L’amic Josep López m’ha enviat aquests poemes de la Marilyn Monroe que ell personalment ha traduït del castellà.
Els poemes traspuen la soledat i la tristesa de la cèlebre actriu, mite eròtic de tots els temps, que acaba suïcidant-se l'any 1962 als 36 anys.
¡¡¡¡¡ sola !!!!!
Estic sola.
Sols cal témer la por.
En qui crec? Què és la veritat?
Crec en mi, fins i tot, en els meus sentiments més
tendres i subtils.
Que mai es vessi la meva essència més preuada
És la força vital!
No vesseu mai la vostra preuada essència.
He volgut descobrir tots els meus sentiments.
Sense importar-me
què pogués passar.
Però.
Els meus sentiments mai aconseguiren expressar-se
amb paraules. ------------------------------------------------------------------
! Com m’agradaria restar morta
i del tot inexistent.
Ja lluny d’aquí.
Albirat des d’aquell pont
tot és formós,i l’aire és tan pur
Sempre sembla encalmat
tot i que els cotxes
circulin com a bojos. Per tant,
caldrà que sigui un altre pont,
no recordo cap pont lleig.
Contrasten aquests poemes amb el relat “Una adorable criatura” que Truman Capote fa de l’actriu a “Música para camaleones”, excel·lent llibre de relats breus, on l'autor s'expressa amb la seva prosa senzilla i clara com un rierol de muntanya, segons paraules del mateix escriptor.
Capote ens mostra una Marilyn fresca, dubitativa, addicta ala tranquil•litzants, imprevisible i encantadora, què, a més, somiava en interpretar el paper d’Ofelia en els grans teatres. Qui havia de dir que tot aquest glamour acabes tant tràgicament!
Marilyn Monroe amb Truman Capote a Nova York
(1955)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada