"Dublinesos" és la
primera obra publicada per James Joyce l’any 1914. Es tracta de quinze relats,
que no contes, ambientats al Dublín de principis del segle XX, quan l’ímpetu
independentista estava en el seu zenit.
Són petites histories,de
la gent corrent, generalment humil, que expliquen afers quotidians.
A "Dublinesos" hi ha
un recorregut generacional, de manera que, a mesura que avancem en la lectura,
els protagonistes són cada vegada d'edat més avançada, així en el primer relat hi ha un nen
de protagonista, passant per joves i senyors o senyores de mitjana edat, fins
el darrer, anomenat “Els morts”, portat
al cinema per John Huston (1987), a on les protagonistes indirectes són dues senyores
molt grans i respectables.
La mort és present
en aquestes histories, de manera directa o indirecta, però planeja per tota
l’obra fins al darrer relat a on té un paper central i decisiu.
Un altre aspecte a
destacar és el fet que, a més, hi ha un recorregut temporal des de la primavera
del primer conte, fins al hivern del darrer.
Sorprèn que James Joyce tracti els personatges femenins amb un curos respecte, ell que, pel que
sabem, era un home infidel, trampós i llibertí, que va maltractar a la seva
dona i sempre tenia embolics de faldilles i de diners.
Autor de només
quatre obres basiques, "Dublinesos", és, amb diferència, la més llegible i
entenedora, seguida de la semi autobiogràfica “Retrat de l’artista adolescent” (1916)
i la més complexa i que ha tingut una influencia extraordinària “Ulisses” (1922),
novel·la que he de confessar que he intentat llegir tres vegades sense sortint-me’n
i de la qual no conec ningú que ho hagi aconseguit
(aleshores hem pregunto: perquè ha tingut tanta influencia?). De tota manera,
he fet la promesa de que quant em jubili ho tornaré a intentar...
La darrera obra “Finnegans
Wake” (1939) segons sembla, ja és directament il·legible i només a l’abast de
ments lúcides o que almenys així se’n diuen a ells mateixos. De fet tinc entès
que a Barcelona hi ha un autoanomenat “Club dels amics de F.....”, o cosa
similar, que cada any fan un viatge a Dublín per recórrer els indrets de les
obres del seu autor admirat, tot agafant, de passada, una bona intoxicació etílica.
No cal dir que membres destacats d’aquest club són els mai suficientment
admirats Srs. Vila Matas i Joan de Segarra. Ai las, les elits intel·lectuals, que pedants que
són !
Valoració: @
@ @ @
Adient pels amants
dels relats curts costumistes i pels que necessiten dir que han llegit a James
Joice !
Contraindicat si no
esteu dintre d’aquestes dues categories.
Editorial Proa: 272 pag.
