La frase:

" Si no existís la novetat continua que és escriure, em moriria simbòlicament tots els dies" - Clarice Lispector

dijous, 18 de desembre del 2014

La Festa de les Lletres Catalanes a Sants

Aquest any Omnium Cultural organitza La Festa de les Lletres Catalanes al barri de Sants, amb un recital de poemes i cançons que inclou un grup de rap i la participació del Cor  Jove de la Coral Sant Medir.
L'acte serà, a més, un homenatge al mestre, poeta i gramàtic valencià Carles Salvador i Gimeno, en el seu seixantè aniversari de la seva mort, amb lectura d'alguns dels seus poemes més característics i emotius.



diumenge, 30 de novembre del 2014

La segunda mujer - Luisa Castro


El Club de Lectura Vapor Vell ens ha facilitat aquesta novel·la per llegir aquest mes. No tinc ni idea de qui el va triar però qui fos va quedar ben descansat o, siguem políticament correctes, descansada.

No recordo haver llegit una novel·la tan plena de topics i llocs comuns.

La trama es simple, un crític d’art de 57 anys s’enamora d’una escriptora de 25 ...Evidentment ell és ric i famós, respectat, progre i encantador. Tot un univers de frases previsibles intenten explicar-nos els dubtes i les vacil·lacions que envolten la noia que no acaba d’encaixar en l’entorn benestant de la seva parella, que, a més és catalana (hi ha fins i tot una referència mordaç a la Gran Catalunya!) i per omplir el calze de la “topicolandia” i surt el gimnàs Iradier, la zona alta de Barcelona i l’Empordà. 

He de confessar, de tota manera, que l’he llegit fins al final, especialment per veure fins a on era capaç d’arribar l’escriptora, però al capdavall tot té una fi, encara que la protagonista perd moltes plomes pel camí.

Nota posterior: Al Club de Lectura, lectores ben informades expliquen que l’escriptora Luisa Castro va ser parella del filòsof i escriptor de la “gauche divine”, molt més gran que ella. Potser aquesta novel·la es una petita venjança d’una relació fallida (tot i que l’escriptora ho nega). En qualsevol cas el debat i la divisió d’opinions envers aquesta novel·la va ser dels mes intensos que recordo.
 
Valoració @  @

No gaire recomanable a menys que us agradin les cròniques d’un desengany amorós.

Circulo de Lectores: 316 pag.
                                                          

Butcher's Crossing - John Williams


Desprès de l’esclat que va representar “Stoner” Edicions 62 s’ha bolcat a publicar la resta de la seva curta obra en prosa.

“Butcher’s Crossing” representa un canvi radical de registre. La novel·la ens mostra el món dels caçadors de bisons a l’època propera a la seva quasi extinció.

Es tracta d’una obra crepuscular i, al mateix temps, d’iniciació del protagonista, un jove de 21 anys, a la recerca de si mateix i del seu destí.

La prosa de John Williams és clara i transparent, directa, però en aquesta obra potser se li troba a faltar una certa tensió narrativa, especialment a la part inicial de la novel·la, molt descriptiva.

Cap al final el relat pren embranzida i força fins el desenllaç, potser un xic previsible, però potent.

El que esta clar és que John Williams pot escriure el que desitgi i ara tinc ganes de llegir “August”, sobre el gran emperador romà, en un altre canvi de registre sorprenent.

Valoració @  @  @  @

Recomanable pels amants de les novel·les solides i descriptives d’un passat no tant llunya.

Contraindicada si sou refractaris als temes de l’oest americà.

Edicions 62: 379 pag.

Comença l'Any Carles Salvador a Benassal

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua commemora els seixanta anys de la mort de l'escriptor

L'any vinent farà seixanta anys de la mort del mestre, gramàtic i escriptor Carles Salvador (València, 1893 - València, 1955). És per aquest motiu que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha establert que Salvador sigui el 2015 l'Escriptor de l'Any. La programació comença avui, amb un acte institucional a Benassal d'homenatge a l'escriptor i una conferència. 

Durant tot el 2015 es faran activitats acadèmiques que se centraran en els escriptors de la seva època, les institucions, les publicacions i els aspectes lingüístics, educatius, de recerca, periodístics i literaris de la primera part del segle XX, 'edat de plata' de la construcció de la cultura valenciana contemporània. Entre els actes previstos, hi haurà una exposició general i una d’itinerant, jornades i conferències, l’edició de l’obra literària completa, un volum d’estudis i una unitat didàctica.
A més l'AVL preveu una sèrie d’activitats pedagògiques: participació en les Festes per la Llengua, presència en els centres educatius amb el nom de Carles Salvador, actes d’homenatge a l’ensenyament del valencià, propostes relacionades amb l’excursionisme i el territori, i representacions teatrals amb textos del mestre.
L’Any Carles Salvador comptarà amb la col·laboració de la família del mestre i de la Fundació Carles Salvador de Benassal, a més de la participació de la Generalitat, les diputacions de València i Castelló, l’Ajuntament de Benassal, la Universitat de València i la Jaume I, els centres excursionistes de València i Castelló i la Fundació Enric Soler i Godes, entre altes.

dissabte, 27 de setembre del 2014

Lo que la verdad esconde - Donna Leon


L’estiu és propici per a les lectures lleugeres i entretingudes que no ens escalfen massa el cap.

Amb aquest esperit m’enfronto a la lectura de la primera novel·la de Donna Leon que cau a les meves mans. Aquesta escriptora ha creat el personatge del comissari Brunetti que es mou per la màgica i decadent ciutat de Venècia, a punt de desaparèixer submergida pel canvi climàtic...

“Lo que la verdad esconde” és una novel·la negra entretinguda, no podia ser d’altra manera, de lectura agradable i lleugera que no presenta les dificultats d’una trama  excessivament complexa o rebuscada.

Brunetti és un comissari culte, amant de la lectura (la qual cosa el fa especialment simpàtic) i el bon menjar però sense passar-se.

El relat, centrat en el tràfic il·legal de residus, segueix els estereotips de la novel·la negra, un crim, uns sospitosos, unes pistes, un director beneit únicament interessat en la seva carrera, que li fa la guitza, uns ajudants que fan el que els mana sense fer preguntes, i un final previsible amb els dolents a la garjola.

Tot i així, si acceptes les regles del joc, la lectura és agradable, perfecta per una nit d’estiu,

Valoració:  @  @  @

Recomanable per passar un moment distès sense complicar-se la vida (o la closca).

Contraindicada si fugim, cames ajudeu-me, de les novel·les de lladres i serenos.

Tú y yo - Niccolo Ammaniti


 Niccolo Ammaniti és un jove autor italià que actualment té força èxit.

 M’han deixat aquesta petita novel·la, jo la classificaria de juvenil, en la que un jove introvertit i lleugerament asocial intenta aïllar-se, per uns dies, del seu entorn, però els plans se li trastoquen inesperadament.

El relat es relativament previsible, tot i que la sorpresa final es colpidora.

És una narració de lectura fàcil i rapida, considero que més que una novel·la és un conte llarg, que es pot llegir en dues tardes i que reflexa un món juvenil per desgràcia massa habitual.

Valoració:  @  @

Recomanable per als joves en general i les ànimes càndides o sensibles en particular.

Contraindicada si ens agraden les lectures atapeïdes i complexes.
                                                        

divendres, 25 de juliol del 2014

Juli Cèsar - William Shakespeare


Rellegeixo la cèlebre obra de Shakespeare, de tots coneguda i que no ofereix cap sorpresa formal. Feia 23 anys que l’havia llegida i, de fet, no en tenia cap record.

Segons l’obra, Brutus, un dels potencials assassins, té un debat intern entre la fidelitat i l’estima envers Juli Cèsar i el rebuig pel fet que acabi convertint-se en un dictador menystenint el Senat.

Finalment Brutus participa en la conjura i assassina Cèsar clavant-li un punyal.

És aleshores que aquest, ferit de mort, exclama la cèlebre dita: “Tu també fill meu?”

Llegeixo la versió traduïda per Salvador Oliva, molt acurada i amb nombroses anotacions a peu de pagina, força detallades.
 
L’obra, escrita entre 1590 i 1599, ha esdevingut un clàssic de l’escena teatral i ara em manca que la tornin a representar en els nostres escenaris per anar-hi corrents.

Valoració@  @  @  @  @

Recomanada per a tothom sense distincions.

Contraindicada si no ens agrada llegir teatre.