La frase:

" Si no existís la novetat continua que és escriure, em moriria simbòlicament tots els dies" - Clarice Lispector

dilluns, 19 de març del 2018

Entrevista a la revista digital Lo Càntich


La revista digital "Lo Càntich", de literatura, art i cultura, gestionada per la periodista i filòloga Silvia Romero i Olea, m'ha fet una entrevista per la seva secció sobre els blogs. La transcric per si és del vostre interès:

                       Apunts de Lectura


     Apunts de lectura és el blog que condueix Carles Salvador, net del mestre, poeta i gramàtic del País Valencià Carles Salvador i Gimeno (Fundació Carles Salvador - http://www.carlessalvador.net/ ). I com a subtítol del blog, perquè ens puguem fer una idea del que hi trobarem, ens indica que hi ha “Comentaris de llibres, recull de poemes, cròniques del Parkinson, i notes diverses”.

 
   1. Si no m’equivoco, el gener de 2010 va ser quan vas inaugurar el blog. I ja aquell mes vas publicar dues entrades fent recomanacions de lectura i dues entrades fent referència a la poesia de Carles Salvador i Gimeno, el teu avi. Què va tenir més pes a l’hora de decidir obrir aquest blog?

     Abans de fer el blog jo recopilava en una llibreta les meves opinions sobre el que llegia. Posteriorment vaig redactar un parell de fulls amb recomanacions de les meves lectures i les donava als companys del Club de Lectura de la Biblioteca Vapor Vell; volia compartir-les amb gent que sabia que li podien interessar. Poc després em vaig assabentar de l’existència dels blogs i vaig pensar que podria utilitzar aquest mitjà de comunicació més ampli i potent. El meu motor bàsic ha estat sempre la lectura i el voler compartir-la; el fet de ser net de Carles Salvador, poeta i gramàtic, no va influir, perquè la descoberta de l’avi i la seva gran tasca intel·lectual s’ha produït lentament, especialment en rebre en herència el seu llegat, constituir la fundació i veure l’entusiasme dels filòlegs i experts.

   
  2. Apunts de lectura, a més de la pàgina principal i de la de contacte, on trobem la teva adreça de correu, té dues subpàgines més: “4 Poemes de Carles Salvador” i “Poemari obert (3)”. Ens podries explicar breument què trobarem en aquests seccions? 

     La idea primigènia era anar penjant poemes de l’avi i d’altres autors que m’impactessin, però la realitat ha estat que aquestes pàgines no les he treballat com era necessari i potser les hauria de suprimir o ampliar. És un tema pendent.

 
    3. També, tot i que no consta com una subpàgina específica, de tant en tant trobem entrades sota el títol “Cròniques del Parkinson” (en el moment de fer aquesta entrevista n’hi ha cinc, de publicades). Ens pots fer cinc cèntims d’aquest apartat? 

     Fa tres anys em van diagnosticar la malaltia degenerativa del Parkinson, sabia d’altres malalts que havien escrit blogs o fins i tot llibres sobre els seus síndromes i la seva evolució, i això em va estimular a redactar aquestes cròniques. Aquests escrits han tingut gran impacte entre els meus coneguts i a mi m’han servit per ajudar-me a acceptar allò inevitable.
És com si em tragués els meus fantasmes de sobre. Un dels efectes poc coneguts de la malaltia és que et pot produir una depressió i contra això cal lluitar amb tots els recursos possibles. També penso que el meu testimoni pot ajudar a algú i, per tant, continuarà...

  
   4. Doncs sí: ben sovint conèixer l’experiència d’altres persones que passen per tràngols similars als nostres, ens ajuda a reflexionar i tirar endavant. Carles: molts ànims en tot aquest procés. I tornant al blog Apunts de lectura, un detall que m’ha cridat l’atenció és que no has repetit gaires vegades un mateix autor. Si mirem en el núvol de noms d’escriptors, de forma habitual els has comentat un o dos cops. És una opció deliberada perquè vols oferir un ampli ventall de lectures, o ha estat una casualitat? 

     És pura casualitat. La meva font de lectures és el Club de Lectura, el Culturas de La Vanguardia i comentaris d’amics i coneguts. De tota manera tinc tendència a llegir novel·les consolidades. Desconfio de les novetats (que em perdonin els autors joves) però com em falta molt per llegir i la vida és curta prefereixo anar sobre segur.

   
  5. Passant ja als comentaris que fas de les teves lectures, em sembla entendre que no pretens redactar una ressenya formal o acadèmica, sinó elaborar just el que esmentes en el títol del blog: apunts de lectura. És aquesta la teva intenció? 

     Justament, jo soc geòleg de professió, amb una feina molt allunyada del món de les lletres, i els meus comentaris són necessàriament molt senzills i guiats, bàsicament, per l’emoció i la vibració que alguns autors donen als seus textos. Ara, per exemple, estic llegint un clàssic, Els raïms de la ira de John Steinbeck, que no havia llegit mai i estic absolutament meravellat de la força del text. Ara jo porto un club de lectura de gent gran i precisament aquest mes els he fet llegir aquesta novel·la, espero que els agradi.

     6. Suposo que sí, perquè realment és una gran novel·la. Continuant amb Apunts de lectura, al final del comentari hi col·loques uns afegitons que ajuden, als seguidors del blog, a acabar de situar-se i decidir si els pot interessar llegir o no aquell llibre que has comentat. Em refereixo a les anotacions que fas sota els noms de “Valoració”, “Recomanable”, “Contraindicada”... Què et va dur a considerar necessàries aquestes remarques? 

     Crec recordar que valoracions similars es feien o fan en algun suplement de La Vanguardia i em va semblar interessant aplicar-ho al meu blog per donar resposta ràpida a qui no volia llegir tot el text.

    
 7. Encara fent referència a aquestes anotacions posteriors al comentari, m’interessa la de “Valoració”. Ho fas mitjançant uns signes “arroba” i quants més hi poses, més alta és la puntuació que atorgues a un llibre (va del 1 al 5). Quins criteris o en quins aspectes de la lectura et bases, sobretot, per decidir aquesta valoració? 

     Com he comentat anteriorment la valoració ve condicionada, en gran mesura, per les emocions que em suggereix un relat i l’impacte de la seva prosa. De fet els meus coneixements lingüístics són els d’una persona del carrer i no puc fer altra cosa que valorar una obra pel que fa vibrar el meu inconscient. Un exemple, heu llegit La tregua de Mario Benedetti? Aquest text reflecteix perfectament el que intento dir.

  
   8. Sí que l’he llegida. I l’he programat en algun dels Clubs de lectura que condueixo, perquè és una obra que paga la pena ser comentada. Però tornant al teu blog, a pesar del que he dit abans, que no repeteixes gaires vegades un mateix escriptor, cal matisar que el que sí trobem és una llarga llista de noms. I la pregunta consegüent és lògica: quantes hores de lectura dediques a la setmana? O si ho prefereixes, quina mitjana de llibres llegeixes al cap d’un mes? 

     Anteriorment llegia a tota hora, al metro, al cafè, a la sala d’espera d’un client, en anar a dormir. Ara, ja jubilat, llegeixo un parell de llibres al mes. Curiosament tinc menys temps que abans i per fer el club de lectura rellegeixo els llibres que he triat del meu blog i dels meus apunts.

     Ara llegeixo molt amb un ebook que em permet ampliar la lletra. No és el meu ideal, no hi ha res com el paper, però hi ha edicions econòmiques que tenen una lletra minúscula que està fora del meu abast i això, he de confessar-ho, em posa una mica frenètic.

 
    9. Aquest tema de la tipografia mereixeria tota una tesina. I ara, ja per anar acabant, què t’ha aportat de positiu Apunts de lectura? Alguna anècdota divertida, noves coneixences... 

     De fet la satisfacció més gran que tinc és quan algú em diu que s’ha aficionat a llegir o que em segueix i fa cas de les meves recomanacions. A totes les entrades hi ha, al final del text, la possibilitat de fer un comentari, quan això passa penses que no estàs sol al ciberespai i que has de continuar. De fet ara estic atrapat i no puc llegir res sense fer una entrada al blog. M’ha abduït totalment...

   
  10. Moltes gràcies, Carles, per dedicar-nos el teu temps. I ara, abans de posar el punt i final, és el teu moment per comentar, si és el cas, alguna cosa que no ha sortit a la conversa i que consideres interessant posar damunt la taula. 

     Actualment em plantejo escriure algun conte, al blog en tinc dos La galeria d’artEl comboi de la línia 5, però constato la dificultat d’enfrontar-se amb un full en blanc, el cervell es queda amb l’encefalograma pla i les idees, si és que en tens, s’han volatilitzat o, en el millor dels casos, no saps com acabar-les.

     
Gràcies pel teu interès.
                                                           Sílvia Romero i Olea 

8 comentaris:

  1. Felicitats Carles, uff que valent!!
    Jo no se si seria capaç, i això que escric el meu diari, però em fa molta vergonya no estar a l'alçada.
    Una abraçada,
    Anna

    ResponElimina
  2. No es tracta de límits o alçades.Es tracta de sensacions i emocions Has de fer el que el teu cor et demani, simplement pots escriure o no fer-ho. Ara semblo un predicador tronat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I es tracta d'establir connexió, també. La vida moderna està plena d'elements que t'aparten d'allò essencial; és el que els anglesos anomenen "red herring". Fins i tot, quan celebrem amb lletres i roses, al bell mig de la ciutat es barrejen autors clàssics i consolidats amb nouvinguts mediàtics i excessivament comercials. Em costa destriar en qüestió de qualitat, però suposo que cal que hi hagi de tot. No recordo on ho vaig deixar la darrera vegada que vaig iniciar un període literari. Des de llavors, calculo que ara hem d'estar en la post de la post de la post-modernitat o cosa així, oi? Sí, confesso que darrerament no llegeixo res, jo que tinc títols per un tub, i vaig de sequera en sequera sense regar el meu cervell, com feia abans. No és culpa meva. És aquest coi de vida moderna, la feina, la preparació de les classes, aquesta inseguretat... Bé, d'acord, sí; és culpa meva, però també d'aquesta connexió plena d'interferències. La realitat és massa física i la capacitat de concentració, d'abstracció amb els anys de vegades costen tant... Ara bé, dic que no llegeixo i no és exacte. De tant en tant em perdo en algun blog, vaig llençant fitxa d'un a l'altre i d'aquesta manera aterro ficant el nas en assumptes on no em criden. És així com he vingut aquí, a través d'un enllaç comú i per mera casualitat.
      Hi ha una cosa que sí faig més o meny sovint: escriure. Com en Punt Petit, jo també solia tenir un diari, però l'ànsia de ser escoltada em va portar a crear el meu propi blog poètic. Em penso que ara em llegeix menys gent encara. Per cert, també sóc traductora. Ara em dedico a la docència, però en sóc qualificada. En ambdues. De poetessa, no en tinc cap diploma ni publicacions ni res de res, més que un ordinador (i com deia vostè al post anterior), sensacions, emocions i un cor que em demana coses. No sé si hi ha pensat mai, i ni conec què s'ha fet -si és que s'ha fet- de la difusió de la poesia del seu avi al públic lector en llengua castellana. Si vol l'hi tradueixo jo. Per res, no s'amoïni. És un repte personal que, si s'escau, ja li explicaré més endavant. Si no, cap compromís, i si li ha molestat aquesta meva intromissió, no cal que em respongui. Me'n faig càrrec, que és de mala educació passar sense haver trucat a la porta abans.
      Salutacions.

      Elimina
    2. Hola Maria Esteban, miro amb retard el teu comentari i em sembla perfecte que entris sense trucar. Trucar és una formalitat que ens podem estalviar. No ens hem plantejat traduir les obres de Carles Salvador al castellà.Acaba de publicar-se la poesia complerta en una edició feta per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua que presentarem a València el proper dia 25 i al setembre a Barcelona. Això és el que volia la família, que els seus poemes poguessin publicar-se i estar a l'abast del públic actual.
      Crec que si tenies un blog podries seguint escrivint perquè escriure et fa sortir els dimonis que tots tenim a dintre i en el procés creatiu hi ha quelcom de miracle. No importa del que parlem, és al fer que tot encaixa.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. No s'imagina l'alegria tan gran de poder llegir-lo anit. De veritat que sospitava que la meva incursió al seu bloc li podía haver semblat insolent, i no m’esperava resposta. Vaig començar a escriure per explicar-li com hi havia aterrat de nou per casualitat, i la meva resposta va acabar en una gran parrafada que l'hauria avorrit de ben segur. Miraré de resumir-la-hi una mica, si és que puc:

    Li deia que a Barcelona, des d'on li envio això, és molt difícil accedir a l'obra del seu avi, almenys a les biblioteques de la Diputació de què sóc usuària. A Alibri es van oferir per fer una comanda de l'antologia de textos -la que va editar el meu professor P-E. Barreda el 2013- un dia que m'hi vaig passar. Pel que sembla tenien la referència d'un antic encàrrec que es va fer fa poc més de quatre anys per l'UB. Penso que devia ser per quan es va fer la mostra bibliográfica a la Facultat de Filologia el mateix any 2013 (llàstima, en aquesta època jo era treballant fora de la ciutat, molt desvinculada de l'UB, i no me'n vaig assabentar!). És clar que al CRAI hi ha força coses, però ja no m'accepten el carnet d'estudiant per treure'n en préstec. Davant aquest panorama se'm va ocòrrer la feliç idea de fer una visita llampec a Benassal aquest juliol. Suposo que a la Fundació trobaré el que busco, sobretot les edicions del meu professor, a qui vaig llegint a VilaWeb a estones perdudes. Gràcies a ell, i des que vaig saber, fa pràcticament quatre dies, que ens havia deixat –cosa que no acabo de pair- he descobert una faceta que desconeixia, que em té tristament fascinada, potser més o menys com ell ho estava amb el Carles Salvador en totes les seves vessants, amb la seva tieta Sofia, amb en Perfecto Artola, i d’altres que el van inspirar al llarg de la seva vida… De tots ells, en conec ben poc, només per llur desfilada triomfal al bloc, però confio plenament en el seu criteri, perquè encara avui m’està ensenyant coses de la seva terra i d’altres dades i personatges històrics -que tampoc no sempre arribo a entendre bé, cal dir-ho-, i en especial de l’art del rigor i la precisió en escriure. A més, d’això, estic convençuda que va ser una persona extraordinària. Penso, i això és un comentari molt personal però que es cumpleix en el meu cas, que algunes persones ens manifestem bàsicament amb l’escriptura, que fora d’això no suscitem gaire interès… Bé, potser tampoc quan ens allarguem tant com ara! Fi del capítol, doncs. Si no li ha cansat gaire, un altre dia li explico per què volia traduir aquests poemes que encara no he llegit.

    Estaré pendent de la presentació de la poesía complerta del Carles Salvador a Barcelona el proper setembre. Moltes gràcies per la informació.

    ResponElimina
  4. M'estic rellegint i veig que he dit una cosa que es pot mal-interpretar: quan dic que "algunes persones ens manifestem bàsicament amb l’escriptura" estic fent una reflexió sobre la meva manera de veure el món (i com crec que el món em veu a mi, per dir-ho d'alguna manera). Però ho he combinat tan malament amb els comentaris previs, que sembla que estic generalitzant dient que les persones que escriuen no susciten interès en altres àmbits personals. Res més lluny de la meva intenció; tenir una vida interior intensa, escriure i ser super-interessant a un nivell social no són incompatibles, per sort! Salvem la fe d'errates. Per cert, tregui si us plau la coma entre "més" i "d'això" cap al final (posats a corregir... :-)
    Fet. Que tingui un feliç cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona nit, tot es pot matisar tant com es vulgui però la realitat s'imposa sempre inevitablement. No cal donar-li moltes voltes. He llegit el teu blog i comparteixo el teu sentiment davant de la pèrdua del professor Pere-Enric Barreda. Era un element essencial de la Fundació Carles Salvador, treballador incansable i sempre disposada fer el que fos per recordar la figura del mestre.
      Ara pots aconseguir antologies de la seua obra com pot ser "Elogi de la meua terra i altres poemes" de la editorial Bromera. I la actual de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, "Carles Salvador Obra Poètica Complerta" que hem presentat a València aquest dilluns passat i es presentarà a Barcelona al setembre, si els deus ens són favorables.
      Et recomano seguint escrivint al blog ja que com deia Picasso: "Que la inspiració ens agafi amb el pinzell a la mà".Respecte a traduir els poemes al castellà, no sé que dir-te, és factible? qui els publicaria?
      En podem parlar si et veus capàs.
      Bon estiu.

      Elimina