La frase:

" Si no existís la novetat continua que és escriure, em moriria simbòlicament tots els dies" - Clarice Lispector

dimecres, 17 de novembre del 2010

Poemes - Marilyn Monroe

L’amic Josep López m’ha enviat aquests poemes de la Marilyn Monroe que ell personalment ha traduït del castellà.

Els poemes traspuen la soledat i la tristesa de la cèlebre actriu, mite eròtic de tots els temps, que acaba suïcidant-se l'any 1962 als 36 anys.

¡¡¡¡¡ SOLA !!!!!

¡¡¡¡¡ sola !!!!!
Estic sola.                                                                                            
Tan se val el que passi, sempre estic sola.
Sols cal témer la por.
En qui crec? Què és la veritat?
Crec en mi, fins i tot, en els meus sentiments més
                                                     tendres i subtils.
Perquè, a la fi tot és subtil.
Que mai es vessi la meva essència més preuada
És la força vital!
No vesseu mai la vostra preuada essència.
He volgut descobrir tots els meus sentiments.
Sense importar-me
què pogués passar.
Però.
Els meus sentiments mai aconseguiren expressar-se
                                                             amb paraules.
------------------------------------------------------------------

COM M’AGRADARIA RESTAR MORTA

! Com m’agradaria restar morta                                                              
i del tot inexistent.
Ja lluny d’aquí.
Però com partir? Sempre hi ha ponts.
El pont de Brooklyn, aquest, però, me l’estimo.                          
Albirat des d’aquell pont
tot és formós,
i l’aire és tan pur
quan hom el travessa.
Sempre sembla encalmat
tot i que els cotxes
circulin com a bojos. Per tant,
caldrà que sigui un altre pont,
tots els ponts tenen quelcom,
no recordo cap pont lleig.

Contrasten aquests poemes amb el relat “Una adorable criatura” que Truman Capote fa de l’actriu a “Música para camaleones”, excel·lent llibre de relats breus, on l'autor s'expressa amb la seva prosa senzilla i clara com un rierol de muntanya, segons paraules del mateix escriptor.
Capote ens mostra una Marilyn fresca, dubitativa, addicta ala tranquil•litzants, imprevisible i encantadora, què, a més, somiava en interpretar el paper d’Ofelia en els grans teatres. Qui havia de dir que tot aquest glamour acabes tant tràgicament!














Marilyn Monroe amb Truman Capote a Nova York
(1955)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada