Sr. Director,
En referència als
aldarulls dels darrers dies al voltant de Can Vies, voldria fer, tot i donar fe del
meu rebuig a la violència, una reflexió. Quin futur estem donant als nostres
joves?
Actualment hi ha
més del 50 % d’atur juvenil. Quan tenen feina és un minijob o un treball
temporal per un sou de misèria, i al mateix temps constaten que el 20 % de la
població acumula el 80 % de la riquesa i que les grans fortunes i les grans
empreses només paguen el 8 % del total dels impostos, la resta va a càrrec de
les classes mitjanes i de les més desfavorides (dades d’Oxfam).
A més, veuen que la
justícia exculpa o castiga lleugerament els banquers i corruptes que ens han
portat al desastre.
Com poden tenir
esperança? Com poden creure en un sistema que passa olímpicament dels problemes
de la gent senzilla? Que l’única solució que els donem és dir-los que s’han de
fer emprenedors, que en llenguatge planer vol dir: Espavilat com puguis.
Per tant, tot i no
compartir la seva violència, l’entenc, perquè soc d’una generació que va viure
el maig del 68 i constato, amb tristesa, que en queda molt poc d’aquells somnis
i que el capitalisme més mal entès s’ha apoderat del nostre futur.
Carta publicada a La Vanguardia (31/05/2014)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada