Ravel - Jean Echenoz

Jean Echenoz és un autor francès que escriu relats, generalment breus, que amb freqüència estan inspirats amb personatges reals.

Aquesta novel·la que comentem recrea els darrers 10 anys de la vida del cèlebre music Maurice Ravel, però no és una biografia ni una novel·la històrica, és una autentica novel·la inspirada en una vida real.

L’escriptura de Echenoz és clara, concisa, un poc distant, com si fos un observador llunya força discret.

Però aquesta llunyania no li resta calidesa i efectivitat.

En poc més d’un centenar de pagines, l’autor ens submergeix en la personalitat del music, plena de manies, intransigències i dubtes creatius.

Són anys en els quals la seva fama ha esdevingut universal i aclaparadora, anys en que l’èxit del “Bolero” eclipsa la resta de la seva obra, per sorpresa del mestre que no entén aquest esclat d’una partitura que ell considera més aviat mecànica.

Jean Echenoz ha publicat 10 obres amb l’editorial Anagrama, amb títols com “Correr”, sobre el corredor Emil Zatopek i, recentment “14” ambientada a la Primera Guerra Mundial.

Echenoz és un autor a seguir, amb una prosa excel·lent i meravellosa en la seva simplicitat.

Valoració:  @  @  @  @

Recomanable per a tothom (molt).

Sense contraindicacions: La contraindicació és no llegir-la.

Editorial Anagrama: 128 pag. 

La colmena - Camilo Jose Cela

Novel·la coral ambientada a la postguerra espanyola en la que queda exposada, de manera crua i sense concessions, la misèria moral i econòmica de l’època.

Novel·la fragmentaria amb multitud de personatges, quasi tots perdedors, que saltironeja d’un a l’altre, sense solució de continuïtat, reflectint unes vivències minúscules, moltes vegades sòrdides i francament depriments.

La primera part és enlluernadora, desprès penses si tota l’obra serà similar i, quan constates que si, l’ànim et decau lleugerament.

En els darrers capítols però les histories prenen una certa continuïtat i l’obra arranca el vol altra vegada.

Destaca la humanitat de l’autor envers les prostitutes i algun dels seus clients.

Considerant l’època en la que va ser escrita (1945 – 1950) la novel·la devia causar impacte per la seva franquesa i temàtica.

Camilo Jose Cela demostra, desprès de “La familia de Pascual Duarte”, el seu domini de la llengua castellana amb tot un reguitzell de frases fetes i modismes que la meva generació encara ha conegut però que probablement desconeixen els nostres fills. 

Tot i que l’autor era un provocador amb tendències al histrionisme que el feia antipàtic, cal reconèixer la seva capacitat creativa a la recerca sempre d’uns camins expressius originals, recerca que el va portar fins aconseguir el Premi Nobel de Literatura l’any 1989.

Puntuació:  @  @  @  @

De lectura imprescindible si voleu conèixer un dels mestres de la literatura castellana.

Contraindicat si teniu avorrides les novel·les antropològiques  ambientades a la postguerra civil espanyola.

Editorial Planeta: 330 pag.

Exposició "Carles Salvador i el seu temps"

Lloc: Centre Cultural La Nau (València)

Dates: 17 de setembre - 29 de novembre

Com a cloenda de l’Any Carles Salvador al País Valencià,  la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) a organitzat l’exposició  “Carles Salvador i el seu temps” que repassa abastament la figura i l’obra del mestre, gramàtic, periodista i escriptor valencià.

La mostra, situada al Centre Cultural La Nau, compta amb el patrocini, a més de l’AVL, de la Universitat de València i la col·laboració de, entre altres, la Fundació Carles Salvador.

L’exposició, inaugurada el 17 de setembre, es pot visitar fins el 29 de novembre. La inauguració va ser presidida pel President de la Generalitat Valenciana, Sr. Ximó Puig, que va fer pales el seu coneixement de la figura i obra de Carles Salvador. Cal destacar que era la primera vegada que un President de la Generalitat inaugurava un acte d’aquestes característiques. 

Adjuntem l'enllaç dels vídeos de l'exposició explicats pel comissari de la mostra, el Sr. Lluís Meseguer:

http://www.avl.gva.es/videosSalvadorRecorregut

I els links de les fotografies i l'acte  inaugural:

http://www.avl.gva.es/va/fotosSalvador

http://www.avl.gva.es/va/videosSalvadorInauguracio

Silencio en octubre - Jens Christian Grondahl

Ens trobem davant d’una novel·la potent que ens capbussa en els records del protagonista enfrontat amb la separació de la seva dona.

De cop ella marxa sense donar explicacions i les preguntes i els perques s’acumulen en la ment del seu espòs.

Christian Grondahl a escrit un text des de la memòria, rememorant el passat, i reiterant passatges sencers en un intent d’explicar lo inexplicable, des de el dolor, des de la incomprensió.

 A la fi tot gira a l’entorn de la pregunta: Sóc feliç? L’eterna pregunta que tots ens hem fet alguna vegada i que, potser, no té una resposta clara.

El que és evident és que la partida (fugida) de la muller, deixa al protagonista davant del silenci, davant de la soledat, sotmès a la recerca d’una resposta que probablement no podrà trobar mai.

En certa manera aquest autor em recorda, salvant les distàncies, l’escriptura de Marcel Proust, detallista, circular, minuciosa, i el·líptica,.

En qualsevol cas és un descobriment, potent i lluminós...

Valoració:  @  @  @  @  @

Recomanable per a lectors/es amb vocació psicològica, sense urgències lectores.

Contraindicada si ens espanten els paràgraf reiteratius i misògins.

Editorial Salamandra : 316 pag.

Purga - Sofi Oksanen

Potent i dur relat de l’encontre, gens casual, entre una dona gran, que ha viscut a l’era soviètica, i una jove que escapa de la màfia rusa.

L’encontre oscil·la entre la desconfiança, el rebuig i la comprensió.

La novel·la de l’escriptora Sofi Oksanen esta ambientada a l’Estònia postsoviètica, una Estònia que viu els canvis que imposa occident i que ha de renegar del seu passat influenciat pel comunisme.

L’obra esta dividida en capítols molt curts, alguns de solsamènt una pagina, i escrita de manera directa i planera, de forma que, saltant d’una protagonista a un altra, ens mostra les contradiccions i condicionants de dues realitats molt dures que entren en contacte i modificaran, per sempre, la vida de les protagonistes.

Valoració:   @  @  @  @  +

Molt recomanable per conèixer una nova literatura nòrdica i una altra realitat vital. No us la perdeu.

                                                                                Contraindicada si aspireu a un relat amable i complaent.

Editorial La Magrana: 365 pagines

La cruz y el lirio dorado - Fernando Fernán-Gómez

L’actor Fernando Fernán-Gómez ha escrit una novel·la històrica recreant un complot per assassinar els Medici, ducs de Florència, especialment a Lorenzo El Magnífic.

Es tracta d’un fet històric que Maquiavel ja va tractar a “Cròniques Venecianes”, així com d’altres autors i poetes s’han fixat en esdeveniment.

Que ens aporta l’obra de Ferrán-Gómez?, realment poca cosa i, teòricament, el punt de vista del botxí, el monjo manipula-ble i influencia-ble que segueix les directrius, poc cristianes, dels seus superiors.

Es tracta dons d’un tema poc original, en podem dir “un refregit” escrit amb certa habilitat, però que no deixa de ser, en la meva humil opinió, un relat relativament mediocre.

L’única virtut de la novel·la és que es tracta d’un relat breu que ens informa d’un fet històric del qual no en tenia constància.

Un fet que si hagués reeixit podria haver canviat la historia de Florència i del Renaixement.

Valoració:   @  @                                                               

Recomanable: Pels amants de la historia no massa exigents literàriament.

Contraindicada: Si desconfieu de les interpretacions gratuïtes de dubtosa credibilitat.

Editorial Planeta Agostini: 207 pagines.

                                                                 

Cartes a un jove poeta - Rainer Maria Rilke

R. M. Rilke escriu 10 cartes a un jove poeta que li demana consell per ser un bon escriptor.

La resposta de Rilke és nítida, a de mirar el seu interior i restar en silenci i soledat per poder captar les veus de la seva inspiració sense impediments.

Com sempre la prosa de Rilke és densa, plena de matisos complexos i, potser, reiteratius, de manera que pots arribar a perdre el sentit del que vol explicar.

Però és Rilke i davant del mestre poca cosa podem dir els mortals normals.

 

Valoració:  @  @  @

  

Recomanat pels amats de la poesia.

Contraindicat si no voleu caure en un laberint de sentiments poètics.