Palabras para Julia - Jose Agustín Goytisolo

Al Concert per la Llibertat, celebrat al Camp Nou el passat 29 de juny, Paco Ibañez va cantar “Palabras para Julia” el magnífic poema de Jose Agustin Goytisolo que feia molts anys que no sentia.

L’he recuperat per poder llegir-lo i gaudir-lo sencer, mesurant i valorant el seu sentit més poètic.

Tú no puedes volver atrás

porque la vida ya te empuja
como un aullido interminable.

Hija mía es mejor vivir
con la alegría de los hombres
que llorar ante el muro ciego.

Te sentirás acorralada
te sentirás perdida o sola
tal vez querrás no haber nacido.

Yo sé muy bien que te dirán
que la vida no tiene objeto
que es un asunto desgraciado.

Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.

La vida es bella, ya verás
como a pesar de los pesares
tendrás amigos, tendrás amor.

Un hombre solo, una mujer
así tomados, de uno en uno
son como polvo, no son nada.

Pero yo cuando te hablo a ti
cuando te escribo estas palabras
pienso también en otra gente.

Tu destino está en los demás
tu futuro es tu propia vida
tu dignidad es la de todos.

Otros esperan que resistas
que les ayude tu alegría
tu canción entre sus canciones.

Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.

Nunca te entregues ni te apartes
junto al camino, nunca digas
no puedo más y aquí me quedo.

La vida es bella, tú verás
como a pesar de los pesares
tendrás amor, tendrás amigos.

Por lo demás no hay elección
y este mundo tal como es
será todo tu patrimonio.

Perdóname no sé decirte
nada más pero tú comprende
que yo aún estoy en el camino.

Y siempre siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.

I perquè no gaudir de la versió cantada pel mateix Paco Ibañez?

Luna lunera - Rosa Regàs

Rosa Regàs ens escriu, l’any 1995!, una novel•la, una més, sobre la postguerra civil espanyola.

El tema és molt simple, l’educació estricta, per no dir fèrria, que imposa un avi de dretes als seus quatre nets, nascuts d’un fill esquerranós i lliurepensador, desheretat i exiliat.

Rosa Regàs escriu bé, domina el llenguatge i expressa clarament, en qualsevol situació, el que vol dir, la llàstima és que el tema no dona per escriure un relat de 331 pagines, els fets repressius, per no dir sàdics, de l’avi es repeteixen una vegada i un altra, dibuixant una atmosfera depriment i tètrica, únicament apaivagada per la mirada de la neta, ja crescuda, que relata els fets.

Sembla ser que aquesta novel•la esta inspirada amb la seva infantesa, com ho confirma el seu germà, Oriol Regàs, a la seva obra “Els anys divins”, a on ens mostra el seu avi com un calc del que ens presenta l’autora.

Bé, potser aquesta novel•la li ha servit a la Sra. Regàs per passar comptes amb un passat dolorós, però per als soferts lectors s’hauria pogut estalviar 150 pagines...

Temes principals:

- L’ambient opressiu de la postguerra.

- La repressió.

- La influencia religiosa.

- La intransigència dels vencedors.

- L’educació repressiva.

Valoració:   @  @

Adient per recordar uns anys difícils sortosament superats, o no?

Contraindicada pels que estan tips d’aquests anys foscos.

Editorial Arete:  331 pag.

El cuiner esta indignat, però nosaltres encara més! (I)

El cuiner Sergi Arola esta indignat perquè li han tancat el restaurant de Madrid, amb dos estrelles Michelin, per manca d’un pagament a Hisenda i la Seguretat Social de ¡ 260.000 € !

Però en quin món viu aquest senyor? No sap que el dia 20 de cada trimestre tots els empresaris d’aquest país paguem els nostres impostos? Es creu per sobre de la resta dels mortals perquè és un bon cuiner?

Com a deixat créixer el deute fins aquesta xifra estratosfèrica? Cobrava una bona factura als seus comensals però escatimava pagar la Seguretat Social dels seus empleats. El menys que podia fer es callar.

Si tenia problemes econòmics no hauria de obrir tants restaurants a l’estranger i pagar els seus impostos com fan la majoria dels comerciants i petits empresaris que aixequen cada dia la persiana i tracten de tirar endavant malgrat les dificultats.

    Carta publicada a "La Vanguardia" el 29/06/13

La llarga vida de les paraules - Homenatge al poeta Carles Salvador

Odio, amistad, noviazgo, amor, matrimonio - Alice Munro

Alice Munro és una escriptora canadenca, molt valorada al seu país, que cada dia guanya adeptes arreu.

Esta especialitzada en el relat curt, en petites histories plenes de vida quotidiana interpretades, generalment, per personatges femenins que ens expliquen coses, que tenen sentiments, conflictes, alegries, desenganys i tristeses.

Munro ens descriu tot un univers farcit de tendresa, renuncies i retrobaments. Són 9 histories que, en principi, podrien no despertar el nostre interès, però que, a poc a poc, t’arriben al cor i no les pots deixar de banda així com així.

Aquesta novel·la, bé, més ben dit, aquests contes, no es poden jutjar, t’agraden o no t’agraden. A mi personalment m’han atrapat i tinc ganes de llegir la seva darrera obra “Estimada vida”, parcialment autobiogràfica, editada per Sant Jordi, de la qual un crític recomanava llegir-lo amb petites dosis per assaborir els contes millor, consell aplicable a totes les obres d’aquesta autora.

Temes principals:  Res més senzill:

-  Odi
-  Amistat
-  Festeig
-  Amor
-  Matrimoni

Valoració:   @ @ @ @

Recomanable per a totes les ànimes sensibles, especialment, les femenines.

Contraindicada pels misògins, masclistes i demes fauna del mateix pal.

De copas al Cogreso de Diputados

Darrerament els nostres diputats ens sorprenen cada dia més, tot i tenir uns bons sous, generoses dietes, subvencions per desplaçaments (encara que visquin al mateix Madrid), tauletes i telèfons mòbils gratuïts, etc. etc., no en tenen prou.

Ara resulta que a la cafeteria del Congres tenen els esmorzars, els dinars i fins i tot, les copes! subvencionats, pobres, van tant justos de cales que tenen el restaurant subvencionat, com si fos un menjador social!

I la quantitat de la subvenció no és baladí: 1.050.000 € !!!!

Alguns diran que no hi ha per tant, total es una minúcia de no res, però obliden que els petits gestos són importants, que amb els detalls queden més retratades les persones i les institucions que amb les grans declaracions o programes. Desprès diran que la gent es desafecta amb la política, que s’ha de fer alguna cosa, però es poden reformar ells mateixos?

Ultimes noticies:

Avui, dia 4 de juny, els pares de la pàtria han decidit retirar la subvenció a les begudes alcohòliques, però no les dels cafès i els dinars (un cafè: 0,85 cèntims).

Sembla que la pressió popular pot aconseguir alguna cosa, però aixó hauria de sortir d'ells mateixos i no fer-ho pel que diu la gent. Que em fet nosaltres per merèixer aquests personatges?

Los Buddenbrook - Thomas Mann

Thomas Mann escriu, als 26 anys, aquesta novel•la, saga de quatre generacions,que ens descriu la decadència d’una família de comerciants alemanys.

La novel•la al començament té un to lleugerament fulletonesc, però, a poc a poc va prenent volada i densitat, de manera que finalment surten a la llum els temes predilectes d’aquest autor, el conflicte entre la sensibilitat de l’artista i el sentit pràctic, entre la bellesa i la crida de la mort com a solució ultima dels conflictes interns.

Aquests són temes centrals que posteriorment l’escriptor desenvoluparà magistralment a ”La mort a Venècia” i, especialment, a “La muntanya màgica”, novel•la que tinc pendent però que, per dir-ho ras i curt, em fa una mica de respecte.

Thomas Mann és sens dubte un autor molt potent, dens i esplèndid que amb aquesta obra, que ell anomenava “de joventut”, va demostrar el seu potencial, la seva solidesa i capacitat descriptiva, de manera que, quan ens presenta un nou personatge, ets capaç de veure’l o imaginar-te’l fàcilment.

Temes principals

• La decadència d’una família.

• El conflicte entre la sensibilitat i la practica.

• La força de les convencions i els prejudicis.

Valoració:   X X X X  +

Recomanat als amants de les novel•les riu, denses i detallades.

Contraindicada si cerquen una novel•la lleugera i concisa.

Editorial EDHASA : 884 pag.