
No recordo haver llegit una novel·la tan plena de topics i llocs
comuns.
La trama es simple, un crític d’art de 57 anys s’enamora d’una
escriptora de 25 ...Evidentment ell és ric i famós, respectat, progre i
encantador. Tot un univers de frases previsibles intenten explicar-nos els
dubtes i les vacil·lacions que envolten la noia que no acaba d’encaixar en
l’entorn benestant de la seva parella, que, a més és catalana (hi ha fins i tot
una referència mordaç a la Gran Catalunya !)
i per omplir el calze de la “topicolandia” i surt el gimnàs Iradier, la zona
alta de Barcelona i l’Empordà.
He de confessar, de tota manera, que l’he llegit fins al final,
especialment per veure fins a on era capaç d’arribar l’escriptora, però al
capdavall tot té una fi, encara que la protagonista perd moltes plomes pel
camí.
Nota posterior: Al Club de Lectura, lectores ben informades
expliquen que l’escriptora Luisa Castro va ser parella del filòsof i escriptor
de la “gauche divine”, molt més gran que ella. Potser aquesta novel·la es una
petita venjança d’una relació fallida (tot i que l’escriptora ho nega). En
qualsevol cas el debat i la divisió d’opinions envers aquesta novel·la va ser
dels mes intensos que recordo.
Valoració: @ @
No gaire recomanable a menys que us agradin les cròniques d’un
desengany amorós.
Circulo de Lectores: 316 pag.