El amante de Lady Chatterley - D.H.Lawrence

Llegeixo aquesta novel·la mítica que va estar prohibida fins els anys 60 als Estats Units i Gran Bretanya.

La novel·la ens presenta la relació entre Lady Chatterley, casada amb un aristòcrata paraplègic, amb el guardabosc, empleat del seu marit.

La relació, força explicita i directa, és carnal i molt física, tot i que algunes lectores del Club de Lectura i volien veure un fons de tendresa.

Però aquesta novel·la és més que això. D.H.Lawrence discurseja reiteradament contra la industrialització salvatge als inicis del segle passat. Ataca la deshumanització del treball industrial quasi esclau i pontifica sobre la llibertat de la vida natural i salvatge.

L’obra ens descriu les elits aristocràtiques de l’època com un grapat de cretins i cínics personatges que viuen a costa del treball de les classes humils.

Tot i ser un llibre de lectura imprescindible crec que alguns paràgrafs són reiteratius i certs diàlegs entre els protagonistes ens resulten  incomprensibles o de difícil digestió.

Memorable la descripció del recorregut del marit de Lady Chatterley, en cadira de rodes, portat costa amunt en un camí molt pendent, pel guardabosc.

 

Valoració:  @  @  @  @

Recomanable en tots els sentits tot i les seves reiteracions.

Contraindicat si no ens agrada dir les coses pel seu nom.

Alianza Editorial: 462 pag.

Per saber-ne més: 

https://es.wikipedia.org/wiki/D._H._Lawrence 

Soy Charlotte Simmons - Tom Wolfe

A la llibreria Navarro, situada a la plaça dels Països Catalans, trobo per 3,0 €, una de les darreres obres de Tom Wolfe, aquesta llibreria té ofertes de llibres descatalogats que  tenen una darrera oportunitat abans de ser destruïts i triturats per fer pasta de paper, aprofito l’ocasió i m’enduc a casa un volum de dimensions considerables.

Tom Wolfe ens descriu, en aquesta novel·la, el món de les universitats nord-americanes i l’entorn dels estudiants esportistes d’elit, mimats i admirats com deus, encara que el seu rendiment acadèmic sigui pràcticament nul.

La prosa de Wolfe és avassalladora, detallista i lleugerament excessiva.

La novel·la, d’unes 900 pagines, potser es podria reduir fins a 300 o 500 pagines a tot estirar.

Algun dels personatges són, potser, excessius, arquetípics i tallats d’una peça, però en conjunt el relat és agradable.

El món universitari que ens presenta l’autor no és gaire engrescador i estimulant acadèmicament parlant. Costa de creure que les universitats d’elit nord-americanes funcionin d’aquesta manera i que el nivell dels estudiants sigui tant baix.

Tom Wolfe és un escriptor al que li agrada tensar la corda i que extrema els arguments dels seus textos. Això ja es va fer pales a “La foguera de les vanitats” i a “Tot un home”, posant èmfasi en els vicis i arquetips de la societat nord-americana.

Però, de tota manera aquesta novel·la, que podríem classificar com novel·la de campus (res a veure amb una altra novel·la d’aquest grup ”Stoner”, de John Williams, magnífic relat de la vida d’un professor universitari), així com les novel·les anomenades anteriorment, són relats ben construïts, de fàcil i agradosa lectura que recomanem si estem disposats a enfrontar-nos a un text tant extens.

Valoració:  @  @ @  @

Recomanable pels amants de les novel·les riu.

Contraindicada si teniu poc temps i us agraden les novel·les breus.

Ediciones B: 897 pag.                                                

                                                 

Llegit al vent

... y en el recuerdo
el júbilo es igual a la tristeza.
Para nosotros el dolor es tierno.

                                              Jaime Gil de Biedma

Correr - Jean Echenoz

Segueixo llegint Jean Echenoz, autor de relats breus però intensos, de fàcil lectura, amb molta freqüència inspirats en personatges reals,

En aquest cas l’escriptor novel·la o es recrea en la vida i fets atlètics de Emil Zatopek, corredor de mitja i llarga distància txec que va assolir, als anys 40 i 50, tots els records imaginables.

Echenoz valora i posa en relleu l’actitud del corredor davant les curses, els seus competidors i les autoritats, en aquest cas comunistes o soviètiques, del moment.

Zatopek actua com un esser lliure, que potser es doblega però mai renuncia a les seves conviccions, sense triomfalismes i sense donar-li importància.

Com ja s’ha comentat a l’entrada anterior Echenoz escriu planer, com si fos un observador un xic distant, que capta el sentit últim de les actituds i dels fets quotidians d’un corredor mític i inoblidable.

Valoració:  @  @  @  @

Recomanable per a tothom.

Sense contraindicacions aparents i versemblants.

Editorial Anagrama: 140 pag.

Ravel - Jean Echenoz

Jean Echenoz és un autor francès que escriu relats, generalment breus, que amb freqüència estan inspirats amb personatges reals.

Aquesta novel·la que comentem recrea els darrers 10 anys de la vida del cèlebre music Maurice Ravel, però no és una biografia ni una novel·la històrica, és una autentica novel·la inspirada en una vida real.

L’escriptura de Echenoz és clara, concisa, un poc distant, com si fos un observador llunya força discret.

Però aquesta llunyania no li resta calidesa i efectivitat.

En poc més d’un centenar de pagines, l’autor ens submergeix en la personalitat del music, plena de manies, intransigències i dubtes creatius.

Són anys en els quals la seva fama ha esdevingut universal i aclaparadora, anys en que l’èxit del “Bolero” eclipsa la resta de la seva obra, per sorpresa del mestre que no entén aquest esclat d’una partitura que ell considera més aviat mecànica.

Jean Echenoz ha publicat 10 obres amb l’editorial Anagrama, amb títols com “Correr”, sobre el corredor Emil Zatopek i, recentment “14” ambientada a la Primera Guerra Mundial.

Echenoz és un autor a seguir, amb una prosa excel·lent i meravellosa en la seva simplicitat.

Valoració:  @  @  @  @

Recomanable per a tothom (molt).

Sense contraindicacions: La contraindicació és no llegir-la.

Editorial Anagrama: 128 pag. 

La colmena - Camilo Jose Cela

Novel·la coral ambientada a la postguerra espanyola en la que queda exposada, de manera crua i sense concessions, la misèria moral i econòmica de l’època.

Novel·la fragmentaria amb multitud de personatges, quasi tots perdedors, que saltironeja d’un a l’altre, sense solució de continuïtat, reflectint unes vivències minúscules, moltes vegades sòrdides i francament depriments.

La primera part és enlluernadora, desprès penses si tota l’obra serà similar i, quan constates que si, l’ànim et decau lleugerament.

En els darrers capítols però les histories prenen una certa continuïtat i l’obra arranca el vol altra vegada.

Destaca la humanitat de l’autor envers les prostitutes i algun dels seus clients.

Considerant l’època en la que va ser escrita (1945 – 1950) la novel·la devia causar impacte per la seva franquesa i temàtica.

Camilo Jose Cela demostra, desprès de “La familia de Pascual Duarte”, el seu domini de la llengua castellana amb tot un reguitzell de frases fetes i modismes que la meva generació encara ha conegut però que probablement desconeixen els nostres fills. 

Tot i que l’autor era un provocador amb tendències al histrionisme que el feia antipàtic, cal reconèixer la seva capacitat creativa a la recerca sempre d’uns camins expressius originals, recerca que el va portar fins aconseguir el Premi Nobel de Literatura l’any 1989.

Puntuació:  @  @  @  @

De lectura imprescindible si voleu conèixer un dels mestres de la literatura castellana.

Contraindicat si teniu avorrides les novel·les antropològiques  ambientades a la postguerra civil espanyola.

Editorial Planeta: 330 pag.