Col·loqui amb el poeta Joan Margarit a la Biblioteca Bonnemaison. Destaco dues idees interessants:El poeta defineix el fet poètic comparant-lo amb la musica: el poeta seria el compositor, el poema la partitura i, els lectors, els musics que interpretaran el poema.
Aquesta interpretació serà única i personal per a cada lector i exigira una participació activa en el fet de la lectura i la seva comprensió.
Segons el poeta, el mon tendeix al caos (segon principi de la termodinàmica) i tenim dos forces que si oposen, La Ciència amb la tècnica associada i l'Art, que inclou la poesia.
En el seu cas, en Joan Margarit participa activament en els dos camps, i podem dir, sense temor a equivocar-nos, que gràcies a ell, el mon és una mica més ordenat.
Per comprendre la seva activitat com a poeta incluim un poema extret de la seva web que podeu clikar al títol.
NO LLENCIS LES CARTES D'AMOR
Elles no t'abandonaran.
Passarà el temps, s'esborrarà el desig
-aquesta fletxa d'ombra-
i els rostres sensuals, intel•ligents, bellíssims,
s'ocultaran en un mirall dins teu.
Cauran els anys i avorriràs els llibres.
Davallaràs encara,
i perdràs, fins i tot, la poesia.
El soroll fred de la ciutat als vidres
anirà esdevenint l'única música,
i les cartes d'amor que hauràs guardat
la teva última literatura.
De l'obra "Aiguaforts"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada