Impotència
La mirava fixament
els seus ulls
reflectien
la seva tristesa
interior.
Que podia fer per
ajudar-la?
Em sentia inert,
impotent,
calia fer alguna
cosa,
però els meus
esforços eren balders.
Voldria oferir-li el
món sencer,
una glopada
d’autoestima,
de seguretat,
Però no ens deixava fer res,
es consumia lentament
i ens sentíem impotents.
Que hem fet per
arribar a aquest extrem?
Les nostres
esperances s’esvaeixen
però hem de seguir,
hem de continuar,
hem de pensar,
que no tot està perdut,
esmicolat,
desestructurat.
Algun dia sortirà el
Sol
i veurem algun estel
a l’horitzó,
algun dia renaixerà l’esperança.
Can
Rial, 17/06/2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada