Avui estic content, gràcies al Govern Aragonès, he après sense gaire, per no dir gens esforç, un nou idioma, el LAPAO !!!
Uns diuen que es parla a la franja d’Aragó fronterera amb Catalunya, altres fons però, més documentades, argumenten que és un dialecte del maxi xinès, que es parla a la Xina meridional, Birmània i el Tibet.
En qualsevol cas, ara al meu curriculum, a l’apartat habitual de llengües podré posar amb el cap ben alt: català, castellà, lapao, francès, una mica d’anglès, etc. i ben aviat, tal com van les coses, valència, balear, alacantí...
Ben mirat potser no cal ni que escrigui el curriculum, amb la meva edat i en aquest país sembla que cercar feina és una tasca inútil!
Però per entretenir les hores mortes m´he proposat anar a classes de LAPAPYP, una nova llengua que es parla allà al gran nord de la serralada pirinenca.
S’acosta Sant Jordi i no saps quin llibre regalar a la teva xicota o el teu xicot?, o a la teva mare, la tieta o la veïna o el veí del cinquè que et mira amb ulls tendres?
Penses comprar un llibre mediatic? Un best seller? No !!!, hi ha infinitat d‘obres millors: Aquí tens la resposta, deu llibres (bé, catorze i una torna) dels imprescindibles, que no et deixaran indiferent, i que no pots abandonar, tirats i perduts, a les lleixes de les llibreries:
Novel•les clàssiques:
• “Llibertat” - Jonathan Franzen: Darrera obra d’aquest escriptor emergent, historia familiar, ecologisme, guerra d’Irak, amistat, tot en una.
• “La triologia de Deptford” - Robertson Davies: Escriptor canadenc poc conegut que escriu com els àngels, una historia explicada per tres personatges en tres novel•les i tres visions de la mateixa historia. Sensacional.
• “Revolutionari Road” - Richard Yates: El retrat d’una família americana de classe mitjana que no arriba a assolir els seus objectius, paradigma del nostre món?
• “Stoner” - John Williams: La vida integra d’un professor gris explicada amb una senzillesa demolidora. Inoblidable.
• “Los Buddenbrook" - Thomas Mann: Novel•la clàssica per excel•lència, saga familiar burgesa escrita per l’autor als 26 anys amb mestria d’escriptor madur.
Novel•la experimental:
• “Paralelo 42" - John Dos Passos: Un text diferent, interessant, amb noticies intercalades, punts de vista de la trama des de l’exterior, vides de personatges celebres, etc.
Memòries:
• “Un món d’ahir. Memòries d’un europeu” - Stefan Zweig: Les memòries de l’escriptor austríac que va conèixer els més celebres personatges del seu temps, marcat per les dues guerres mundials. Una prosa excelsa.
La guerra i el nazisme:
• “Vida i destí”-Vassili Grossman: Novel•la èpica sobre la batalla d’Stalingrad, la persecució política, l’Holocaust i la delació. Un monument literari.
• “El lector” - Bernhard Schink: Meravellosa història entre un adolescent i una dona madura amb rerefons moral sobre la culpa dels botxins de època nazi.
Una de contes
• “El llano en llamas” - Juan Rulfo: Els millors contes que recordo haver llegit, un text de l’autor d'una única i estraordinària novel·la “Pedro Paramo” (recomano per aquest, l'edició de Catedra amb les claus de lectura).
Novel•les històriques:
• "Las memórias de Adriano” - Margarite Yourcenar: La millor novel•la històrica mai escrita. Recomano la traducció magistral de Julio Cotazar.
• “Jo Claudi” - Robert Graves: Tot un clàssic sobre el món de Roma, a l’època d’August, que supera amb molt la sèrie televisiva.
Novel•la catalana:
• “Jo confesso” - Jaume Cabre: Si encara no l’heu llegit, no perdeu el temps, la millor novel•la catalana dels darrers temps.
Una de poemes:
• “Paraula encesa” - Antologia poètica catalana: Per llegir en petits tasts amb l’ànim serè i calmós d’una tarda tranquil•la.
El passat 6 de març va tenir lloc, al Palau Robert, la presentació de l’antologia de poesia catalana dels últims cent anys “Paraula encesa”,a cura dels professors Pere Ballart i Jordí Julia, publicada per Viena Edicions a la col·lecció El Far.
Es tracta d’una obra important que aporta una visió global de la poesia catalana dels darrers cent anys i ens dona a conèixer tot un seguit d’autors que tenim oblidats o que directament m’eren desconeguts.
L’antologia recull tres-centes composicions de cent cinquanta autors de tots el Països Catalans, oferint una mirada complerta i actual de la nostra poesia.
Escoltant els autors de l’antologia i seguint el fil del seu entusiasme encomanadís he decidit posar aquesta magnífica obra a la tauleta de nit del meu llit i llegir, cada nit, un poema, de manera que, d’aquí a tres-centes nits el meu cor i el meu cervell estaran plens d’aquest llegat poètic insuperable.
Hem d’agrair a Viena Edicions l’encert i la gosadia de publicar una obra d’aquestes característiques, en uns temps ens els que impera el “best seller” fàcil i ens es difícil, als lectors corrents, estriar el gra de la palla. Tenim ara, al nostre abast, un bon regal per Sant Jordi.
Darrera novel•la inacabada d’Irène Nemirovsky, escriptora ucraïnesa, jueva, políglota i cosmopolita, exiliada a França fugint de la revolució d’octubre, de pare banquer i acostumada a l’ambient de l’alta burgesia.
Novel•la ambientada i escrita durant la Segona Guerra Mundial, en perpètua fugida de la recerca dels gendarmes, que relata l’ocupació de França per les tropes alemanyes i les seves conseqüències en les persones.
Relat coral que havia de tenir cinc parts i es va quedar en dues: la primera part ens descriu la fugida dels refugiats de Paris davant l’entrada de les tropes enemigues mostrant-nos un fet històric poc conegut, i la segona part, més intimista, descriu l’estada de les tropes d’ocupació en un poble francès i les relacions entre vencedors i vençuts, no sempre desagradables.
Némirovsky és una fina observadora i recrea els diferents i diversos personatges de la trama amb mestria i detall precís.
Les dues parts es poden llegir amb independència, tot i que alguns dels personatges són comuns, però l’obra s’acaba aquí i no sabem quin destí els hauria volgut dibuixar l’escriptora si hagués sobreviscut a l’Holocaust.
El llibre però inclou dos annexes, un amb notes de l’escriptora sobre la continuació possible de la novel•la, comentaris sobre el material necessari per documentar-se, dubtes de com plantejar el text, etc. Amb la lectura d’aquestes notes em ve al cap la idea de que l’escriptor és com un petit déu que té a les seves mans la vida i vicissituds dels protagonistes dels seus relats, poden fer i desfer a les seves vides!
El segon annexa inclou la correspondència relativa a la detenció i desaparició de l’escriptora, detinguda per la Gendarmeria i traslladada a un camp de concentració, entre el seu marit, posteriorment empresonat també, i els seus editors i amics, que posa de relleu la impotència davant de l’inevitable i definitiu trasllat a Auschwitz.
Temes principals
• La fugida del Paris ocupat amb mostra del que es pot arribar a fer per salvar-se.
• La convivència amb l’enemic.
• Notes personals.
• La correspondència del seu marit per salvar-la.
Valoració: X X X X
Recomanable per conèixer una part de la història del país veí i l’obra cabdal d’una gran i sensible escriptora.
Sense contraindicacions remarcables.
La pregunta: Seria tan valorada l’obra de Némirovsky sinó hagués tingut un final tan tràgic?
L’autora
Irène Némirovsky (Kiev 1903 - Auschwitz 1942) arriba a França el 1919 i comença a publicar i esdevenir cèlebre el 1929 arran de la publicació de la seva segona novel•la “David Golder”.
El 1929 comença a patir les lleis de discriminació racial, cada cop més dures i excloents, fins raure i morir a la càmera de gas d’Aushwitz.
El manuscrit de “Suite francesa” és amagat per les seves filles Êlisabeth i Denise Epstein fins l’any 2004 en que Denise decideix superar el dolor que suposa llegir-lo i publica la que serà la millor obra d’una mare quasi desconeguda.
Obra publicada entre nosaltres
• 2006 - El baile. Ediciones Salamandra.
• 2006 - David Golder. RBA LIBROS.
• 1988 - Fogatas. El Aleph Editores.
• 1987 - Las moscas del otoño o La mujer de otrora. El Aleph Editores.
• 1997 - Los perros y los lobos. Noguer Ediciones.
• 2007 - Suite francesa. RBA Libros i La Magrana.
• 1991 - La vida de Chejov. Noguer Ediciones.
• 2007 - El ardor de la sangre. Ediciones Salamandra.
• 2009 - El maestro de almas. Ediciones Salamandra.
Finalment la
Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha decidit aclarir un
dubte que no ens deixava dormir i tenia extremadament preocupats.
La polèmica feia dies que corria per la xarxa: Bloc o
blog?, alguns preferien el terme bloc, tot i que podia confondre’s amb una pedra o un roc de grans dimensions o amb una llibreta
de fulls cosits, d’altres, mes viatjats i cosmopolites, preferien el terme blog,
derivat, no hi havia cap dubte, del terme anglosaxó “blogger”.
Ara tot s’ha aclarit, el terme “blog” s’ha imposat
definitivament, probablement degut a la pressió dels mitjans de comunicació i l'IEC ha acceptat i beneit el terme, i jo he descobert que no soc un blocaire
(paraula caiguda en desgracia) sinó un “bloguer”.
Novel·la recomanada pel setmanari “Culturas” de La Vanguardia i per la Sra. Pilar Perez, bona amiga i millor lectora, d’un autor totalment desconegut, de poca obra i amb aquesta, per ara, única traducció que he pogut trobar a l’abast.
Sense saber exactament perquè “Stoner” es pot definir com la novel·la perfecta sobre un personatge gris, professor universitari de literatura medieval, de vida fosca, poc rellevant, i afectada per conflictes personals i acadèmics que ell afronta amb serenitat i un punt d’estoïcisme inexorable i impotent.
El relat, escrit amb una senzillesa aclaparadora, et va atrapant, et fa vibrar amb el personatge, t’indignes amb la seva apatia vital i admires la seva honestedat, transparent i absoluta.
És un personatge que t’entra dins del cor i, a la fi de la lectura, sents que ja forma part del teu imaginari i penses com és possible que una obra d’aquesta qualitat hagi passat desapercebuda fins ara, i voldries que alguna editorial publiqui la resta de l’obra d’aquest autor.
Temes:
·El resum de tota una vida. ·La continuïtat sense fissures.
·La pròpia valoració i el sentit del deure sense escarafalls.
Valoració: X X X X
Recomanable per a tots els lectors sensibles.
Contraindicada si cerqueu un relat de gent triomfadora i fatxenda.
Editorial: Edicions 62: 333 pag.
L’autor:
John Williams (1922 - 1994) professor de literatura, escriptor, editor i poeta nord-americà.
Estem davant d’un monument literari del segle XX , d’una obra equiparable a “Guerra i pau” de L.Tolstoi.
La novel·la esta ambientada durant l’època de la Segona Guerra Mundial, en el setge i alliberament de Stalingrad, però és molt més que això, a més ens parla del Holocaust, de la repressió política dels sistema soviètic en temps de Stalin, del Gulak, la col·lectivització, del Gran Terror de 1937...
És una novel·la coral, polièdrica, amb tants protagonistes que els editors, amb bon criteri, han inclòs un llistat de personatges principals.
És una novel·la dura, colpidora, però en cap cas tremendista, que no cau mai en el recurs fàcil de les descripcions sagnants. A les primeres pagines, un tren, carregat amb presoners jueus s’acosta a un camp d’extermini i comença un relat estremidor, que no truculent, dels horrors dels camps, dels horrors de la guerra, de la fam i del patiment, però al mateix temps de la resistència de la vida que sobresurt d’aquest horror amb força.
La novel·la descriu sense solució de continuïtat diverses situacions simultànies, als camps, al setge de Stalingrad, la repressió política als dissidents o possibles dissidents.
Hi ha passatges a la novel·la de potent força emotiva i poètica, com la darrera carta d’un mare al seu fill des de un gueto ucraïnès.
D’altres tenen força simbòlica, com el contable que va sumant els cadàvers dels jueus morts que va desenterrant per no oblidar-los, per retindre’ls a la memòria.
O la visita d’un capitost de les SS a les obres de construcció d’un camp d’extermini, allà veurem que no solsament hi treballen els membres de les SS sinó, a més, arquitectes, enginyers, químics, lampistes, constructors, etc, “tots eren culpables...”
I a més del terror feixista, hi ha el terror bolxevic, el terror de Stalin, el Gran Terror de 1937, amb la col·lectivització, els trasllats de pobles i ètnies senceres, el Gulak a Siberià, etc, etc.
I com a fons el terror i l’opressió de l’Estat, omnipresent, anihilador de voluntats,a la recerca del servilisme polític, la delació, la denuncia i, si cal, la desaparició física (en deien, condemnat a 10 anys a un camp sense dret a correspondència...).
Pocs llibres ens mostren abastament com aquest, els horrors i la deshumanització que van caracteritzar els règims de Hitler i Stalin pels seus pobles i per la Humanitat en general.
Confiem que fets semblants no es tornin a reproduir. Haurem après alguna cosa aquesta vegada?
Cites:
"L'home no renuncia a la llibertat per propia voluntat."
"Al meu entendre, la vida pot ser definuda com la llibertat. La vida és llibertat. La llibertat és el principi fonamental de la vida que és el límit...Entre la llibertati l'esclavitud, entre la matèria inanimada i la vida."
...No hi ha felicitat més gran que la de ser capaç d'arrossegar l'estómac, fora del campament, cec, una de les cames amputada, i morir en llibertat, encara qu sigui només a deu metres del filferro de pues maliït."(Tot flueix, capítol 9).
Temes principals:
ØEl setge de Stalingrad.
ØL’Holocaust.
ØL’opressió política de l’Estat.
ØEls dubtes enfront la delació i la pròpia supervivència.
Valoració: X X X X X ↑ ↑ ↑
Recomanable i de lectura imprescindible per captar el que veritablement va ser una de les pitjors èpoques històriques de la Humanitat.
Contraindicat si cerquem històries curtes de poc calat.
Galàxia Gutenberg: 1.093 pag.
L’autor:
Vassili Grosman(1905 – 1964), escriptor i periodista soviètic, d’origen jueu, que amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial es converteix amb corresponsal de guerra i és testimoni presencial de les batalles de Moscou, Stalingrad, Kurk i Berlin i participa en l’alliberament del camp de Treblinka.
Desprès de la guerra , l’autor entra en conflicte amb l’Estat Soviètic, allunyant-se dels postulats bolxevics per la política de Stalin envers els jueus, i les seves obres són censurades. El manuscrit de “Vida i destí” va ser destruït i les cintes de la màquina d’escriure requisades. Miraculosament una copia va ser fotografiada pel científic Andrei Sakhàrov i publicada a Suïssa el 1980, l’autor mai va veure editada la seva obra mestra...
Bibliografia
"Stalingrado" (1943).
"El libro negro" (amb col·laboració de Ilià Erenburg).
"Per una causa justa" (1954) - Galaxia Gutenberg (2011).
"Vida i destí" (1960) - Galaxia Gutenberg (2007).
"Tot flueix" (1970) - Galaxia Gutenberg (2008).
"Años de guerra" ( 1942) - Galaxia Gutenberg (2009)
"Un escritor en guerra. Vassili Grossman en el Ejercito Rojo (1941 - 1945)" Recopilació. Crítica (2006).
Adjunto un video de "L'hora del lector" dedicat a aquesta novel·la:
