TURMENT
I GOIG
Sempre et tinc al pensament
com el cel té les estrelles
i és goig i és turment
vore’t entre les parpelles
que per vore’t tanque els ulls.
Jo als meus braços et voldria
i el teu cos tot besaria
portat només dels antulls,
per cremar-te en esta flama
que em domina, sensual...
La meva còrpora clama,
Senyor, el pecat mortal.
Però et vull i sé que em vols
cast, com jo no sé voler...
Pense en tu, naixen els dols
i el meu dol és mon plaer!
Un poema deliciós.
ResponEliminaGran poeta el teu avi!