

  Romance del Duero
 
  Río Duero, río Duero,

  nadie a compañarte baja,

  nadie se detiene a oír

  tu eterna estrofa de agua.

  Indiferente o cobarde

  la ciudad vuelve la espalda.

  No quiere ver en tu espejo

  su muralla desdentada.

  Tú, viejo Duero, sonríes

  entre tus barbas de plata,

  moliendo con tus romances

  las cosechas mal logradas.

  Y entre los santos de piedra

  y los álamos de magia

  pasas llevando en tus ondas

  palabras de amor, palabras.

  Quién pudiera como tú,

  a la vez quieto y en marcha,

  cantar siempre el mismo verso

  pero con distinta agua.

  Río Duero, río Duero,

  nadie a estar contigo baja,

  ya nadie quiere atender

  tu eterna estrofa olvidada,

  sino los enamorados
  que preguntan por sus almas

  y siembran en tus espumas

  palabras de amor, palabras.

 

De l'obra "Soria sucedida"

Seguint la carretera veus, al cap de poc, El Montcayo, cim emblemàtic de l'Aragó,

nevat i omnipresent sobre les terres baixes de la Depressió de l'Ebre. Cal agafar l'autopista. Tot queda enrere i la realitat s'imposa, però el record sempre hi serà present.