
És una escriptora
sud-africana, el seu origen condiciona la seva narrativa, en la que el
conflicte racial i l’apartheid esta sempre present d’una manera explicita o
subterrània.
Els seus temes són
certament diferents dels habituals i estan exposats sense concessions, d’una
manera directa, però deixant entreveure altres nivells de lectura que fan
necessari un lector atent, a la recerca del simbolisme o la referència
implícita, com per exemple en el primer conte d’aquest recull, en el que amb
quatre pagines hi ha una potent referència a les dictadures argentina o xilena,
en el darrer paràgraf quan jo no t’ho esperes.
Vaig descobrir
Nadine Gordimer llegint “Un arma en casa”, magnífic relat centrat en les
reaccions d’una família benestant quan la policia els comunica que el seu fill
esta detingut per assassinat.
Gordimer sap
introduir-se al fons de l’anima dels personatges, despullar-los de les seves
mascares i mostrar-los tal com són, talment com, potser, seriem nosaltres en un
cas similar.
Mai he estat un
gran lector de contes, sempre els he trobat massa curts, massa anecdòtics, però
Gordimer m’ha fet canviar de parer perquè els seus contes són petites novel·les
en miniatura, plenes de contingut, plenes de missatges.
Val la pena
llegir-los, val la pena llegir-la, és un Premi Nobel ben merescut.
Valoració: @ @
@ @
Recomanat pels lectors
que estimen els contes.
Contraindicat si cerquen
únicament contes amables i divertits.
Ediciones B: 245 pag.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada