
Avui el seu domini del nostre idioma fa palès la seva intel•ligència i el seu tarannà obert.
Durant anys hem col•laborat en diverses obres, deixant-me treballar a gust, seguint el meu criteri i sense imposar-me res.

Ara, casualment, he descobert la seva faceta pictòrica. La pintura d’en Resano és potent, de traç gruixut i cromatisme accentuat, d’una plasticitat primigènia que, aquesta petita mostra, no expressa en tot el seu potencial.
La reinterpretació que fa de la pintura més clàssica i els seus olis de traç mínim però contundent auguren, si l'autor es deixa anar per una temàtica més personal, un pintor de talent que pot arribar molt lluny.
Carles: Soc en Carlos. No estava al tant de tot això. Senzillament: "bocabadat". Agraït. Una abraçada.
ResponEliminaCarlos ja tinc ganes de veure la teva obra mes recent. No m'estranya llegir que dus una bona evolució, ja que el pes especìfic que tens, com a persona, unit a les teves indubtables capacitats plàstiques, llargament aplicades en altres camps abans de llançar-te al dificil mon de l'oli, han de donar, a la força, un gran resultat.
ResponEliminaFelicitats.
Jordi Roig
Jordi: veig que la meva teoria segons la qual el CATALÀ s'imposarà pel camí de la SEDUCCIÓ va endavant. Jo faig el que puc. Aquesta nova pàtria meva (entesa com a tal però també, com deia Federico Luppi a "Martín-H": com lloc dels afectes i en aquest cas SI "TINC A VEURE MOLT AMB ELS CATALANS")és el brou de cultiu on m'estic formant en un procés continu. A través teu, de la Genia, Sant Pol Art em va confiar participar a la primera exposició en aquesta terra, mai estaré prou agraït per això i moltes altres oportunitats que em vas donar. Moletes gracies Jordi, una abraçada
ResponEliminal'escrit anterior es meu: Carlos Resano Vasilhik.
ResponElimina