Darrera novel•la inacabada
d’Irène Nemirovsky, escriptora ucraïnesa, jueva, políglota i cosmopolita, exiliada a França fugint de la revolució d’octubre, de pare banquer i acostumada a l’ambient de l’alta burgesia.
Novel•la ambientada i escrita durant la Segona Guerra Mundial, en perpètua fugida de la recerca dels gendarmes, que relata l’ocupació de França per les tropes alemanyes i les seves conseqüències en les persones.
Relat coral que havia de tenir cinc parts i es va quedar en dues: la primera part ens descriu la fugida dels refugiats de Paris davant l’entrada de les tropes enemigues mostrant-nos un fet històric poc conegut, i la segona part, més intimista, descriu l’estada de les tropes d’ocupació en un poble francès i les relacions entre vencedors i vençuts, no sempre desagradables.
Némirovsky és una fina observadora i recrea els diferents i diversos personatges de la trama amb mestria i detall precís.
Les dues parts es poden llegir amb independència, tot i que alguns dels personatges són comuns, però l’obra s’acaba aquí i no sabem quin destí els hauria volgut dibuixar l’escriptora si hagués sobreviscut a l’Holocaust.
El llibre però inclou dos annexes, un amb notes de l’escriptora sobre la continuació possible de la novel•la, comentaris sobre el material necessari per documentar-se, dubtes de com plantejar el text, etc. Amb la lectura d’aquestes notes em ve al cap la idea de que l’escriptor és com un petit déu que té a les seves mans la vida i vicissituds dels protagonistes dels seus relats, poden fer i desfer a les seves vides!
El segon annexa inclou la correspondència relativa a la detenció i desaparició de l’escriptora, detinguda per la Gendarmeria i traslladada a un camp de concentració, entre el seu marit, posteriorment empresonat també, i els seus editors i amics, que posa de relleu la impotència davant de l’inevitable i definitiu trasllat a Auschwitz.
Temes principals
• La fugida del Paris ocupat amb mostra del que es pot arribar a fer per salvar-se.
• La convivència amb l’enemic.
• Notes personals.
• La correspondència del seu marit per salvar-la.
Valoració: X X X X
Recomanable per conèixer una part de la història del país veí i l’obra cabdal d’una gran i sensible escriptora.
Sense contraindicacions remarcables.
La pregunta: Seria tan valorada l’obra de
Némirovsky sinó hagués tingut un final tan tràgic?
L’autora
Irène Némirovsky (Kiev 1903 - Auschwitz 1942) arriba a França el 1919 i comença a publicar i esdevenir cèlebre el 1929 arran de la publicació de la seva segona novel•la “David Golder”.
El 1929 comença a patir les lleis de discriminació racial, cada cop més dures i excloents, fins raure i morir a la càmera de gas d’Aushwitz.
El manuscrit de “Suite francesa” és amagat per les seves filles Êlisabeth i Denise Epstein fins l’any 2004 en que Denise decideix superar el dolor que suposa llegir-lo i publica la que serà la millor obra d’una mare quasi desconeguda.
Obra publicada entre nosaltres
• 2006 - El baile. Ediciones Salamandra.
• 2006 - David Golder. RBA LIBROS.
• 1988 - Fogatas. El Aleph Editores.
• 1987 - Las moscas del otoño o La mujer de otrora. El Aleph Editores.
• 1997 - Los perros y los lobos. Noguer Ediciones.
• 2007 - Suite francesa. RBA Libros i La Magrana.
• 1991 - La vida de Chejov. Noguer Ediciones.
• 2007 - El ardor de la sangre. Ediciones Salamandra.
• 2009 - El maestro de almas. Ediciones Salamandra.
• 2009 - Un niño prodigio. Alfaguara..
• 2010 - El caso Kurílov. Ediciones Salamandra.
• 2010 - Nieve en Otoño. Ediciones Salamandra.
Darrerament els nostres diputats ens sorprenen cada dia més, tot i tenir uns bons sous, generoses dietes, subvencions per desplaçaments (encara que visquin al mateix Madrid), tauletes i telèfons mòbils gratuïts, etc. etc., no en tenen prou.
Alguns diran que no hi ha per tant, total es una minúcia de no res, però obliden que els petits gestos són importants, que amb els detalls queden més retratades les persones i les institucions que amb les grans declaracions o programes. Desprès diran que la gent es desafecta amb la política, que s’ha de fer alguna cosa, però es poden reformar ells mateixos? 
