Fulles d'herba - Walt Witman

Vaig a un recital poètic per celebrar la nova edició en català del poemari de Walt Whitman “Fulles d’herba”, traduïda per en Jaume C. Pons Alorda i editada per Edicions de 1984.

El traductor ha necessitat quatre anys de feina intensa per completar la seva feina, el resultat ha estat magnífic i àmpliament valorat per la professió. L’obra ja va per la tercera edició.

El recital, organitzat per la Llibreria Calders, esta portat, com a rapsode, pel mateix traductor, que s’ha revelat com un excel·lent orador i mestre de cerimònies.

Desprès d’escoltar un petit tast dels poemes recomano que compreu, que llegiu, que gaudiu, d’aquesta obra que ens parla de l’esser humà en tota la seva complexitat, en tota la seva plenitud. És un poemari que hauríem de tenir com a llibre de capçalera, per llegir-lo i rellegir-lo en els moments més íntims e intensos de la nostra vida.

Tu, lector, bategues vida i orgull i amor ben igual que jo,

Per això teus són aquests cants

   

                      «Tu, lector», Walt Whitman

Edicions de 1984: 576 pag.

Saqueo - Nadine Gordimer

La premi Nobel (1999) Nadine Gordimer escriu aquest recull de contes l’any 2004.

És una escriptora sud-africana, el seu origen condiciona la seva narrativa, en la que el conflicte racial i l’apartheid esta sempre present d’una manera explicita o subterrània.

Els seus temes són certament diferents dels habituals i estan exposats sense concessions, d’una manera directa, però deixant entreveure altres nivells de lectura que fan necessari un lector atent, a la recerca del simbolisme o la referència implícita, com per exemple en el primer conte d’aquest recull, en el que amb quatre pagines hi ha una potent referència a les dictadures argentina o xilena, en el darrer paràgraf quan jo no t’ho esperes.

Vaig descobrir Nadine Gordimer llegint “Un arma en casa”, magnífic relat centrat en les reaccions d’una família benestant quan la policia els comunica que el seu fill esta detingut per assassinat.

Gordimer sap introduir-se al fons de l’anima dels personatges, despullar-los de les seves mascares i mostrar-los tal com són, talment com, potser, seriem nosaltres en un cas similar.

Mai he estat un gran lector de contes, sempre els he trobat massa curts, massa anecdòtics, però Gordimer m’ha fet canviar de parer perquè els seus contes són petites novel·les en miniatura, plenes de contingut, plenes de missatges.

 

Val la pena llegir-los, val la pena llegir-la, és un Premi Nobel ben merescut.

Valoració:  @  @  @  @

Recomanat pels lectors que estimen els contes.

Contraindicat si cerquen únicament contes amables i divertits.

Ediciones B:  245 pag.

Els aldarulls de Can Vies

Sr. Director,

En referència als aldarulls dels darrers dies al voltant  de Can Vies, voldria fer, tot i donar fe del meu rebuig a la violència, una reflexió. Quin futur estem donant als nostres joves?

Actualment hi ha més del 50 % d’atur juvenil. Quan tenen feina és un minijob o un treball temporal per un sou de misèria, i al mateix temps constaten que el 20 % de la població acumula el 80 % de la riquesa i que les grans fortunes i les grans empreses només paguen el 8 % del total dels impostos, la resta va a càrrec de les classes mitjanes i de les més desfavorides (dades d’Oxfam).

A més, veuen que la justícia exculpa o castiga lleugerament els banquers i corruptes que ens han portat al desastre.

Com poden tenir esperança? Com poden creure en un sistema que passa olímpicament dels problemes de la gent senzilla? Que l’única solució que els donem és dir-los que s’han de fer emprenedors, que en llenguatge planer vol dir: Espavilat com puguis.

Per tant, tot i no compartir la seva violència, l’entenc, perquè soc d’una generació que va viure el maig del 68 i constato, amb tristesa, que en queda molt poc d’aquells somnis i que el capitalisme més mal entès s’ha apoderat del nostre futur.

                                                      Carta publicada a La Vanguardia (31/05/2014)

QUADERN DE FRACTURES - Poemes de la Terra

- I -

El inici dels temps

Tota la matèria concentrada,

esperant el moment decisiu,

l’esclat definitiu,

que s’expandirà eternament.

Sabem del inici dels temps,

però no sabem res del que hi havia prèviament...

La nostra ignorància ens empeny

a cercar veritats relatives,

Però, que sabem en realitat?

Cerquem en el passat per afirmar-nos,

amb l’esperança efímera de dominar,

la Natura.

Caminem a les palpentes dissipant,

a poc a poc,

la foscor,

la ignorància,

el desconeixement.

Malgrat tot: Avancem!

                                    Barcelona, 7 de maig de 2014

Passejant per l'Alt Empordà

Tot passejant per l’Alt Empordà, la tramuntana, que bufa de valent, fa oscil·lar els arbres: alzines, oliveres, xiprers..., la plana es mostra ufanosa al peus de l’Albera, el cel net, transparent, permet albirar les muntanyes olotines al fons, emmarcant el paisatge urbanitzat.

 

Per una carretera estreta, però de bon traçat, pugem al Coll de Banyuls, per allà passaren els refugiats vençuts de la Guerra Civil. A l’altre costat de la collada veiem el mar i el poblet de Banyuls-sur- Mer, el paisatge, en suau pendent, és grandiós i harmònic.

A la meva imaginació li sembla veure una nau amb vela llatina que navega cap a ponent, serà Ulisses que cerca el port d’Empúries per arrecerar-se de la tramuntana?

De tornada al Principat passem pel monestir benedictí de Sant  Quirze de Colera, del que tenim constància des de l’any 975 i fou abandonat l'any 1592 .

Pedres mil·lenàries que fan pensar en la caducitat del nostre esdevenir...

A Gironella, a la Plaça de l’Església trobem, esculpit en pedra, un petit poema de Mn. Cinto Verdaguer:

Vegi a plaer aquella immensa plana

que no poden els homes escombrar,

se’n cuida cada hivern la tramuntana

asserrerant la sorra vers la mar.

El sol segueix el seu camí inexorable, la tramuntana no afluixa, alliberat i melancòlic, torno a ciutat.

Jo confesso - Jaume Cabré

Jaume Cabré ha assolit el cim de la seva producció literària amb aquesta autèntica obra mestra.

Es tracta d’una novel·la complexa, amb molts nivells de lectura total, que repassa la vida d’Adrià Ardevol, un nen prodigui superdotat que, a les acaballes de la seva vida, la rememora de dalt a baix.

La historia es remunta a l’edat mitjana, part de l’acció transcorre als monestirs de Sant Pere de Burgal i Santa Maria de Gerri, (que existeixen), passa per Cremona (Itàlia), a on el luthier Storioni fabrica el violí anomenat Vial (que existeix) i que serà el fil conductor d'un  relat que continua per Paris, Turingia, Auschwitz, etc. i serveix a l'autor per fer una reflexió sobre el mal a través de la Història.

                                                                                    

                                                                                                         Sant Pere de Burgal

Aquesta novel·la es recolza en l’enorme cultura de l’autor i en el seu domini d’una trama amb una quantitat ingent de personatges, la qual cosa implica la necessitat d’una lectura atenta.

 

El relat es mou en l’espai temporal sense complexos, endavant i endarrere, barrejant personatges de diferents èpoques en una mateixa frase.

Santa Maria de Gerri

Aquesta manera de redactar, al començament de la lectura de la novel·la, em va xocar i vaig pensar que era un artifici de l’autor, però desprès de llegir 100 pagines i deixar el llibre mig any al prestatge, vaig reprendre la lectura alliberat dels meus prejudicis, tot acceptant aquesta manera de fer com una cosa natural. Cap al final de la novel·la es compren el perquè d’aquest artifici.

“Jo confesso” és una novel·la que no accepta termes mitjos, o agrada molt o és detesta molt, no deixa altres sortides. Jo personalment em declaro profundament admirador de la qualitat narrativa d’en Jaume Cabré, que ha bastit en 998 pagines un text difícilment superable i que, segons algun amic bon lector, requereix una segona lectura per abastar-lo en tota la seva magnitud.

Valoració:   @  @  @  @  @

Molt recomanable si ens agraden les novel·les complexes amb molt contingut històric.

Contraindicada si som un lector lleuger, ocasional o disposem de poc temps per la lectura.

Editorial Proa:  998 pagines.