Alice Munro és una escriptora canadenca, molt valorada al seu país, que cada dia guanya adeptes arreu.
Esta especialitzada en el relat curt, en petites histories plenes de vida quotidiana interpretades, generalment, per personatges femenins que ens expliquen coses, que tenen sentiments, conflictes, alegries, desenganys i tristeses.
Munro ens descriu tot un univers farcit de tendresa, renuncies i retrobaments. Són 9 histories que, en principi, podrien no despertar el nostre interès, però que, a poc a poc, t’arriben al cor i no les pots deixar de banda així com així.
Aquesta novel·la, bé, més ben dit, aquests contes, no es poden jutjar, t’agraden o no t’agraden. A mi personalment m’han atrapat i tinc ganes de llegir la seva darrera obra “Estimada vida”, parcialment autobiogràfica, editada per Sant Jordi, de la qual un crític recomanava llegir-lo amb petites dosis per assaborir els contes millor, consell aplicable a totes les obres d’aquesta autora.
Temes principals: Res més senzill:
- Odi
- Amistat
- Festeig
- Amor
- Matrimoni
Valoració: @ @ @ @
Recomanable per a totes les ànimes sensibles, especialment, les femenines.
Contraindicada pels misògins, masclistes i demes fauna del mateix pal.
Un bon amic, gran aficionat a la música, em comenta l’emoció que va sentir , i sent cada vegada, al escoltar l’"Adagio per cordes" de Samuel Barber. (1910 -1981)
