
Es tracta d’una novel·la complexa, amb molts nivells de lectura total,
que repassa la vida d’Adrià Ardevol, un nen prodigui superdotat que, a les
acaballes de la seva vida, la rememora de dalt a baix.

Sant Pere de Burgal
Aquesta novel·la es recolza en l’enorme cultura de l’autor i en el seu
domini d’una trama amb una quantitat ingent de personatges, la qual cosa
implica la necessitat d’una lectura atenta.
El relat es mou en l’espai temporal sense complexos, endavant i
endarrere, barrejant personatges de diferents èpoques en una mateixa frase.
Santa Maria de Gerri
Aquesta manera de redactar, al començament de la lectura de la
novel·la, em va xocar i vaig pensar que era un artifici de l’autor, però desprès
de llegir 100 pagines i deixar el llibre mig any al prestatge, vaig reprendre
la lectura alliberat dels meus prejudicis, tot acceptant aquesta manera de fer
com una cosa natural. Cap al final de la novel·la es compren el perquè d’aquest
artifici.
“Jo confesso” és una novel·la que no accepta termes mitjos, o agrada
molt o és detesta molt, no deixa altres sortides. Jo personalment em declaro
profundament admirador de la qualitat narrativa d’en Jaume Cabré, que ha bastit
en 998 pagines un text difícilment superable i que, segons algun amic bon
lector, requereix una segona lectura per abastar-lo en tota la seva magnitud.
Molt recomanable si ens agraden les novel·les complexes amb
molt contingut històric.
Contraindicada si som un lector lleuger, ocasional o
disposem de poc temps per la lectura.
Editorial Proa: 998
pagines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada