Conferència: La formació del Mediterrani

 FORUM 21

Dissabte, 19 de maig, a les 19:30, a la Sala d'Actes de Can Pascual,  carrer Cavallers, 26, Esparreguera.

Els termes Mediterrani i Mediterrània provenen del nom llatí mediterraneus, amb el significat «enmig de la terra». Per als antics romans el Mediterrani era el centre geogràfic de la Terra. Un bressol de moltes civilitzacions occidentals de l'edat antiga i de moltes cultures actuals. Però, que en sabem de l’espai físic d’aquest mar? Com s’ha format? Pot canviar?

Geologia per entendre el nostre entorn:

·     El concepte del temps en geologia.

·    Naixement d’un mar, del mar de Tethys, precursor del Mediterrani, al mite de l’Atlàntida.

·   La tectònica de plaques i el vulcanisme, els terratrèmols com expressió de la formació d’un mar i del moviment de la terra.

·     Les illes greges, com paradigma del paisatge mediterrani emergent

·     El canví climàtic, modificarà les nostres costes?

CARLES SALVADOR, geòleg i subdelegat de Geòlegs del Món 

En la mort de Carlos Fuentes

Avui m’assabento de la mort de Carlos Fuentes. No he llegit mai res d’aquest escriptor, però casualment ahir un bon amic del Club de Lectura em parlava meravelles d’un llibre d’aquest autor: “La muerte de Artemio Cruz”, segurament quan parlàvem d’aquesta novel·la que l’havia impressionat per la seva manera d’escriure i pel seu domini del llenguatge, l’escriptor feia poques hores que ens havia deixat de manera sobtada.

Quants llibres en manquen per llegir?  Quants autors que no conec encara!

Sap greu que la mort d’un autor serveixi per descobrir-lo i llegir-lo, però potser el millor homenatge que se li pot fer a un escriptor sigui llegir i difondre la seva obra.

La propera lectura personal serà, no cal dir-ho, “La muerte de Artemio Cruz”, una de les millors novel·les, si no la millor, sobre la revolució mexicana.

La máquina de follar - Charles Bukowski

Conjunt de relats curts que formen part de l’obra “Erections, ejaculations, exhibitions and general tales of ordinary madness” (1974) que Anagrama, amb un sentit comercial oportunista, a publicat amb aquest títol tan provocador del darrer conte.

Charles Bukowski és un dels màxims representants de l’anomena’t “realisme brut”, corrent literària dels anys 70 – 80 del segle passat, que es caracteritza per la sobrietat, l’escassetat de les descripcions i la cruesa del tractament dels temes i dels personatges. 

El mateix nom del corrent defineix clarament el tipus d’obra a la que ens enfrontem. Bukowski escriu sense embuts sobre temes escatològics poc edificants, amb personatges situats fora o en el límit del marc establert; generalment es tracta de perdedors, rodamóns o essers sense nord deixats a la deriva dels seus instints més primaris.

Però enmig de tot això s’endevina una crítica al sistema, a les guerres (estem a l’època de la guerra del Vietnam), al nostre estil de vida acomodatici i vulgar.

Amb la publicació d’aquesta obra, Jorge Herralde va aconseguir, amb l’ajuda d’una portada impactant, un gran èxit editorial que va catapultar Anagrama al cim del seu prestigi contracultural.

Actualment, mancat de continuadors, ha venut l’editorial a a italiana Feltrinelli, com a fet Beatriz de Moura amb Tusquets, venuda al Grup Planeta.

Amb aquestes vendes desapareixen del nostre àmbit dos de les millors editorials de qualitat independents, i el panorama cultural es concentra cada cop més en mans de grans grups que ens controlen el que pensem, llegim i mirem.

Valoració:  X   X   X   X 

Recomanable per a lectors desinhibits i curiosos d’un temps irrepetible (o potser no).

Contraindicat pels porucs i amants de l’ortodòxia i les bones maneres.

Editorial Anagrama: 190 pag.                                                                        

París no se acaba nunca - Enrique Vila-Matas

Poques vegades he deixat un llibre sense llegir, sóc força disciplinat en aquesta qüestió, però Enrique Vila-Matas em supera...

Em va passar a”Lejos de Veracruz” i ara amb aquesta novel·la. No dic que no domini l’art de l’escriptura, ni que sigui poc original o diferent, però tot el que m’explica no desperta el meu interès, em fa caure el llibre dels dits i cerco amb excuses dolentes el llibre següent de la pila de la tauleta de nit.

Penso que no estic a l’alçada d’aquest escriptor tan culte, tan “gauche divine”, tan “engage” i això em deprimeix profundament, cerco als blocs les poques referències que hi ha, cercant la llum, la clarividència, però no en trec l’entrellat.

Finalment, abans de caure en un pou de autocompassió, tanco el llibre a la pàgina 26, sense saber que li passa a l’autor a París, sense saber perquè no s’assembla a Hemingway i preguntant-me que he fet jo per no entendre un autor tan prolífic i de tan èxit.

Algú em respon?

Valoració:  ☺ / 5

Recomanable pels lectors autosuficients i amants de les paràboles literàries.

Contraindicat als amants de la novel·la tradicional.

Editorial Anagrama: 233 pag.

Cisnes salvajes . Jung Chang

       La vida de tres generacions de dones xines explicada per la neta, escriptora instal·lada a Londres.

      A més d'explicar-nos la vida de la seva família, l’escriptora ens mostra la realitat social i política de la Xina, des de l’època dels senyors de la guerra, la invasió japonesa, passant per la Llarga Marxa, l’anomena’t Gran Salt Endavant i la Revolució Cultural, fets històrics que han marcat el gran país asiàtic.

      L’autora ha escrit una biografia extensa i densa, atapeïda de detalls de la realitat que va viure ella mateixa i les dones de la seva família. Aquesta visió de la realitat queda matisada pel fet de pertànyer a l’elit del Partit Comunista Xinès, tot i que posteriorment cauran en desgracia i hauran de patir les conseqüències de la marginalitat política ens mans de les directrius insòlites, per no dir Increibles, de Mao Zedong, com aquesta perla del pensament:”Quants més llibres llegeixes més estúpid et tones”(1965) o de la seva dona: “Preferim les males herbes proletàries que les grans collites capitalistes”, això dit en temps de grans penúries alimentaries.

      L’obra posa de manifest, una vegada més, que hi ha personatges que per tal de conservar el PODER en majúscules, són capaços de fer qualsevol cosa i no els importa un borrall la vida humana i els patiments de la gent corrent (es calcula que en aquets anys del Gran Salt Endavant i la Revolució Cultural moriren entre 60 i 70 milions de xinesos).

      El relat ens mostra, a més, els costums i  l’evolució, des de pràcticament l’edat feudal, d’un món  aliè a nosaltres, un món que potser en poc temps serà el dominador del proper segle.

      Posteriorment a aquesta obra, que va assolir un notable èxit i esta prohibida a la Xina, l’autora, juntament amb el sen marit, el historiador britànic Jon Halliday, ha publicat una controvertida biografia sobre Mao Zedong: “Mao. La historia desconocida". Taurus. 2006.

Valoració:   ¯¯¯¯

Recomanable pels amants dels fets històrics.

Contraindicat pels maoistes recalcitrants i lectors d’obres lleugeres.

Circe Ediciones:  549 pag.

Terra i cendra - Atiq Rahimi

Primera obra de l’escriptor i cineasta afganès resident a França, que va assolir un èxit considerable, en la meva opinió, ben merescut.

Es tracta d’un relat colpidor sobre el viatge d’un avi amb el seu net a través de l’Afganistan per cercar el seu fill i donar-li la noticia de la mort de tota la família en un bombardeig  soviètic.

La tristesa, la incredulitat i la poesia inunden aquest relat situat en un país remot i a l’epicentre d’un conflicte secular que no té fi i que veiem sense remei.

Novel·la curta, escrita amb paràgraf breus i imperatius que comença amb unes paraules que es tot un catàleg d’intensions: “Tinc gana”, dites per un nen, a qui l’atac ha deixat sord, que es pregunta: “Perquè els soviètics s’han endut les paraules?”...

Novel·la de fàcil lectura, malauradament descatalogada, però que pot trobar-se a les biblioteques municipals i que no pot deixar-vos indiferents.

Valoració:   4 / 5

Recomanable per les ànimes sensibles.

Contraindicada als amants de l’acció pura i dura.

Editorial La Magrana: 91 pag.

La expedición de los diez mil - Jenofonte

Obra també coneguda amb el nom de “ANÀBASIS” , ens explica l’expedició de les tropes mercenàries greges a l’interior de l’antiga Persia (l’actual Turquia), per ajudar a Ciro el Jove a prendre el tron del seu germà Artaxerxes, estem parlant d’uns fets ocorreguts l’any 401 A. C.

Mort Ciro, el pretendent, a la primera batalla, els mercenaris grecs es veuran aïllats en territori hostil, a mercè dels enemics que els envolten.

Jenofonte centra el relat en la turbulenta tornada a Grècia, la seva pàtria; ens explica com es feia la guerra a l’època, com es pactaven les treves i els pactes amb i entre les diferents tribus, els anomenats bàrbars pels grecs que es consideren el súmmum de la civilització, els hàbits dels indígenes, etc.

Tot això i més, explicat amb talent, interès, i mestria narrativa.

Personalment aquesta obra ha tingut un interès especial perquè el meu pare me la va recomanar quant tenia 15 anys i ara, 45 anys desprès, l’he llegida i descobreixo que tenia raó, però ja és tard per comentar-li el molt que m’ha agradat...

Valoració:  ☺☺☺☺ / de 5  

Recomanable pels amants de l’historia i les aventures.

Abstenir-se si cerquem un relat explicat amb la prosa actual.

Editorial Biblok:  222 pag.