Centenari
de la primera publicació en valencià a Foc y Flama (1913)
CRAI de la Biblioteca de Lletres - Universitat de Barcelona
Gran Via 585, primera planta
des del 21 d'octubre de 2013
La mostra bibliogràfica commemorativa es reparteix
entre dues vitrines, que corresponen a dues parts cronològicament
diferenciades. La primera reuneix una selecció de les 30 publicacions més
representatives aparegudes en vida de Salvador, mentre que la segona en recull
34 de les aparegudes pòstumament, des de 1957 fins avui en dia. La mostra
comparteix espai amb la dedicada a l'editor i poeta Josep Janés amb motiu del
centenari del seu naixement.
Entre les aparegudes en vida de Salvador, destaquen
onze llibres de poesies, des de Plàstic (1923) a l'Antologia que
li dediquen els seus amics el 1955. Cal remarcar les acuradíssimes edicions
publicades per la Societat Castellonenca de Cultura als obradors d'Armengot,
que a més representen el cim de la seua producció poètica: Vermell en to major (1929),
Rosa dels Vents (1930) i El bes als llavis (1934), a les quals
caldria unir la de la prosa Elogi del Xiprer (1929).
Meritòria és l'edició
clandestina, en plena repressió de la postguerra, de l'
Elegia (1944), de
la qual podem mostrar la dedicada per Salvador a l'arquitecte i polític Puig i
Cadafalch. També remarquem el poemari
El fang i l'esperit, premiat i
publicat el 1952 però redactat catorze anys abans, el 1938, en plena guerra.
Quatre llibrets més, ja de postguerra i il·lustrats amb dibuixos de la pintora
Teresa Pascual (com
Les festes de Benassal o
Parleu Bé), entre
ells l'entranyable
Cant i encant de Benassal (1945), representen el seu
retorn a la poesia tradicional, a l'omnipresent Teodor Llorente.
Entre l'obra narrativa, un
centenari exemplar de 1913 de l'efímer setmanari Foc y Flama, el primer
en recollir la seua producció literària (breus contalles). A més, una de les
quatre novel·letes i unes versions homèriques del setmanari El Cuento del
Dumenche (1920), i les dues narracions més rellevants, les aparegudes a la
revista Nostra Novel·la entre 1930 i 1931, Barbaflorida, professor
i El maniquí d'argila, il·lustrats respectivament per Espert i el
reconegut Josep Renau.
En teatre recollim les dues
úniques peces editades de forma independent, Un negoci com un altre (1922) i L’amor camí del cel (1928), mentre la resta es van
publicar en revistes o, la majoria, encara romanen inèdites.
Sis són les peces d'assaig escollides, com la conferència de 1919 en
defensa de l'ús del valencià a l'escola, el manifest de 1921 a favor de la
"Protectora de l'Ensenyança Valenciana", l'esmentat Elogi del
xiprer (1929), o l'Elogi de la vagància (1937). A ells s'uneixen les
polides edicions barcelonines del llibret de propaganda turística de la Font
d'en Segures (1933), de la impremta de Porcar de Sants, o, amb l'aportació de
Josep Maria de Casacuberta, de Les festes de Benassal (1952) de
l'Editorial Barcino.
Finalment,
l'obra gramatical, les eficaces eines que van servir per tal de posar en
pràctica l'adaptació de la normativa del Mestre Fabra amb l'acord signat a
Castelló de la Plana el 1932: el Vocabulari ortogràfic (acabat a
Benassal l'octubre de 1932 i publicat a València el març següent), les dues
edicions de l'Ortografia (1934 i 1937), i la de la Morfologia (1935), aplecs de les lliçons soltes aparegudes al
setmanari
El Camí. Demés del discurs d'ingrés al Centre de Cultura
Valenciana, un llibre símbol: la primera edició de la seua
Gramàtica
valenciana amb exercicis pràctics (1951), amb esmenes autògrafes per tal de
fer-ne la segona edició. Recordem que és l'obra més editada en tota la història
bibliogràfica valenciana, amb 17 edicions fins a febrer de 1995.
Una altra vitrina aplega 34
publicacions aparegudes després de la seua mort, començant per
Parlem bé
(1957), fins avui en dia, amb les reedicions de
Les festes de Benassal o
Barbaflorida, professor, les antologies poètiques de Blasco, Simbor o
López-Pampló, les monografies del mateix Simbor, les publicacions de la
Fundació Carles Salvador, tant les 4 numerades com les 7 no seriades, els dos
videos..
La mostra
es fa amb la coorganització de Manel Coines, del CRAI de Lletres, de Lydia Tena
i la Fundació Carles Salvador, que aporta obres originals que té en dipòsit i
són propietat dels néts, Carles i Imma Salvador Sales. La Fundació, a més,
regala al CRAI la seua producció editorial (quatre llibres numerats i set sense
seriar, dos videos i un DVD). També hi ha donacions de Pep Castellano, Gonçal
López Pampló, Jordi Malé, la Fundació Irla i Saó Edicions, i les aportacions de
la Llibreria Antiquària Farré i Pellicer Tebeos. El cartell i targetó són de la
dissenyadora Paula Pérez de Lanuza, basant-se en la centenària capçalera de Foc
y Flama de 1913 i l'única fotografia conservada de Salvador a Barcelona, el
23 d'agost de 1932, mentre passejava amb Enric Soler Godes i el seu fill
Carlets, quan participava a l'Escola d'Estiu de la Normal.
